Memòria Democràtica

Cinc diàlegs centrats en elements que han estat significatius per construir una imatge i un ús del passat de la guerra i la revolució: la insubmissió popular als anys trenta a l’espai urbà de les grans ciutats industrials europees, entre les quals Barcelona; el significat atorgat a les ruïnes de guerra en democràcia; la descomposició del Guernica de Picasso; la tornada al centre de l’actualitat de l’exili i la diàspora, i el llegat de la desaparició forçosa inacabada i la impunitat que expressa.

Amb aquest objectiu, a cada sessió dos especialistes dialogaran sobre el tema enunciat i obriran un debat entre el públic.

Presenta i modera: Ricard Conesa (historiador i investigador en història contemporània a la Universitat de Barcelona).

LA RUÏNA DE LA GUERRA
21 d’abril, a les 19.00 hores
STÉPHANE MICHONNEAU (professor a la Universitat Lille 3, França), MARTA MARÍN (professora a la Universitat de Toronto, Canadà)
Què s’ha de fer amb les ruïnes de la Guerra Civil? La relació que establim amb les ruïnes de la guerra depèn molt de la relació que establim amb el passat traumàtic del conflicte civil. El franquisme va dur a terme una política ambiciosa de conservació d’algunes ruïnes, amb uns criteris de conservació estretament lligats a la promoció de la propaganda de la dictadura, com en el cas de Belchite. Avui, a Catalunya, Aragó i l’antic front de Madrid, es multipliquen els projectes vinculats a l’apogeu del turisme de guerra, un aspecte de vital importància a l’Europa del nord. Malgrat tot, aquests intents troben dificultats de tota mena que cal analitzar.

LES VARIACIONS GUERNICA
26 d’abril, a les 19.00 hores
GUILLERMO G. PEYDRÓ (cineasta i doctor en història de l’art), LIDIA MATEO (professora del Centre de Ciències Humanes i Socials)
El Guernica de Picasso és una de les imatges més contundents de l’horror de la guerra i de l’ús de la brutalitat calculada sobre la població civil. A partir de la pel·lícula Les variacions Guernica, de Guillermo G. Peydró, reflexionarem sobre l’ús que la UNESCO va fer després de la Segona Guerra Mundial del cinema sobre art per establir els nous valors d’una construcció europea avui qüestionada i apuntarem algunes fórmules de resistència possibles davant la banalització de les imatges. Perquè, avui, el Guernica ens parla més del turisme cultural i de la societat de consum que no pas del patiment de civils, i convé extreure’n conclusions.

ESPAI URBÀ, PROTESTA POLÍTICA I REPRESSIÓ A LA BARCELONA DELS ANYS TRENTA
4 de maig, a les 19.00 hores
CHRIS EALHAM (professor a la Universitat de Saint Louis), JORDI FONT (director del Museu Memorial de l’Exili)
Durant els anys vint i trenta del segle passat, Barcelona va ser el bressol de diversos moviments i lluites populars que la van convertir en la capital oficiosa de la lluita obrera. Chris Ealham i Jordi Font posaran sobre la taula elements que ens ajudaran a recordar els moviments populars dels anys previs a la Guerra Civil espanyola, i així farem memòria de la contribució dels sectors socials més humils i marginals en la construcció de la imatge col·lectiva de Barcelona i la seva història recent.

L’EXILI DEL 1939 EN L’EUROPA DE LES DIÀSPORES
12 de maig, a les 19.00 hores
FRANCESC VILANOVA (professor a la Universitat Autònoma de Barcelona), CÈSAR CALMELL (professor a la Universitat Autònoma de Barcelona)
L’exili republicà del 1939, que va comportar la sortida forçada de milers de persones, incloent-hi les institucions legítimes de la Segona República, va ser una baula més de la llarga cadena de diàspores, exilis, migracions forçades, desplaçaments de poblacions, etc. que va patir l’Europa del segle XX. Ara, quan l’Europa democràtica pensava que havia deixat enrere el malson de les fronteres blindades i dels camps de refugiats, el pas de Calais o Idomeni ens recorden que la història es pot repetir de moltes maneres, i mai positives.

FONTS D’IMPUNITAT DEL RÈGIM: DE L’ALEMANYA NAZI A L’ESPANYA FRANQUISTA
19 de maig, a les 19.00 hores
RAINER HUHLE (vocal del Comitè contra les Desaparicions Forçoses de l’ONU), MERCEDES GARCÍA ARÁN (professora a la Universitat Autònoma de Barcelona)
En els vuitanta anys transcorreguts des del final del nazisme, els esforços fets a Alemanya per dur davant la justícia els responsables dels crims nacionalsocialistes han passat per un llarg periple: des dels tribunals de Nuremberg fins als darrers judicis de personal dels camps de concentració, passant per llargs períodes de relativa impunitat. Tant les consecucions com els dèficits en la lluita contra la impunitat dels crims nazis han estat condicionats pels diversos contextos de la política exterior i interior del país, però també per les controvèrsies al voltant de temes jurídics: dret aplicable, tipus penals, problemes processals, prescripció, etc. L’anàlisi d’aquests temes des del context alemany convida també a reflexions sobre les diferències i els paral·lelismes amb el cas espanyol.