Barcelona commemora els 80 anys de la guerra i la revolució

16/07/2016

Temps estimat de lectura: 8 minuts

Els dies 18 i 19 de juliol se celebraran diversos actes, de manera simultània, a tots els districtes de la ciutat
Dilluns, 18 de juliol, a les 19.30 hores, es celebrarà un acte poètic i musical en onze escenaris repartits per la ciutat i l’endemà, 19 de juliol, es desplegaran lones de grans dimensions a 14 edificis o seus municipals
El dia 19 a les 17.00 hores, a l’avinguda del Portal de l’Àngel amb la plaça de Catalunya es desplegarà una instal·lació fotogràfica en commemoració del 80è aniversari de l’Olimpíada Popular Antifeixista 1936-2016
El Govern de la ciutat, d’acord amb diverses entitats memorialistes, ha elaborat una declaració que amb el títol “Volem la pau però no l’oblit” es penjarà en 520 columnes publicitàries
La imatge de la commemoració és la fotografia icònica de la jove miliciana, periodista i traductora Marina Ginestà, feta per Hans Gutmann el 21 de juliol de 1936, amb Barcelona de fons

L’Ajuntament de la ciutat, a través del Comissionat de Programes de Memòria amb la col·laboració dels districtes, ha organitzat un seguit d’actes per commemorar els 80 anys de la guerra i la revolució a Barcelona. Amb aquest programa, auster però carregat de significat, es vol recordar i homenatjar els homes i les dones que van defensar la Barcelona popular i igualitària, els drets socials i nacionals assolits i els valors universals de la pau, la democràcia i la llibertat. L’homenatge està obert a tothom i neix amb la voluntat d’arribar a tots els racons de la ciutat, perquè en cadascun d’ells hi ha el record per a les persones que van lluitar per la pau i la llibertat al país.

Aquesta vocació global fa que l’acte principal de commemoració, previst per al 18 de juliol, tingui lloc de manera simultània a tots els districtes de la ciutat, coincidint amb l’acte institucional que tindrà lloc al Palau de la Música Catalana. Començarà a les 19.30 hores amb la lectura del poema Oda a Barcelona, escrit per Pere Quart (Joan Oliver) a finals del 1936, tota una exaltació de la Barcelona revolucionària, immersa en un conflicte bèl·lic, en uns versos carregats d’èpica i d’esperança, com demanava el moment històric.

Tot seguit, s’interpretarà en els onze escenaris que hi haurà distribuïts per la ciutat l’Oda a l’alegria, de Ludwig van Beethoven, que Pau Casals no va poder tocar a causa del començament de la guerra. Amb la interpretació d’aquesta peça per diferents quartets i orquestres, també es vol retre homenatge al gran músic. El 18 de juliol de 1936, davant la prohibició de tocar en la inauguració de la frustrada Olimpíada Popular, Casals va demanar als seus músics que interpretessin aquesta peça per última vegada, en un assaig, al Palau de la Música Catalana, on va expressar l’esperança de “tocar-la de nou quan hi hagués pau”. Mai més no la va tornar a interpretar al seu país.

Ara fa deu anys, el 19 de juliol de 2006, setanta anys després d’aquest fet, el Festival Grec ja va convidar la Jeunesses Musicales World Orchestra, la Coral Càrmina i el mateix Orfeó Gracienc, dirigits pel mestre israelià Yaron Traub, perquè interpretessin el quart moviment de la Novena simfonia de Beethoven, conegut com Oda a l’alegria.

El Govern de la Generalitat també se suma al record dels fets del 1936, amb la voluntat de tornar a proclamar Catalunya una terra de pau, en uns actes que s’han fet de manera coordinada i complementària amb els organitzats per l’Ajuntament. El programa començarà el 18 de juliol, a les 19.30 hores, amb un gran acte institucional al Palau de la Música que representarà un gest massiu de memòria democràtica amb una gran càrrega simbòlica.

