Què és el PEUAT?

El Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) regula la implantació d’establiments d’allotjament turístic, així com d'albergs de joventut, residències col·lectives d'allotjament temporal i habitatges d'ús turístic.

Aquesta regulació respon a la necessitat de fer compatibles els allotjaments turístics de la ciutat amb un model urbà sostenible basat en la garantia dels drets fonamentals i la millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes. 

Un instrument de gestió dels HUT

Els habitatges d'ús turístic (HUT) són habitatges cedits pel seu propietari, directa o indirectament, a tercers, de manera reiterada i a canvi de contraprestació econòmica, per a una estada de temporada. El PEUAT estableix el creixement zero dels HUT a tota la ciutat. Així, per evitar la concentració excessiva i garantir una distribució territorial equilibrada, quan cessi un HUT d’una zona congestionada es permetrà una nova alta a una zones descongestionades o el reagrupament dins de la zona de manteniment o de creixement.

EVOLUCIÓ HUTS 2005-2014

EVOLUCIÓ HUTS 2005-2014
LES ZONES
EL PEUAT és un instrument urbanístic per ordenar i controlar la implantació d’allotjaments turístics a la ciutat i garantir els drets fonamentals dels ciutadans.
LES ZONES
ZONA 1
ZONA 2
ZONA 3
ZONA 4
  ATE
EIXOS
A banda de les condicions comunes a nivell de ciutat, el PEUAT distingeix quatre zones específiques amb regulació pròpia. Cadascuna d’elles es caracteritza per la distribució dels allotjaments en el seu territori, la proporció entre el nombre de places que ofereixen i la població resident actual; la relació i les condicions en què es donen determinats usos, la incidència de les activitats en l'espai públic i la presència de punts d’interès turístics.
ZONA 1

Zona de decreixement. No s’hi admet la implantació de cap nou tipus d’allotjament turístic ni l’ampliació de places dels establiments existents.

VILA DE GRÀCIA
EIXAMPLE
HOSTAFRANCS
SANT ANTONI
POBLE SEC
CIUTAT VELLA
VILA OLÍMPICA
POBLENOU
PL. ESPANYA
RAMBLA
PLATGES
PLATGES

ZONA 1

ÉS ON HI HA LA MAJOR CONCENTRACIÓ D'ESTABLIMENTS

MITJANA POBLACIÓ VISITANT VS. RESIDENTS
27%
ZONA 1
69
%
GÒTIC
67%
DRETA EIXAMPLE
8,4 mitja barris de la ciutat
ZONA 1

Com s’aconseguirà el decreixement?

Més del 60% de l’oferta de places de Barcelona es troba en aquesta zona. Així que quan cessi una activitat d’allotjament, no se’n permetrà l’obertura de cap altra.

Respecte als HUT

No es podran obrir nous HUT (habitatges d’us turístic). Es manté el règim específic per a Ciutat Vella, que preveu el reagrupament en un edifici sencer. Es possibilita que quan hi hagi una baixa del cens de la Zona 1 (fora de Ciutat Vella) es pugui obrir un nou establiment a la Zona 3, en les condicions que es determinen per aquesta zona.
ZONA 2

Manteniment del nombre de places i establiments actuals. No s’admeten ampliació d’establiments existents.

SANTS
SANT ANTONI
DIAGONAL MAR
EL PARC I LA LLACUNA DEL POBLENOU
LES CORTS
BAIX GUINARDÓ
FORT PIENC
FONT DE LA GUATLLA
PLATGES
SAGRADA FAMILIA
DIAGONAL

ZONA 2

IMPORTANT CONCENTRACIÓ D'ESTABLIMENTS TURÍSTICS

11%
ZONA 2
MITJANA POBLACIÓ VISITANT VS. RESIDENTS
8,4 mitja barris de la ciutat
ZONA 2

Com s’aconseguirà el manteniment?

Quan es doni de baixa en el cens un establiment, se n’hi podrà implantar un altre del mateix número de places. Es defineixen criteris de distàncies i de densitat radial en funció de les dimensions dels establiments.

Respecte als HUT

- Es possibilita el reagrupament dins la pròpia zona.
- Només es podran situar en illes on la densitat per illa no superi la relació entre nombre d’HUT i  el nombre d’habitatges d’1’48% (mitjana d’aquesta zona) o fins omplir un edifici sencer amb un màxim de 10 HUT (i, en el seu cas, amb usos de no habitatge).
- Quan es produeixi una baixa a la ZE-2, serà possible obrir un nou establiment a la ZE-3, en les condicions que es determinen per a aquesta zona.
ZONA 3

es permetrà implantar nous establiments i ampliar els existents

HORTA
LES CORTS
SARRIÀ
VALLCARCA
EL GUINARDÓ
LA SAGRERA
LA VERNEDA
NOU BARRIS
RONDA DE DALT
MERIDIANA
GRAN VIA
ZONA 3

Com s’aconseguirà el creixement contingut?

