El Péssah es considera una de les tres festes estacionals per la vinculació que té amb els cicles agrícoles i de peregrinació (sheloshet haregalim), ja que en cada una es visitava el temple de Jerusalem per fer-hi ofrenes.
Durant el Péssah se celebren dos esdeveniments consecutius claus en la història del poble d’Israel. El primer es correspon amb la protecció atorgada per Déu al poble jueu davant la desena plaga enviada als egipcis, quan una epidèmia mortal es va estendre per tot Egipte i es va emportar tots els primogènits. No obstant això, gràcies al favor diví, la desgràcia va passar de llarg per als infants jueus, que es van salvar. Un cop acabades les plagues, va seguir el segon esdeveniment: l’esperada alliberació del llarg període d’esclavitud soferta pel poble jueu a Egipte. Així es prescriu a la Torà: “Tindreu aquest dia per memorial i celebrareu la seva festivitat a Déu durant totes les vostres generacions”. La tradició comenta que l’èxode es va produir de manera tan precipitada que els jueus no van tenir temps de llevar el pa; és per això que durant el Péssah la llei prohibeix menjar qualsevol cereal al qual s’hagi afegit llevat (hamets) i es menja, en el seu lloc, el pa àzim (matsà).
Els dies més importants de Péssah són el primer i l’últim, i el caràcter festiu fa que treballar en aquests dos dies estigui prohibit, al·lusió a l’alliberació de l’esclavitud soferta durant el captiveri. La nit del primer dia es disposa un sopar commemoratiu (seder) en què cada element té un caràcter eminentment simbòlic, tant pel que fa al plat principal (kearà) com per les benediccions, lloances i oracions escollides.
Péssah sameah!
!פסח שמח