Consulta el mapa dels onze escenaris on se celebrarà simultàniament l’acte poètic i musical, la persona encarregada de la lectura de l’Oda a Barcelona, i l’orquestra, quartet o formació que en cada cas interpretarà l’Oda a l’alegria, de Ludwig van Beethoven.

“Jo vull la pau ―però no vull l’oblit”, penjat a les seus dels deu districtes

Una altra de les accions previstes per l’Ajuntament en el marc dels 80 anys de la guerra i la revolució a Barcelona és la col·locació, el 19 de juliol, de catorze lones a diferents edificis i seus municipals repartides pels districtes. En aquestes lones de grans dimensions figurarà el text “Barcelona in memoriam 19.07.1936 – 19.07.2016”, i un vers d’un poema de Màrius Torres escrit l’any 1942: “Jo vull la pau ―però no vull l’oblit.”. Aquestes pancartes estaran penjades fins al 29 de juliol, en record d’uns fets que formen part de la identitat de la ciutat.

Aquestes lones, igual que la resta d’elements de comunicació per mitjà dels quals es difon aquesta iniciativa, tenen com a protagonista la mirada victoriosa, però també tranquil·la i serena, de Marina Ginestà i Coloma. Aquesta jove miliciana, periodista i traductora, va ser fotografiada per Hans Gutmann (Juan Guzmán) el 21 de juliol de 1936, amb Barcelona de fons; la imatge va esdevenir una icona del moment.

Consulta’n la imatge gràfica

Consulta al web les 14 seus o edificis des d’on es desplegaran lones commemoratives

Declaració del Govern de la ciutat amb motiu de la commemoració

El Govern de la ciutat, d’acord amb les entitats memorialistes, ha elaborat una declaració que amb el títol “Volem la pau però no l’oblit” es penjarà en 520 columnes publicitàries de la ciutat. Es tracta d’un text que recorda els fets que van succeir fa 80 anys, lamenta tots els morts sense distinció i pretén honorar públicament els homes i les dones que van defensar la Barcelona popular i igualitària i els drets socials i nacionals assolits, i defensar els valors universals de la pau, la democràcia i la llibertat.

El text ―que comença amb el vers «Jo vull la pau ―però no vull l’oblit», d’un poema de Màrius Torres― recull que “el record de la guerra i de tot el que la va acompanyar forma part de la nostra existència de manera diversa i profunda, i per a alguns és una part pesada de portar encara que no s’hagi viscut. La memòria de la guerra forma part de la nostra identitat, perquè els actes no acaben amb els qui els van protagonitzar, els actes es transmeten, i acceptar el desastre de la guerra com una cicatriu que queda en la complexa identitat de la ciutat i la ciutadania és un exercici de realisme”.

Aquí es pot llegir íntegrament la Declaració del Govern de la ciutat en complir-se 80 anys de la guerra i la revolució a Barcelona.

La declaració recull la voluntat del Govern de la ciutat de vincular l’evocació del passat amb la construcció de projectes presents relatius a la democràcia i la fraternitat. Inclou una demanda expressada per algunes entitats memorialistes que reclamaven un gest, coincidint amb la commemoració.

El text que es publica ara ha estat discutit, consensuat i acordat amb diverses associacions memorialistes, en concret amb les següents entitats: Betshalom, Comunitat Jueva Progressista de Barcelona; Fundació UGT de Barcelona; Amical de Mauthausen i altres Camps i de totes les víctimes d’Espanya; Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme; Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya; Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya; Amical de Catalunya d’Antics Guerrillers Espanyols a França; Associació Memorial Democràtic dels Treballadors de SEAT; Fundació Cipriano García – Arxiu Històric de CCOO de Catalunya.

L’Olimpíada Popular: un somni frustrat

Els actes commemoratius també inclouen un record de la frustrada Olimpíada Popular a Barcelona, organitzada pel Govern de la República, que s’havia de celebrar del 19 al 26 de juliol com un acte esportiu i popular de rebuig als XI Jocs Olímpics de Berlín del 1936, presidits pel règim feixista d’Adolf Hitler.

