'Carles Santos. I ara què?' destil·la l’essència d’una figura irrepetible
«“Carles Santos. I ara, què?” és un document per interpretar. Com un piano, es desplega sota les nostres mans i convida a tocar les seves pàgines, interpretar-ne les textures, els silencis i les pauses. Com si es tractés d’una composició improvisada», explica Ona Balló, comissària de l’exposició “Carles Santos. I ara, què?”.
D'esquerra a dreta, Alba Font, dissenyadora del catàleg; Maria Canelles; directora d'Arts Visuals i Textuals de la Fundació Joan Brossa; i Ona Balló, comissària de l'exposició.
La Fundació Joan Brossa i l’Ajuntament de Barcelona han coeditat un llibre vinculat a l’exposició Carles Santos. I ara, què? Un catàleg de creació col·lectiva que destil·la l’essència d’una figura irrepetible, i proposa un viatge per la vida i l’obra d’un autor inclassificable, el llegat del qual ens continua fascinant per la llibertat creativa que transmet.
El llibre és el resultat d’un procés de treball únic i singular que dona veu a amics, companys i equips que van treballar amb el músic al llarg de la seva trajectòria.
L’embrió de l’arxiu del futur de Carles Santos
Segons Lilianna Marín de Mas, coordinadora editorial de la publicació, la memòria i la contemporaneïtat es troben en aquesta obra per començar a donar forma a l’arxiu del futur de Carles Santos, un arxiu que permeti acostar aquesta figura a totes les persones que, per raons d’espai i temps, no l’han arribat a conèixer. “Amb el fil de Santos-Brossa (el fil de les avantguardes, de la cultura) hem fet un llibre i hem traçat línies de coneixement (inclús d’amistat)”, explica. “Aquest és, doncs, un treball col·lectiu que ha permès unir la mirada de tots els agents que hi han contribuït”, afegeix. “Perquè no hi ha funció, performance o composició que no arribi als teatres i als carrers sense una xarxa com la que hem creat per fer aquesta publicació”.
Hem construït el que podríem batejar com la xarxa Santos, un conjunt de veus que no només fan sonar les vivències, els processos creatius i el pensament crític d’aquells que van viure i treballar amb Santos, sinó que també ens aporten els qüestionaments de cara al futur, unes reflexions que ja formen part de la construcció d’un arxiu que permetrà catalogar la seva obra.
Xavier Albertí, Vicenç Altaió, Frederic Amat, Montse Amenós, Inés Borràs, Jordi Colomer, Antoni Comas, Marcelo Expósito, Cesc Gelabert, Joan Antoni Gonzàlez, Manel Guerrero, Barbara Held, Toni Jodar, Anna Llopart, Lluís Nacenta, Marta Oliveres, Nati Romeu, Mariaelena Roqué, Dorothée Selz, Clàudia Schneider, Pepa Torregrossa i Laia Torrents són algunes d’aquestes veus, les quals ens han acompanyat a l’hora de teixir els nusos d’aquesta gran xarxa que encetem i que, fragmentades, podreu trobar al llarg d’aquest catàleg, en les pàgines de lectura horitzontal. Obriu el llibre com si fos un piano i seguiu la composició d’una vida dedicada a l’art i a la música: l’obra de Carles Santos.
El llibre es va presentar el passat 3 de juliol a la terrassa de la Fundació Joan Brossa.
Més informació
Catàleg en un racó de l'exposició.
Presentació del 3 de juliol a la F. Joan Brossa.