Memòria Democràtica

Des del novembre del 1937, Barcelona era la capital de tres governs: el català, el basc i el de la República espanyola, i va ser objectiu militar en el context de batalles estratègiques com la de Terol, el front d’Extremadura o la renovada resistència de Madrid. Ja el 16 de març del mateix any, la ciutat havia viscut el seu primer bombardeig aeri, acció que va marcar l’inici de la campanya d’atacs patits per Barcelona i que n’inclouria també de nocturns, com el del 29 de maig, que va deixar 64 víctimes mortals i 157 ferits.

De finals del 1937 a finals del 1938, els bombardejos nocturns i diürns es van accentuar. Amb l’objectiu de facilitar l’ofensiva franquista, l’aviació italiana va bombardejar la ciutat el gener del 1938: el Poblenou, la Barceloneta, Sant Andreu, Can Tunis, el Gòtic, el Raval, l’Eixample i el Guinardó van ser els barris més afectats; el port va quedar molt malmès i el 30 d’aquell mes va tenir lloc la massacre infantil de l’església de Sant Felip Neri, al soterrani de la qual s’havien amagat molts nens del grup d’infants refugiats d’altres parts de l’Estat que acollia el temple, i que es va esfondrar per efecte de les bombes.

Però entre el 16 i el 18 de març va tenir lloc un atac indiscriminat, en què l’aviació italiana va assajar una nova tècnica, el bombardeig de saturació, que consistia a llançar contínuament bombes en caiguda lliure combinades amb bombes incendiàries amb l’únic objectiu de devastar el territori i atemorir la població.

A les 22.08 hores del dia 16 va sonar la primera alarma, mentre que l’última ho va fer a les 15.19 hores del 18 de març. Van ser un total de 40 hores i 55 minuts d’incursions aèries sobre la ciutat amb avions italians del tipus Savoia-Marchetti SM81 Pipistrello, bombardamento notturno i SM79 Sparviero, bombardamento veloce que van llançar 44 tones de bombes des de baixa altura (menys de 6.000 metres).

Aquestes accions van afectar 273 edificis, d’entre els quals 76 van ser destruïts totalment i 96 parcialment.  En el cas de les víctimes, no van baixar de 551 persones mortes i 1.151 de ferides, però les xifres difereixen en funció de la font. Aquestes són les consignades per la Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona i, pel que fa als morts, no tenen en compte les que es van produir amb posterioritat als bombardejos i s’acosten molt a les que van donar els hospitals Clínic i General a les 19.13 hores del 18 de març (546 morts i 993 ferits). Dos dies més tard, La Vanguardia donava 670 morts i 1.200 ferits, i els estudis més recents parlen d’aproximadament un miler de morts i entre 1.500 i 2.000 ferits.

Vídeo-mapping, llum i so a la façana de l’Ajuntament de Barcelona

PLAÇA DE SANT JAUME

Façana de l’Ajuntament

16 DE MARÇ

De 20.15 a 22.00 h.

17 i 18 DE MARÇ

De 19.30 h. a 21.00 h.

Durada: 10 minuts. Repetició: cada 15 minuts

És una instal·lació artística en forma de mapatge de vídeo en 3D amb llum i so, dissenyat per Xavi Bové i comissariat per Daniela Aronica, directora del Centro di Studi sul Cinema Italiano (CSCI). És un arbre que emergeix de terra i es projecta sobre el cel de Barcelona, mentre veus en off donen context a l’espectacle, de 10 minuts de durada i que es podrà veure en diverses projeccions diàries el 16, 17 i 18 de març.

Símbol de la vida i la humanitat, el seu responsable la descriu com una peça molt bàsica i conceptual que dibuixa un gran arbre a partir de traços curts i interromputs —en referència al bombardeig discontinu sobre la ciutat ordenat per Mussolini— que van associats a veus de dones, homes i nens.  La imatge, que es projecta de la terra cap al cel en al·legoria de la pau, no vol ser una imatge del dolor i la destrucció sinó un clam per la pau i a la llibertat, i a mirar cap al cel sense por.

