Dones de pes a Gràcia

13 de novembre de 2018

Districte de Gràcia

Dones. Divuit dones de Gràcia són retratades amb la mirada de tretze autores en un llibre que vol ser un homenatge a les dones lluitadores i que formen part de la història de Gràcia.

Divuit dones de Gràcia són retratades amb la mirada d'onze autores en un llibre que vol ser un homenatge a dones lluitadores que formen part de la història de Gràcia.

Onze dones de Gràcia ens apropen a les vides de divuit dones de pes, que des de diferents àmbits i durant 180 anys, entre 1835 i 2015, han format part de la història de Gràcia. Totes destaquen en el seu àmbit, ja sigui com a educadores, artistes, treballadores…”Dones de pes, 18 vides de Gràcia” recupera la memòria d’aquestes dones.

Les dones biografiades són aquestes:

Amalia Domingo Soler (1835-1909), escriptora i novelista i gran exponent del moviment espiritista a Catalunya. L’han biografiat l’educadora Sara Reñé, la mestra Montse Sales, i la geogràfa Rita Martínez. Sara Reñé diu que “per a Amàlia Domingo l’espiritisme és una teoria emancipadora basada en la fraternitat universal i en el cosmopolitisme sense fronteres”.

De la pedagoga feminista i republicana Ángeles López de Ayala (1858-1926), la mestra Montserrat Sales diu que”des del lliurepensament va ser la capdavantera del feminisme d’esquerres a la Catalunya del segle XIX”.

La geògrafa Rita Martínez ha escrit sobre Teresa Claramunt i Creus (1862-1931). “Quan ens referim a Teresa Claramunt, parlem d’una pionera del feminisme obrerista, el llegat de la qual és font d’admiració i respecte”, comenta.

La metgessa Dolors Lleonart i Casanovas (1866-1936) va ser, segons la comunicadora i la seva biògrafa, Conxa Garcia, “una de les primeres metgesses del nostre país dels temps moderns i una de les primeres que va exercir a Barcelona”.

Conxa Garcia també ha escrit sobre la pedagoga Maria Baldó i Massanet (1884-1964) de qui creu que “és una peça clau de la renovació pedagògica a Catalunya en la dècada de 1920”.

La vida de la poetessa Clementina Arderiu (1889-1976) també es recull al llibre. La historiadora i gestora cultural Mònica Aparicio, destaca que “a l’obra de Sempre i ara parla de les experiències viscudes, de la guerra i el dolor, dels records i enyor, del sentiment d’exili”.

La dibuixant i escriptora Francisca Rius i Sanuy (1891-1967) ha estat biografiada per la seva neta Eulàlia Ribot. “Volia fer-se un lloc en el món de l’art i modernitzar la formació de les dones”, diu.

De l’obra de la fotògrafa Margaret Gross (1902-1985) l’educadora Sara Reñé assenyala que “les seves imatges de la Barcelona republicana, innovadores i inèdites, obren noves possibilitats de representació de la ciutat”.

Sobre la pedagoga i mestra d’educació especial Maria Mullerat Bassedas (1903-1996), Maud Franzén, veïna i comunicadora del Coll, destaca que “és pionera en l’àmbit de l’educació de nenes i nens amb discapacitat psíquica lleu o profunda”.

L’obra de la pintora Remedios Baro (1908-1963) es relaciona, segons la seva biògrafa Sara Reñé, amb la màgia, l’alquímia i la bruixeria i ens introdueix en un món màgic ple de metàfores i símbols”.

La comunicadora Conxa Garcia destaca de la bibliotecària Maria Antonieta Cot i Miralpeix (1910-1994) que “va defensar les Biblioteques Populars de la República”.

Sobre la pianista Maria Teresa Balcells (1912-1999), l’activista cultural Josefina Altès remarca que “la seva aportació al món de la pedagogia musical només és comparable a la seva capacitat com a concertista de piano”.

La comunicadora Conxa Garcia (1913-2010) defineix la pedagoga Dolors Canals i Farriols (1913-2010) com “un referent internacional en l’educació de les nenes i nens de zero a tres anys”.

Sobre l’arpista Rosa Balcells i Llastarry (1914-1997), l’activista cultural Josefina Altés la descriu com una “destacada arpista internacional que va donar forma a l’escola moderna de l’arpa a Catalunya i en va divulgar el repertori”.

Anna de la Varga, veïna, comunicadora del Coll i biògrafa de l’editora Núria Folch i Pi (1916-2010) diu que  “sense ella l’aventura d’obrir l’editorial, Club dels novel.listes, després Club Editor, no hauria pogut tirar endavant”.

La mestra jubilada Rosa Bofill descriu la treballadora Isabel Vicente (1917-2000), com “una dona obrera, comunista, lluitadora antifeixista i profundament solidària”.

De la modista i activista Otília Castellví i Fontanet (1907-2000), l’activista i feminista Àngels Tomàs explica que “va ser modista a Gràcia, a l’exili a França i també a l’Alemanya nazi, i va patir empresonament en una txeca a Barcelona i als camps de refugiats d’Argelers. Ser cosidora li va permetre viure”.

Àngels Tomàs també ha biografiat la vida de la treballadora del tèxtil Emèrita Arbonès i Sarrias (1920-2015). “La seva mare li passa la responsabilitat del refugi de la Pl. Revolució. Te un sisè sentit per saber quan els avions feixistes venen carregats de bombes o no”, explica Tomàs.

Comparteix aquest contingut