Una col·lecció per trencar el silenci de les dones en la història de la ciutat

La història de les dones també és història. Aquesta afirmació, tan òbvia, és, de fet, una reivindicació que mostra com la invisibilitat i el silenci aparent de les dones és una realitat també avui dia, en temps de la Covid-19. Amb aquesta sèrie de deu itineraris històrics, es recupera el protagonisme de les dones en la construcció de cada barri i districte de la ciutat a partir de la seva pròpia experiència i teixint un fil que ens permet arribar fins a avui.

Tal com explica Isabel Segura Soriano, historiadora i autora dels deu volums, “l’objectiu d’aquests llibres no és explicar la història a partir de persones excepcionals sinó des del dia a dia, reivindicant la vida quotidiana i com les persones podien subsistir”.

Posa com a exemple el volum dedicat a Sants-Montjuïc, en el qual moltes de les dones participants recordaven que les seves mares i àvies havien treballat en fàbriques tèxtils. “De fet, representaven el 80% de la força de treball d’aquestes fàbriques i, buscant entre documents, vam voler indagar com continuaven fent-se càrrec de tirar endavant la vida familiar, vinculant així els dos espais, els de la feina i el familiar”, recorda.

Cada volum explica la història d’un districte de Barcelona a partir de la veu de les seves protagonistes i jugant molt amb els arxius privats i els públics. “Els arxius històrics no tenien quasi material que fes referència al treball de cures i que permetés visibilitzar la realitat de les dones de la ciutat. Per això, vam haver de jugar amb diverses fonts per construir un nou relat on se situava les dones en el centre d’una nova mirada de la història de cada districte a partir de les experiències personals i els àlbums familiars de les dones participants”, destaca Segura Soriano.

El treball de cures, sempre invisible

Davant de la crisi per la Covid-19 i el confinament, Isabel Segura Soriano ens recorda que aquests dies, com en moltes altres crisis, són les dones que es dediquen al treball de cures, aquell que és fonamental per a la vida i sense el qual l’economia de mercat no se sosté, les primeres a patir les conseqüències de la pandèmia.

Barcelona històricament és una ciutat de confluències i, si abans es migrava des del camp català o d’altres llocs de l’Estat, ara es migra des d’altres continents. Però sempre són les dones les que fan el treball de cures no formal: “Veiem com aquestes dones, que treballen en l’economia informal, són les menys protegides”. “La majoria, tal com denuncien col·lectius com Las Kellys o Sindillar, estan desesperades per la malaltia o perquè s’han quedat de seguida sense els seus llocs de treball i sense ingressos”, ens explica l’autora.

“Al llarg de la història, el treball de cures ha estat fet majoritàriament per dones. Ens trobem que una feina invisibilitzada, quasi sempre informal, però absolutament imprescindible per a la societat i per al sosteniment de la vida, és la menys protegida i la que té menys reconeixement. Així, tot i els anys passats, no hem arribat a fer el tomb, i les dones, ara majoritàriament migrades des d’altres indrets del món, són les que més pateixen”, afegeix Segura Soriano.

Un nou mapa de la ciutat

Amb aquests deu itineraris, es canvia la perspectiva històrica i es crea un altre mapa històric de la ciutat i de cada districte. Mitjançant testimonis del dia a dia que mostren com es mantenia la vida quotidiana, cada volum posa fites allà on les dones tenien un protagonisme, on es trobaven i on feien política, en el sentit ampli de la paraula.

Us convidem a descobrir cadascun dels deu volums descarregant-los de manera gratuïta des del web de Barcelona Llibres. Els llibres, que van ser publicats entre els anys 2001 i 2015, ja es trobaven exhaurits i ara, per tant, tornen a estar a disposició de tota la ciutadania.