Nova senyalització memorial a diversos punts de la ciutat

En coincidència amb la commemoració, es portarà a terme la senyalització d’espais ciutadans que van rebre l’impacte de les bombes i es destacarà el paper de persones amb un pes decisiu en la defensa de la ciutat i la construcció de refugis antiaeris.

En relació amb els indrets, ja hi ha un faristol a la platja de la Barceloneta, al lloc on hi va haver l’Escola del Mar, destruïda per les bombes el 7 de gener de 1938. Ara se’n col·locarà un de nou allà on es va produir la massacre infantil de Sant Felip Neri.

Pel que fa a les persones, està previst col·locar plaques als llocs on van néixer Ramon Perera Comorera i Manuel Muñoz Díez. El primer va ser assessor i impulsor del sistema de refugis antiaeris des del febrer del 1938. Va dissenyar refugis, en va avaluar la resistència i hi va incorporar noves mesures per millorar-ne l’eficàcia.

Per la seva banda, Manuel Muñoz va ser el creador del sistema de refugis antiaeris, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i responsable últim de la Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona. A més de l’allistament i l’organització del personal civil per a la construcció de refugis, neteja i desenrunament, va propiciar la creació de refugis per iniciativa popular i els va coordinar amb els que es duien a terme per iniciativa municipal.

Programa d’activitats del MUHBA

El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) té un destacat programa d’activitats relacionades amb la Guerra Civil i els bombardejos. Van adreçades a tots els públics i inclouen itineraris guiats, visites als refugis antiaeris de Gràcia i el Refugi 307, al Poble-sec, representacions teatrals o itineraris escolars a les bateries del Turó de la Rovira i al Refugi 307.

A més, per a les escoles hi ha una sèrie d’activitats que van acompanyades del material pedagògic corresponent:

A pic i pala!

Visita al Refugi 307, construït de manera solidària pels veïns i veïnes del barri. S’hi explica com es va implicar i organitzar la població per sobreviure als bombardejos.

El Refugi 307: solidaritat per sobreviure

Visita per entendre com van afectar la guerra i els bombardejos a la ciutat i aprofundir en la importància de l’organització veïnal i l’esforç institucional per sobreviure al terror aeri.

La Barcelona de la guerra i la postguerra. Perspectives des del Turó de la Rovira

Un mirador natural de 360º per interpretar la panoràmica metropolitana i aprofundir en l’organització de la defensa antiaèria durant la Guerra Civil i l’eclosió posterior del barraquisme.

Barcelona sota les bombes

Són visites combinades amb itineraris. Es visiten el Refugi 307 i el Turó de la Rovira, dos espais patrimonials decisius per entendre de defensa passiva i activa per protegir Barcelona dels bombardejos aeris, i es fa un itinerari en autocar per indrets de la

ciutat afectats pels bombardeigs.

Per al públic en general es reforçaran les propostes que ja hi ha amb una oferta ampliada.

Refugi 307. Visita guiada

Visita guiada a un dels millors exemplars de refugi construït a Barcelona que és, a més, un autèntic memorial de la lluita per la supervivència i el desastre de les guerres.

Vedettes i milicians. El Paral·lel i el barri del Poble-sec durant la Guerra Civil

Itinerari combinat amb una visita al Refugi 307 que el situa en el seu context —el barri del Poble-sec durant la Guerra Civil—, i remarca la seva relació amb el món del teatre i la cultura popular del Paral·lel.

La Barcelona de la guerra i la postguerra. Perspectives des del Turó de la Rovira

Visita guiada a la bateria antiaèria del Turó de la Rovira, a 262 metres sobre el nivell del mar i amb una visió de 360º que el converteixen en un mirador natural privilegiat i un emplaçament estratègic per a la defensa de Barcelona durant la Guerra Civil.

La defensa de la ciutat moderna

Visita guiada de dues hores a la bateria antiaèria i les barraques del Turó de la Rovira per aprofundir en el pla de defensa activa desenvolupat per l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil i l’eclosió posterior del barraquisme a Barcelona.