El creixement serà possible sempre que no se superi la densitat màxima de places, establerta en base a la capacitat morfològica de l’àmbit i el grau actual d’oferta d’allotjament turístic. Es defineixen criteris de distàncies i de densitat radial en funció de les dimensions dels establiments.

Respecte als HUT

- Es possibilita el reagrupament dins la pròpia zona.
- Es pot obrir un nou establiment quan es produeixi una baixa a la ZE-1 (fora de Ciutat Vella) o a la ZE-2, fins a un màxim de 387 establiments (4% dels actuals a la ciutat).

- Només podran situar-se en illes on la densitat per illa no superi la relació entre nombre d’HUT i nombre d’habitatges d’1’48% (mitjana de la Zona de manteniment) o fins omplir un edifici sencer amb un màxim de 10 HUT (i en aquest cas amb usos de no habitatge).
ZONA 4

Altres àmbits amb regulació específica

LA MARINA DEL PRAT VERMELL
22@ NORD
LA SAGRERA
PASSEIG ZONA FRANCA
PL. GLÒRIES
MERIDIANA
ZONA 4

Tres grans àrees de transformació

Aquesta zona correspon a tres grans àrees de transformació de la ciutat: la Marina del Prat Vermell, la Sagrera i l'àmbit nord del 22@, amb característiques molt diverses, tant de posició urbana com d'intensitat edificatòria, els seus usos i les condicions en què s'estan desenvolupant.

Respecte als HUT

En aquestes àrees no es permeten nous HUT.
ATE

Es limita la implantació de nous establiments amb condicions addicionals en aquestes àrees

HORTA
SANT RAMON NONAT (COLLBLANC)
SARRIÀ
LES CORTS
VILAPICINA
FARRÓ
SANT ANDREU
CLOT - CAMP DE L'ARPA
SANTS
ATE
Es determinen unes àrees de tractament específic per a aquells teixits de la ciutat que requereixen unes característiques d’implantació diferenciades degut a la seva morfologia urbana i usos predominants.

Es tracta bàsicament dels cascs antics de Sants, Les Corts, Sarrià, Horta, Sant Andreu, Clot-Camp de l’Arpa, Farró, Sant Ramon Nonat i Vilapicina.
EIXOS

En aquests eixos principals hi ha una regulació específica, dins de la regulació de la zona en la qual es troben. Els eixos estan ubicats a les zones 2 i 3.

Condicions

S’estableix una condició de densitat lineal de 150 metres entre establiments, que substitueix la densitat radial.

• Aquesta distància lineal es comptarà a partir del punt mig de la façana de l’establiment.

• A més, aquests establiments generen distàncies radials sobre el seu entorn immediat
TARRAGONA
AV. JOSEP TARRADELLAS
VIA AUGUSTA
RONDA DEL MIG
MERIDIANA
DIAGONAL
GRAN VIA
EIXOS
Anar a ZONA 1
INICI
El Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics
LES ZONES
EL PEUAT és un instrument urbanístic per ordenar i controlar la implantació d’allotjaments turístics a la ciutat i garantir els drets fonamentals dels ciutadans.

A banda de les condicions comunes a nivell de ciutat, el PEUAT distingeix quatre zones específiques amb regulació pròpia. Cadascuna d’elles es caracteritza per la distribució dels allotjaments en el seu territori, la proporció entre el nombre de places que ofereixen i la població resident actual; la relació i les condicions en què es donen determinats usos, la incidència de les activitats en l'espai públic i la presència de punts d’interès turístics.

Zona de decreixement. No s’hi admet la implantació de cap nou tipus d’allotjament turístic ni l’ampliació de places dels establiments existents.

Com s’aconseguirà el decreixement?

Més del 60% de l’oferta de places de Barcelona es troba en aquesta zona. Així que quan cessi una activitat d’allotjament, no se’n permetrà l’obertura de cap altra.

Respecte als HUT

No es podran obrir nous HUT (habitatges d’us turístic). Es manté el règim específic per a Ciutat Vella, que preveu el reagrupament en un edifici sencer. Es possibilita que quan hi hagi una baixa del cens de la Zona 1 (fora de Ciutat Vella) es pugui obrir un nou establiment a la Zona 3, en les condicions que es determinen per aquesta zona.

Manteniment del nombre de places i establiments actuals. No s’admeten ampliació d’establiments existents.

Com s’aconseguirà el manteniment?

Quan es doni de baixa en el cens un establiment, se n’hi podrà implantar un altre del mateix número de places. Es defineixen criteris de distàncies i de densitat radial en funció de les dimensions dels establiments.

