L'exposició explora l'enderroc de les muralles de Barcelona entre 1843 i 1854, un esdeveniment clau que va permetre l'expansió urbana i la modernització de la ciutat.
Antecedents
Ja abans del 1854 es va encetar un debat al voltant de la possibilitat d’un eixample de la ciutat. El primer intent seriós es va produir l’any 1838, quan el baró de Meer i la Junta de Ornato de la Ciudad van proposar ampliar la ciutat per la part superior de la Rambla, en la zona compresa entre els baluards de Tallers i Jonqueres, sense aconseguir resultats positius.
El 31 de desembre de 1840 l’Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per premiar el millor treball sobre quins avantatges reportaria a la ciutat i a la seva indústria l’enderrocament total de les muralles. La memòria premiada va ser la publicada el 1841 pel metge i polític Pere Felip Monlau, titulada: Abajo las murallas!!!: “[...] Ceñir una población con fuertes murallas es querer oponerse a su desarrollo físico y a su progreso. [...] Abajo las murallas!!! Debe ser el grito continuo de todo catalán amante de las glorias y la prosperidad del país.”
Aquesta memòria ens permet conèixer la vinculació entre l’expansió de la ciutat, el creixement econòmic i la recuperació de la memòria històrica. L’actitud higienista de Monlau coincidia plenament amb les reivindicacions populars: enderrocar les muralles per obrir la ciutat —amb els evidents avantatges per a la desaparició dels drets de portes i per trencar l’opressiva etiqueta de plaça forta— a un brillant futur econòmic.
L’octubre del 1841 es va crear la Junta de Vigilància de Barcelona, formada per membres de la Diputació, l’Ajuntament i la Milícia Nacional. Una de les mesures que van proposar va ser començar l’enderrocament de les muralles a partir de la Ciutadella.
L’acte de l’enderrocament de la Ciutadella es va fer sense aldarulls, amb total correspondència entre l’acció de les autoritats i la voluntat popular.