La defensa activa i passiva de la ciutat. El Refugi 307 i les bateries aèries del Turó

de la Rovira

Visita combinada al Refugi 307 i al Turó de la Rovira i un itinerari urbà en autocar per entendre la resposta de la població, les institucions municipals i els caps de l’exèrcit republicà per fer front al terror aeri que va atemorir la ciutat amb gairebé dos-cents bombardejos.

Per a més informació enllaç al web del MUHBA

Record a les víctimes dels bombardejos de la Guerra Civil

Xerrada-col·loqui a càrrec dels historiadors Bernat Pizà i Manel Aisa, el dissabte 17 de març a les 12 h, a la plaça Joan Amades. Pizà parlarà sobre “Els bombardejos i la defensa aèria” i Aisa ho farà sobre “Els bombardejos i la defensa passiva. Els refugis”. L’activitat rememora la bomba que va caure al carrer del Carme amb el carrer Egipciaques el 17 de març del 1938.

Per a més informació enllaç al web del Districte de Ciutat Vella

“Una infància sota les bombes” és una exposició que posa el focus en la vivència de nens i nenes que van patir els atacs aeris i com els van representar en dibuixos fets a les escoles, refugis i campaments. També mostra l’empremta que els fets van deixar en alguns artistes en la seva vida adulta i les marques que els atacs van deixar en l’espai urbà. Comissariada per l’historiador Jordi Guixé, es podrà visitar al Born Centre de Cultura i Memòria a partir del 26 de setembre de 2018.

L’exposició està estructurada en tres àmbits. El primer evoca la Barcelona de 1938 i l’impacte dels bombardejos sobre el territori i les persones. El segon se centra en els nens i nenes que van ser testimonis directes del conflicte bèl·lic, a través dels dibuixos on expressaren el que van veure i viure. El darrer àmbit penetra en l’univers dels adults bombardejats quan van ser infants i els llenguatges que poden explorar-se al llarg de la vida per expressar, com una necessitat i un compromís, allò que es viu en escapar de les bombes.

Amb la finalitat de fer-la més accessible al públic infantil, comptarà amb un dossier pedagògic per a les escoles, amb propostes didàctiques per recuperar la memòria d’aquests atacs i els efectes que van tenir en la població de la ciutat. Aquests materials estaran disponibles, a través del Centre de Recursos Pedagògics, per al curs 2018-2019.

Més informació al web del Born Centre de Cultura i Memòria.

El 24 de gener de 2019 es va presentar aquest volum de Mireia Capdevila i Laia Arañó de la Fundació Carles Pi i Sunyer i editat per l’Ajuntament de Barcelona. S’hi documenten de manera exhaustiva les víctimes i les destruccions que van portar les bombes: llocs que van rebre els impactes, cases i equipaments destruïts, la destrucció de béns en cada cas i el nombre d’afectats.

El llibre documenta amb cartografia i imatges la destrucció de les estructures de la ciutat i compta amb la col·laboració d’especialistes que donen context als bombardejos, les estratègies de defensa, les causes i les conseqüències dels atacs.

D’altra banda, el Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona té en marxa un projecte d’estudi-inventari dels més de 1.300 refugis antiaeris localitzats a Barcelona, que ha de servir per divulgar aquest important patrimoni històric de la ciutat.

Es reedita la guia d’història urbana Defensa 1936-39/BCN, de Ramon Arnabat, David Gesalí i David Íñiguez, editada pel MUHBA. Explica com es va organitzar la ciutat per defensar-se dels atacs aeris de l’aviació italiana i alemanya, que donaven suport als revoltats franquistes contra la República. Conté informació sobre la defensa passiva i activa, els refugis i el paper del castell de Montjuïc i de la bateria del Turó de la Rovira, entre d’altres.

Les guies d’història urbana són propostes d’itineraris editades pel MUHBA que permeten descobrir diverses èpoques de la història de la ciutat. Presentades en format desplegable, contenen informació sobre el tema o l’època de l’itinerari i un mapa amb la localització dels llocs per visitar, a més d’il·lustracions, fotografies i gràfics diversos.

Enllaç a la GHU Defensa 1936-39/BCN al Catàleg Col·lectiu de les Biblioteques de l’Ajuntament de Barcelona.