Per això, el dia 19 a les 17:00 hores, a l’avinguda del Portal de l’Àngel a tocar amb la plaça de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona desplegarà una instal·lació fotogràfica en commemoració del 80è aniversari de l’Olimpíada Popular Antifeixista 1936-2016. Obra de l’artista Ricard Martínez, la instal·lació consisteix en la reproducció, a mida real, de la imatge de la caseta que havia de rebre els atletes. L’acte, organitzat pel Comissionat de Programes de Memòria, comptarà amb la presència de testimonis i la Lectura del Manifest de l’Olimpíada Popular. Es preveu que la instal·lació estigui exposada a l’avinguda del Portal de l’Àngel fins al 26 de juliol. Veure la imatge gràfica de la instal·lació

El mateix dia 19 de juliol, al matí, a partir de les 11.00 hores, està prevista la inauguració d’una exposició sobre l’Olimpíada Popular a l’Estadi Lluís Companys de Montjuïc, en el que havia d’haver estat l’escenari principal de la celebració. Un esdeveniment esportiu que enguany l’Ajuntament de Barcelona vol rescatar de l’oblit. La iniciativa, que compta amb la col·laboració de Fundació Alternativa, Comitè per la commemoració del 80è aniversari de l’Olimpíada Popular de 1936 i Open Camp, consta d’un recorregut per l’Estadi Olímpic, una visita a l’exposició dedicada a l’Olimpíada Popular, i un diàleg entre l’historiadors, activistes, esportistes i representats municipals.

Des de la societat civil diverses persones a títol individual, organitzacions, entitats socials, memorialistes, esportives i culturals han constituït el Comitè per a la Commemoració del 80è aniversari de l’Olimpíada Popular del 1936, en què participa l’Ajuntament de Barcelona.

La idea dels Jocs Populars i Antifeixistes

Barcelona i Berlín van competir pels Jocs Olímpics del 1936. Barcelona n’era favorita, però dies abans de la reunió del Comitè Olímpic Internacional (COI), format bàsicament per aristòcrates, es va proclamar la II República. A la votació Berlín va guanyar a la republicana i progressista Barcelona. Raons polítiques, però, van tornar a marcar els Jocs. El partit nazi va arribar al poder l’any 1933 i Hitler va veure en els Jocs Olímpics de Berlín una gran oportunitat propagandística per al règim nazi.

Al març del 1936 va néixer el Comitè Català pro Esport Popular (CCEP), amb l’objectiu de fer-lo assequible a tothom. L’abril del 1936 el CCEP va proposar organitzar uns jocs populars, de caire internacional, com a alternativa a la propaganda feixista dels Jocs de Berlín. En un temps rècord s’hi van inscriure més de 6.000 atletes de 23 països. Tot un èxit: als Jocs de Berlín van ser 4.106 esportistes de 49 països.

L’Olimpíada Popular s’havia de celebrar durant la setmana del 19 al 26 de juliol. L’acte d’inauguració estava previst per al 19 de juliol a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, amb la desfilada de més de 5.000 esportistes i 3.000 folkloristes (colles de cultura popular, castellers…) i un parlament del president de la Generalitat, Lluís Companys. L’himne oficial de l’Olimpíada Popular va ser compost per Josep Maria de Sagarra, i el concert inaugural anava a càrrec de Pau Casals.

El 19 de juliol, Barcelona es despertava amb soroll de trets i una vaga general. S’havia acabat l’Olimpíada Popular: començava la Guerra Civil. Els esportistes van ser acomiadats, dies més tard, amb una desfilada per la Rambla de Barcelona, molts es van allistar a les Milícies Antifeixistes i van esdevenir l’embrió de les Brigades Internacionals.

Tota la informació sobre la commemoració impulsada per l’Ajuntament de Barcelona: barcelona.cat/bcn1936 i al hastag #bcn1936

Audio. Declaracions del primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, i el Comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes

Paraules clau
guerra civil/