Baròmetre post-electoral de Barcelona : Servei de Premsa

Baròmetre post-electoral de Barcelona

28/06/2019



Temps estimat de lectura: 4 minuts

La majoria de ciutadans, un 46,5%, valoren la gestió municipal com a bona o molt bona

Es manté l’optimisme de cara al futur de la ciutat amb gairebé sis de cada deu entrevistats que creuen que millorarà

La inseguretat, l’accés a l’habitatge i l’encaix de Catalunya a Espanya se situen, per aquest ordre, com les principals preocupacions dels barcelonins

Una mica més de la meitat dels entrevistats (50,3%) valora positivament els resultats d’unes eleccions amb més dubtes sobre el partit al qual votar i amb un 15% d’indecisos fins el mateix dia de les eleccions

L’opció preferida a l’hora de governar la ciutat expressada abans de la constitució de l’Ajuntament era una coalició entre ERC i BComú, escollida pel 20,3% dels entrevistats davant l’aliança entre BComú i PSC, preferida pel 10,5%

El Baròmetre es va fer immediatament després de les eleccions municipals i abans del Plenari d’investidura de l’alcaldessa

La majoria de ciutadans valoren la gestió municipal com a bona o molt bona, segons el Baròmetre post-electoral elaborat just després de les eleccions a l’Ajuntament de Barcelona. Respecte al passat mes de desembre, s’eixampla lleugerament la distància entre els partidaris (46,5%) i els detractors (42,2%) de la gestió de la ciutat davant un 10,6% de la ciutadania que la consideren normal. Això fa que, en conjunt, el 57,1% la ciutadania aprovi l’actuació de l’Ajuntament de Barcelona. Així mateix, la majoria dels enquestats se sent optimista de cara al futur i gairebé sis de cada deu entrevistats creuen que la ciutat millorarà, (59,1%) per una quarta part que creu que empitjorarà.

El Baròmetre post-electoral, que ha entrevistat 799 barcelonines i barcelonins amb dret a vot als comicis municipals, inclou diverses preguntes relacionades amb les eleccions i els seus resultats. El treball de camp del Baròmetre es va fer entre el 28 de maig i el 7 de juny, immediatament després de les eleccions i quan encara no s’havia celebrat la constitució del Plenari ni la investidura com a alcaldessa d’Ada Colau.

 

La seguretat, principal preocupació de la ciutadania

La seguretat es manté com el principal problema de la ciutat, amb un 27,4% de les respostes, una dada que confirma l’emergència d’aquesta qüestió que ja s’havia apuntat en el baròmetre de desembre. A continuació se situa la problemàtica de l’accés a l’habitatge, amb el 14,0% de les respostes i també amb una tendència ascendent i que obté el màxim de respostes del mandat. En tercer lloc apareix el tema de l’encaix de Catalunya amb Espanya (estabilitzat en un 8,9%), seguit del turisme (7,2%, dos punts més que al desembre). Disminueixen les respostes relacionades amb la circulació (3,9%) i amb aspectes polítics (3,6%) i s’estabilitzen les de la neteja (3,6%).

 

Valoració dels líders municipals

Enguany són quatre els líders polítics municipals que obtenen l’aprovació dels entrevistats, amb notes entre el 5,1 i el 5,5. Joaquim Forn és qui obté la millor nota amb un 5,5. A continuació se situa Ernest Maragall amb un 5,4, després Ada Colau amb un 5,2 i a continuació Jaume Collboni amb un 5,1. Manuel Valls i Josep Bou suspenen amb un 3,2 i 3,1 respectivament.

 

Estat de l’economia

Es recupera l’optimisme respecte a l’economia de la ciutat. Enguany el 53,4% dels entrevistats creuen que l’estat de economia a la ciutat és bo o molt bo, i el nombre de persones crítiques es manté a l’entorn del 40% (37,6%).Barcelona és l’àmbit que recull més opinions favorables, si bé també són majoria els optimistes cap a l’estat de l’economia de Catalunya (és bo o molt bo per al 48,0%), cosa que no passa en el cas d’Espanya que aplega una majoria de crítics.

Pel que fa a l’economia familiar, destaca la consolidació d’un estat d’optimisme moderat. La xifra dels qui pensen que l’economia de la seva llar ha millorat assoleix el màxim de la sèrie (iniciada l’any 2000), i arriba al 35,4%. També per primer cop des de l’any 2002, els que veuen progressar la seva economia superen els qui constaten que s’ha deteriorat.

 

Baròmetre postelectoral: comportament electors i valoració dels resultats

– Interès i seguiment de la campanya

Es detecta un augment de l’interès cap a la campanya electoral municipal, que enguany ha estat seguida amb molt o bastant interès pel 57,4% dels entrevistats enfront el 40,9% de 2015.

Més interès ha despertat encara la campanya per a les eleccions generals, seguida pel 72,2% i menys la de les eleccions europees només seguida pel 45,7% del conjunt dels entrevistats. Resultats que varien força en funció de les opcions polítiques dels electors.

La televisió ha estat el mitjà majoritari ha través del qual s’ha seguit la campanya electoral municipal, però destaca en aquesta campanya el protagonisme d’internet; un 44,5% dels entrevistats afirma haver seguit la campanya per mitjans digitals.

– Comportament dels electors

Nou de cada deu persones que van anar a votar a les eleccions municipals tenien clar que exercirien aquest dret però, a diferència de 2015, quatre de cada deu (41,5%) dubtaven entre diverses opcions a l’hora de fer-ho. Un gran canvi respecte a les eleccions de 2015, quan el 76% tenia clara la seva opció i només el 23% dubtava.

Degut a això, augmenta la importància de la campanya. El 28,4% (17,3% al 2015) afirma que va decidir el seu vot durant la campanya electoral, mentre que un 15,1% (10,3% al 2015) ho va decidir el mateix dia de les eleccions.

Aquestes eleccions han estat marcades, més que les anteriors, per la ideologia de partits, candidats i electors. Només per al 30,1% el model de ciutat va ser l’element més important a l’hora de decidir el seu vot. Per a més de la meitat (50,6%, 39,6% al 2015) la ideologia del partit va ser clau per decidir una opció.

– Valoració dels resultats

Una mica més de la meitat dels entrevistats (50,3%) valora positivament els resultats de les eleccions municipals, per un 43,7% que en fa una valoració negativa. L’opció preferida a l’hora de governar la ciutat és una coalició entre ERC i BComú, opció escollida pel 20,3% dels entrevistats. En segon lloc, se situa l’aliança entre BComú i PSC, preferida pel 10,5%.

Cal recordar que el treball de camp del Baròmetre es va fer entre el 28 de maig i el 7 de juny, immediatament després de les eleccions i quan encara no s’havia celebrat la constitució del Plenari ni la investidura com a alcaldessa d’Ada Colau.

 

Descarregar documents relacionats

Resum de Resultats

Evolució 2015-2019





Paraules clau

baròmetre/ Baròmetre post-electoral/