‘Cròniques del fang. Quan els diaris van donar veu als barris’

‘Cròniques del fang’ ret homenatge al periodisme social barceloní dels anys finals del franquisme i primers de la democràcia. Una nova forma de periodisme encapçalat per Josep Maria Huertas Claveria, que es va atrevir a publicar reivindicacions populars i laborals, va redescobrir els barris perifèrics i va donar veu als seus representants.

El llibre, prologat pel líder veïnal Andrés Naya, reivindica la figura de Josep Maria Huertas Claveria i de la colla d’amics i col·legues que s’ocupaven de la informació local als diaris respectius, anomenats huertamaros. El periodisme social practicat per ells, i per altres informadors que no se sentien identificats amb aquest qualificatiu, va denunciar la corrupció de les administracions franquistes i les mancances en serveis i equipaments que aquesta corrupció havia deixat als barris.

Periodisme social i moviment veïnal

El llibre es va presentar el 15 de setembre al CC Casa Golferichs, un dels edificis salvats de la piqueta gràcies a la pressió veïnal. En l’acte, presidit per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, hi van participar alguns d’aquests huertamaros i amics de Josep Maria Huertas Claveria: Jaume Fabre, periodista, historiador i autor del llibre; Eugeni Madueño, periodista i editor, i les periodistes Maria Favà i María Eugenia Ibáñez. També hi van participar Andrés Naya, activista veïnal i prologuista del llibre; el periodista Marc Andreu, que va exercir de moderador, i Jordi Martí Grau, sisè tinent d’alcaldia i regidor de Presidència, qui va tancar l’acte.

En la presentació l’alcaldessa va destacar que “aquest llibre és just i pertinent”, perquè recull la Barcelona que conquereix drets i mostra un activisme veïnal divers i plural, que és “escola de tradició democràtica”.

Maria Eugènia Ibáñez va recordar que “els barris ens van donar veu als periodistes, capacitat crítica i el contacte amb la realitat” en aquells anys del postfranquisme en què les dones periodistes eren poques i encara més escasses en els càrrecs directius.  Poques, però “molt bones”, com va remarcar Maria Favà, una de les poques deixebles femenines de Huertas Claveria, qui va recordar com a anècdota com la van expulsar d’una roda de premsa per vestir pantalons.

L’activista veïnal Andrés Naya va fer ressaltar que “fa 50 anys, la revolució als barris era col·lectiva”. Els periodistes i el moviment veïnal es retroalimentaven i molts van acabar sent amics.

Jaume Fabre va desvetllar el veritable origen de l’adjectiu huertamaros —ho haureu de llegir al llibre— i el procés de busseig en l’arxiu de Huertas Claveria per recopilar articles i històries d’aquells anys, sense caure en les trampes que, molt sovint, ens provoca la memòria oral.

Cròniques del fang forma part d’un ambiciós projecte de recerca i d’una sèrie de llibres que recuperen la memòria del periodisme, va destacar Eugeni Madueño, com Periodistes malgrat tot, publicat també per la Direcció de Serveis Editorials, que analitza la premsa durant el franquisme.