Respecte als HUT

- Es possibilita el reagrupament dins la pròpia zona.
- Només es podran situar en illes on la densitat per illa no superi la relació entre nombre d’HUT i  el nombre d’habitatges d’1’48% (mitjana d’aquesta zona) o fins omplir un edifici sencer amb un màxim de 10 HUT (i, en el seu cas, amb usos de no habitatge).
- Quan es produeixi una baixa a la ZE-2, serà possible obrir un nou establiment a la ZE-3, en les condicions que es determinen per a aquesta zona.

es permetrà implantar nous establiments i ampliar els existents

Com s’aconseguirà el creixement contingut?

El creixement serà possible sempre que no se superi la densitat màxima de places, establerta en base a la capacitat morfològica de l’àmbit i el grau actual d’oferta d’allotjament turístic. Es defineixen criteris de distàncies i de densitat radial en funció de les dimensions dels establiments.

Respecte als HUT

- Es possibilita el reagrupament dins la pròpia zona.
- Es pot obrir un nou establiment quan es produeixi una baixa a la ZE-1 (fora de Ciutat Vella) o a la ZE-2, fins a un màxim de 387 establiments (4% dels actuals a la ciutat).

- Només podran situar-se en illes on la densitat per illa no superi la relació entre nombre d’HUT i nombre d’habitatges d’1’48% (mitjana de la Zona de manteniment) o fins omplir un edifici sencer amb un màxim de 10 HUT (i en aquest cas amb usos de no habitatge).

Altres àmbits amb regulació específica

Tres grans àrees de transformació

Aquesta zona correspon a tres grans àrees de transformació de la ciutat: la Marina del Prat Vermell, la Sagrera i l'àmbit nord del 22@, amb característiques molt diverses, tant de posició urbana com d'intensitat edificatòria, els seus usos i les condicions en què s'estan desenvolupant.

Respecte als HUT

En aquestes àrees no es permeten nous HUT.

Es limita la implantació de nous establiments amb condicions addicionals en aquestes àrees

Es determinen unes àrees de tractament específic per a aquells teixits de la ciutat que requereixen unes característiques d’implantació diferenciades degut a la seva morfologia urbana i usos predominants.

Es tracta bàsicament dels cascs antics de Sants, Les Corts, Sarrià, Horta, Sant Andreu, Clot-Camp de l’Arpa, Farró, Sant Ramon Nonat i Vilapicina.

En aquests eixos principals hi ha una regulació específica, dins de la regulació de la zona en la qual es troben. Els eixos estan ubicats a les zones 2 i 3.

Condicions

S’estableix una condició de densitat lineal de 150 metres entre establiments, que substitueix la densitat radial.

• Aquesta distància lineal es comptarà a partir del punt mig de la façana de l’establiment.

• A més, aquests establiments generen distàncies radials sobre el seu entorn immediat
ZONA 1
ZONA 2
ZONA 3
ZONA 4
  ATE
EIXOS
VILA DE GRÀCIA
EIXAMPLE
HOSTAFRANCS
SANT ANTONI
POBLE SEC
CIUTAT VELLA
BARCELONA
VILA OLÍMPICA
POBLENOU
PL. ESPANYA
RAMBLA
PLATGES
PLATGES
ZONA 1

ZONA 1

ÉS ON HI HA LA MAJOR CONCENTRACIÓ D'ESTABLIMENTS

MITJANA POBLACIÓ VISITANT VS. RESIDENTS
27%
ZONA 1
69
%
GÒTIC
67%
DRETA EIXAMPLE
8,4 mitja barris de la ciutat
VILA DE GRÀCIA
SANTS
SANT ANTONI
DIAGONAL MAR
EL PARC I LA LLACUNA DEL POBLENOU
LES CORTS
BAIX GUINARDÓ
FORT PIENC
FONT DE LA GUATLLA
PLATGES
SAGRADA FAMILIA
DIAGONAL
ZONA 2

ZONA 2

IMPORTANT CONCENTRACIÓ D'ESTABLIMENTS TURÍSTICS

11%
ZONA 2
MITJANA POBLACIÓ VISITANT VS. RESIDENTS
8,4 mitja barris de la ciutat
HORTA
LES CORTS
SARRIÀ
VALLCARCA
EL GUINARDÓ
LA SAGRERA
LA VERNEDA
NOU BARRIS
RONDA DE DALT
MERIDIANA
GRAN VIA
ZONA 3
LA MARINA DEL PRAT VERMELL
22@ NORD
LA SAGRERA
PASSEIG ZONA FRANCA
PL. GLÒRIES
MERIDIANA
ZONA 4
HORTA
SANT RAMON NONAT (COLLBLANC)
SARRIÀ
LES CORTS
VILAPICINA
FARRÓ
SANT ANDREU
CLOT - CAMP DE L'ARPA
SANTS

ATE

dels cascs antics que conformaven els antics municipis que es van agregar a Barcelona a finals del segle XIX i inicis del XX

