Barcelona Llibres

Barcelona Metròpolis analitza el fenomen del turisme urbà a través de la mirada polièdrica de set experts en la matèria: Greg Richards, José Antonio Donaire, Fabiola Mancinelli, Miquel Puig, Lola Domènech, Francesc González Reverté i Maria Abellanet. Publicat en el número 133, el dossier obre amb l’editorial Repensar el turisme, de la directora de la revista, Milagros Pérez Oliva: “Un sector que representa el 14% del PIB de la ciutat i ocupa 150.000 persones mai no es pot negligir, perquè en depenen la vida i els recursos de molta gent. Però això no ha d’impedir actuar sobre els aspectes negatius del turisme massiu.”

Greg Richards, professor d’Estudis del Lleure a la Universitat de Tilburg, obre el dossier amb una anàlisi sobre les polítiques que estan implementant ciutats com Amsterdam o Copenhaguen. “El cost d’arribar a ciutats populars i d’allotjar-s’hi s’ha reduït dràsticament, i això ha donat pas al que s’ha anomenat ‘nou turisme urbà’”, afirma abans d’analitzar els efectes que aquest fenomen està provocant a moltes ciutats.

José Antonio Donaire, professor titular de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona, explora les diferents estratègies per minimitzar l’impacte del turisme, des de limitar-ne el creixement a distribuir els turistes en el temps i l’espai o seleccionar els que tenen més poder adquisitiu. Conclou amb una advertència: “Totes aquestes accions només desplacen el problema, perquè la demanda creixent buscarà ofertes alternatives”.

A l’article “Nòmades digitals, el nou fenomen que impacta en les ciutats globals”, l’antropòloga Fabiola Mancinelli parla de “aquelles persones que, amb més poder adquisitiu que la població local, desafien el model laboral tradicional d’horari fix i presencial per traslladar la feina a les destinacions de vacances”.

Per la seva banda, l’economista Miquel Puig explica com el turisme podria repercutir de manera positiva en la ciutadania de Barcelona, reduint la seva capacitat i el seu pes sobre el mercat immobiliari. “La proposta d’eliminar les llicències d’habitatges d’ús turístic és una opció òptima”, afirma. Però també cal augmentar el valor afegit del sector via salaris, impostos i beneficis.

Lola Domènech, codirectora de KM_Zero, l’equip guanyador del projecte de reforma de la Rambla, explica que la transformació urbanística d’aquest passeig del cor de Barcelona també persegueix rescatar-la per a la ciutadania, i revertir d’aquesta manera la pèrdua d’identitat que ha patit com a resultat de l’impacte del turisme.

Des d’un altre punt de vista, l’expert Francesc González Reverté analitza les respostes emocionals davant del turisme: “Si la sensació d’autocontrol sobre els espais de vida quotidians disminueix, es poden desenvolupar emocions negatives cap al fenomen incursor”.

Tanca el dossier Maria Abellanet, presidenta del CETT, centre universitari de Turisme, Hoteleria i Gastronomia, amb una aposta per la formació com a base per a un turisme regeneratiu, un nou enfocament que “permet als visitants ser conscients del seu potencial impacte negatiu”.

A més, a Barcelona Metròpolis…  

Les entrevistes d’aquest número ens acosten reflexions sobre la justícia i la literatura. El periodista Jesús G. Albalat parla amb l’exfiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, José María Mena, qui repassa una trajectòria que va començar en ple franquisme. “A la Constitució encara no s’ha espremut el tema de les nacionalitats i les regions. Doncs que l’espremin. A la Constitució hi cap tot”, afirma.

Per la seva banda, Gemma Ventura entrevista l’escriptora Marta Orriols, arran del seu darrer llibre, La possibilitat de dir-ne casa: “De cop i volta, el meu món s’ha reduït a escriure, que és un luxe, però és més dur del que la gent es pensa”.

A la secció Visions Urbanes, Gerard Pruna explora el Pacte per Ciutat Vella. Es tracta d’impulsar una gran transformació del districte que, “a diferència de plans anteriors, no actuï només sobre la pell del barri, amb una gran operació urbanística, sinó que vagi més enllà”. Per la seva banda, Albert Rigol analitza els primers efectes a Barcelona de la llei estatal que permet posar topalls als lloguers. La conclusió, sense ser definitiva, mostra una reducció dels preus, però també de l’oferta.

La fotògrafa Mandy Barker, dedicada en cos i ànima a denunciar la contaminació plàstica als mars i els oceans, és la protagonista de la secció En Trànsit. La seva exposició al Museu Diocesà de Barcelona va rebre més de dues-centes mil visites.

El Barcelona en dades d’aquest número explora un problema que ha escalat posicions entre les preocupacions de la ciutadania als barris: el soroll. On es localitzen els punts més conflictius? Quins són els tipus de soroll als quals s’hi està exposat? Quins efectes tenen sobre la salut? Quines mesures s’hi estan prenent? Són algunes de les preguntes que respon Oriol Pàmies a través de les infografies de Carles Javierre.

Al Plec de Cultura, l’atenció dels nou experts del Debat se centra en un tema candent: les xarxes socials i la seva pèrdua de credibilitat. La situació actual ha donat un tomb tan important que, fins i tot, cal preguntar-se si han passat de ser aliades de la llibertat d’expressió a convertir-se en un perill per a la democràcia.

El Plec inclou també un reportatge de Marta Aguilar sobre com la intel·ligència artificial irromp en l’ecosistema creatiu i cultural de Barcelona. A l’apartat de llibres, Jaume Fabre ressenya Els papers de Tierno Galván. La rivalitat Madrid-Barcelona dels primers ajuntaments democràtics, escrit per Àlex Masllorens. Per la seva banda, Josep Maria Ganyet parla de Nexus, el darrer llibre de Yuval Noah Harari, del qual diu: “Ens ofereix una perspectiva fascinant. Els sistemes de govern que hem creat són, en essència, xarxes d’intercanvi d’informació”. Quant a les pàgines d’exposicions, estan dedicades a Amazònies. El futur ancestral, que es pot veure al Centre de Cultura  Contemporània de Barcelona fins al 4 de maig de 2025.

Tanca la revista el relat Montjuïc 1971, que signa Julià Guillamon. Les il·lustracions d’aquest conte, de la portada i del dossier són obra d’Irene Pérez, mentre que la protagonista de l’insert fotogràfic és Blanca Viñas, amb Dos ulls transiten inquiets, un itinerari per la Barcelona fronterera des d’una mirada idealista.