Barcelona dedica una plaça a la nissaga dels fotògrafs Català
El dissabte passat 14 de desembre, va tenir lloc l'acte de descoberta de la placa que dona nom a la nova plaça dels Fotògrafs Català. El nou espai, fins ara sense nom, està situat entre els carrers dels Mercaders i dels Avellà, molt a prop de la Via Laietana. L'acte, al qual hi va assistir el regidor del Districte de Ciutat Vella, Albert Batlle, va ser un homenatge a la feina i l'ofici d'aquestes dues generacions de fotògrafs que a través de la seva obra van plasmar la història i la realitat del segle XX a Barcelona i a Catalunya.
La historiadora de la fotografia Laura Terré, va presentar l’acte, durant el qual hi van intervenir familiars de la nissaga dels fotògrafs Català, Andreu Català Pedersen, fill de Francesc Català-Roca i Rafael Català i Dalmau, fill de Pere Català i Roca.
El Plenari del Districte de Ciutat Vella del passat mes de maig va aprovar per unanimitat batejar un espai de Ciutat Vella a Pere Català i Pic, Francesc Català-Roca i Pere Català Roca, amb el nom de Plaça dels fotògrafs Català. El Consell de Districte els reconeixia com a testimoni dels moviments i corrents artístics i culturals que es van produir al llarg del segle XX, i també perquè la seva obra ja forma part de la iconografia de la història del nostre país.
PERE CATALÀ I PIC (Valls, Alt Camp, 1889 — Barcelona, 1971)
Fotògraf i publicista, pare dels també fotògrafs Francesc i Pere Català i Roca.
Establert a Valls el 1915, reuní una interessant col•lecció fotogràfica sobre temes d’art i d’etnografia. El 1932 s’establí a Barcelona, on s’especialitzà en fotografia publicitària i col•laborà en les revistes Mirador, Revista Ford, Publi-Graf i Nova Ibèria. Promogué les relacions amb l’Alguer, especialment l’anomenat “viatge de retrobament del 1960”.
FRANCESC CATALA-ROCA (Valls, Alt Camp, 1923 — Valls, Alt Camp, 10 de febrer de 2009)
És considerat el mestre de la fotografia documental a Catalunya. Va obrir estudi propi l’any 1947 i va començar a fer fotografia de carrer per a encàrrecs editorials. Des de llavors, va treballar ininterrompudament amb fotografies per a publicacions com Destino, Gaceta Ilustrada o La Vanguardia; amb treballs d’estudi; il·lustrant llibres en col·laboració amb arquitectes, escultors i pintors reconeguts com Josep M. Sert, Eduardo Chillida o Joan Miró, i sobre la mateixa història de l’art català; i amb reportatges sobre l’Espanya real. Dins del neorealisme fotogràfic, Català-Roca va practicar una fotografia de risc que buscava un punt de vista insòlit i allunyat de convencions, jugava amb la força plàstica d’ombres i contrastos, i es centrava sempre en l’element humà. El 1985 rebé la Creu de Sant Jordi. L’Ajuntament de Barcelona i el Grup Enciclopèdia han publicat recentment el seu llibre pòstum, La pell de Barcelona, maquetat originalment pel fotògraf i recuperat del seu arxiu. Més de 200 imatges de Barcelona que l’autor fa dialogar entre elles en una successió de dobles pàgines.
PERE CATALÀ I ROCA (Valls, Alt Camp, 1922 — Barcelona, 5 de març de 1998)
Treballà per a revistes i publicacions com ara Revista, Destino, Gaceta Ilustrada o La Vanguardia. Durant una primera etapa també realitzà fotografies per a cartells i cinema. L’any 1953 féu la primera exposició individual dels seus treballs de creació. Des d’aleshores il·lustrà un nombre considerable de llibres, especialment de tema artístic o bé reportatges. La fotografia de Català Roca parteix del concepte neorealista de la imatge, cercant sempre el punt de vista insòlit i, sobretot, l’ambientació humana del tema. Fou considerat, per molts crítics, el fotògraf català més important del s. XX. Rebé el premi Ciutat de Barcelona dos cops (1951 i 1952), els premis nacionals de les arts plàstiques del ministeri de cultura (1983) i de la Generalitat de Catalunya (1991), la Creu de Sant Jordi (1992) i la Medalla d’Or al mèrit artístic (1993), entre altres guardons.
Més informació