TARRAGONA
AV. JOSEP TARRADELLAS
VIA AUGUSTA
RONDA DEL MIG
MERIDIANA
DIAGONAL
GRAN VIA
EIXOS
ZONA 1
Habitatges d'ús turístic
5.35833.240 places
Establiments d'allotjament turístic (hotels, hotels-apartaments, hostals o pensions, apartament turístic)
57053.886 places
Alberg de joventut
866.857 places
Residències col·lectives d'allotjament temporal
211.849 places
ZONA 2
Habitatges d'ús turístic
3.24519.753 places
Establiments d'allotjament turístic (hotels, hotels-apartaments, hostals o pensions, apartament turístic)
13921.682 places
Alberg de joventut
311.425 places
Residències col·lectives d'allotjament temporal
112.105 places
ZONA 3
Habitatges d'ús turístic
1.0415.854 places
Establiments d'allotjament turístic (hotels, hotels-apartaments, hostals o pensions, apartament turístic)
537.330 places
Alberg de joventut
131.152 places
Residències col·lectives d'allotjament temporal
192.831 places
ZONA 4
Habitatges d'ús turístic
1364 places
Establiments d'allotjament turístic (hotels, hotels-apartaments, hostals o pensions, apartament turístic)
1356 places
Alberg de joventut
00 places
Residències col·lectives d'allotjament temporal
00 places
ZONA 1 ZONA 2 ZONA 3 ZONA 4
Habitatges d'ús turístic 5.35833.240 places 3.24519.753 places 1.0415.854 places 1364 places
Establiments d'allotjament turístic (hotels, hotels-apartaments, hostals o pensions, apartament turístic) 57053.886 places 13921.682 places 537.330 places 1356 places
Alberg de joventut 866.857 places 311.425 places 131.152 places 00 places
Residències col·lectives d'allotjament temporal 211.849 places 112.105 places 192.831 places 00 places

Perquè s'ha fet?

  • 1
    ALLEUGERIR PRESSIÓ TURÍSTICA Per alleugerir aquelles àrees o zones de la ciutat amb forta pressió turística.
  • 3
    EQUILIBRAR Per buscar l’equilibri urbà i la diversificació, que assegurin un encaix sostenible de l’activitat turística, i específicament dels allotjaments turístics, amb la resta d’activitats.
  • 2
    RESPOSTA A DEMANDES CIUTADANES Per donar resposta a la preocupació i malestar de la ciutadania envers els fenòmens derivats del turisme, donat l'increment desmesurat i sense ordre ni control de les places d’allotjament turístic a la ciutat.
  • 4
    GARANTIR EL DRET A L'HABITATGE Per garantir el dret a l’habitatge (cap tipus d’allotjament turístic pot substituir un habitatge), el descans, la intimitat, el benestar del veïnat i la qualitat de l’espai.
1
ALLEUGERIR PRESSIÓ TURÍSTICA Per alleugerir aquelles àrees o zones de la ciutat amb forta pressió turística.
2
RESPOSTA A DEMANDES CIUTADANES Per donar resposta a la preocupació i malestar de la ciutadania envers els fenòmens derivats del turisme, donat l'increment desmesurat i sense ordre ni control de les places d’allotjament turístic a la ciutat.
3
EQUILIBRAR Per buscar l’equilibri urbà i la diversificació, que assegurin un encaix sostenible de l’activitat turística, i específicament dels allotjaments turístics, amb la resta d’activitats.
4
GARANTIR EL DRET A L'HABITATGE Per garantir el dret a l’habitatge (cap tipus d’allotjament turístic pot substituir un habitatge), el descans, la intimitat, el benestar del veïnat i la qualitat de l’espai.

Una Barcelona per tothom

La finalitat del PEUAT és millorar la qualitat de vida de la ciutadania i construir:

Una ciutat per viure-hi, que garanteixi la qualitat de vida dels ciutadans de Barcelona i preservi el dret de les persones a l’habitatge, al descans i a la intimitat, a la mobilitat sostenible i a un medi ambient saludable.
Una ciutat que preservi la qualitat de l’espai públic, detectant els àmbits més sensibles i amb un ús ja molt intens de l'espai públic, ja sigui per la presència d'algun dels principals atractius turístics o per concentrar activitat comercial i de serveis a les plantes baixes dels edificis.
Una ciutat amb mixtura d’usos equilibrada, on la diversitat urbana, la convivència d’usos i les diferents activitats econòmiques puguin coexistir sense generar conflictes i garanteixin el benestar dels veïns i veïnes.
Una ciutat amb diversitat morfològica dels teixits urbans, on es gradua la mida i dimensió dels allotjaments en funció de les característiques de la trama urbana, i s’estableixen condicions d'accessibilitat mínima segons l'amplada de carrers.