Silvia Agüero Fernández

“Si alguna cosa som les dones gitanes és resilients”

 

Silvia Agüero Fernández es defineix com gitana, mestissa, feminista. Treballadora a casa seva. Ens explica que al gueto va descobrir la seva gitanitat, i fora d’ell l’assetjament antigitano. A la platja, diu, “voy con moño, marido y 4 chavorrillos; a los hospitales y supermercados también”. Ha treballat a Radio Vallekas, a la recerca de l’oliva, al mercadillo, de vigilant de seguretat, en la venda ambulant i rentant plats en un restaurant. Actualment parla sobre Antigitanisme Masclista a Pikara Magazine, sobre violència obstètrica a La Revolució de les Roses Romaní, i sobre història i cultura del poble gitano a Pretenem Gitanitzar el Món.

A Espanya existeix una llarga tradició de discursos i expressions an­tigitanes que afecten la dignitat de les persones gitanes i poden arribar fins i tot a incitar la discriminació i l’odi. Diries que l’arrel de la discriminació contra el poble gitano està en el desconeixement que les persones no gitanes tenen d’ell?

Sí i no. Per començar, no és el mateix la gitanofòbia, que com el seu nom ja indica rau en la fòbia als gitanos davant el pur desconeixement, que l’antigitanisme. L’antigitanisme és una ideologia basada en la superioritat de la “raça” paia i dels seus models organitzatius i les seves institucions socials, econòmiques, polítiques, religioses i culturals. Un sistema de racisme estructural i sistèmic, que s’exerceix sobretot des de les institucions.

No nego que hi hagi molt desconeixement, tot i que, precisament, si n’hi ha és a causa de la mirada paia, que ens defineix a través d’uns estereotips i prejudicis que en cap cas responen a la realitat. Però no crec que aquesta sigui la causa de l’antigitanisme. ¿Vivim en un sistema patriarcal perquè l’home-blanc-cis-heterosexual desconeix la resta de les identitats que hi ha? No, oi? Doncs el mateix amb els gitanos. No és que no es conegui la nostra història o cultura, és que no se’ns vol veure com a iguals.

L’advocada gitana Carmen Santiago Reyes explicava anys enrere que “de tots els problemes que pateixen els gitanos, el més gran és el de la discriminació”. Creus que aquesta afirmació és certa?

Totalment. La discriminació, i en aquest cas, la discriminació específica contra els gitanos -és a dir l’antigitanisme-, és el factor que més repercuteix sobre les possibilitats que tenen les persones gitanes de desenvolupar-se plenament, i que ens afecta en tots els àmbits de la vida: en l’accés a l’habitatge, a l’educació, a l’ocupació, en la representació pública… La realitat parla per si sola: a cada poble d’Espanya en què hi ha gitanos, la majoria viu al gueto, i dins d’aquest gueto hi ha una escola per a gitanos que és en si mateixa un altre gueto.

Recentment, un grup de dones gitanes joves assenyalava en una xerrada que “a Espanya, el problema amb la comunitat gitana és que, ja des de l’escola, la seva diversitat es tracta com si fos una deficiència”. Creus que conèixer la història del poble gitano ajudaria a combatre aquest tracte discriminatori?

Crec que a Espanya encara hi ha molta feina per fer quant al que a una convivència respectuosa en la diversitat es refereix. Els col·lectius minoritaris encara segueixen patint molts greuges, i en molts casos es menysprea la seva cultura. Sense anar més lluny, els gitanos portem gairebé sis segles a Espanya, i en aquest temps s’han desenvolupat 230 lleis antigitanes. I mira que, després de tot aquest temps, tenim una història compartida i, no obstant això, aquesta història s’invisibilitza, sobretot a les aules.

Això sí, si es decidís incloure en el currículum escolar la història del poble gitano, haurien de ser els gitanos i les gitanes, que a dia d’avui són molts i moltes els que es dediquen a la investigació d’aquesta història, els qui s’encarreguessin de fer-ho. Perquè si al final acaben sent paios i paies els que s’encarreguen d’escriure o ensenyar la nostra pròpia història… per això, sincerament, que no facin res.

Et dic això perquè a dia d’avui l’única assignatura que existeix dins del sistema educatiu públic espanyol sobre el poble gitano, és la impartida per la Universitat d’Alcalá, “Gitanos de España. Historia y cultura”, i no és ni una assignatura troncal, sinó transversal. La professora que la imparteix, Araceli Cañadas Ortega, per sort sí és gitana. Treballa com a professora-lectora, i això que impartir aquesta matèria és ja per sí mateix un fet històric.

En línia amb l’anterior pregunta, dius al teu compte de Twitter que pretens “gitanitzar el món”. En què consisteix aquest procés? I per què voleu fer-ho?

Aquesta frase fa referència al blog “Pretenem Gitanitzar el Món”, un projecte personal que vam posar en marxa el meu marit, Nicolás Jiménez González, i jo, i que ara mateix ha donat lloc, a més, a una associació. El vam posar en marxa perquè creiem que la cultura gitana té molt per a oferir (tant als gitanos com als paios), començant per la seva història i cultura.

Al cap i a la fi, és veritablement sorprenent l’absència de referents gitanos que hi ha tant en la literatura com en el cinema, els llibres de text o els museus històrics espanyols. Per això, pensem que apropant aquest passat i donant a conèixer els nombrosos referents culturals que han existit i existeixen del poble gitano, tant a Espanya com a Europa, podríem: d’una banda demostrar que el món és molt més gitano del que normalment es pensa i trencar amb aquesta idea que “som estrangers” allà on visquem; i, d’altra, defensar alternatives al sistema individualista i capitalista en què vivim, amb propostes d’organització social i política basades en la col·lectivitat i la sororitat, que de fet són maneres d’organitzar-se “molt gitanes”.

Segons es desprèn d’un recent informe de la Comissió Europea sobre discurs d’odi a les xaxes socials, el discurs d’odi basat en l’ètnia protagonitza gran part dels continguts denunciats a Internet. Creus que les persones gitanes estan més exposades al discurs d’odi a Internet que altres col·lectius? I les dones gitanes?

Tant les dones com els homes gitanos utilitzem Internet avui en dia. Tenim fins i tot els nostres propis canals, mixtes i no mixtes, i les nostres pròpies estratègies. No obstant això, sí que és cert que aquesta presència genera rebuig, de nou per la mateixa raó: l’antigitanisme. Aquest és present a Internet com ho està a la resta dels àmbits socials.

Aquest odi a la xarxa és encara més gran cap a les dones, perquè a la discriminació antigitana s’hi uneix la sexista. I molt més si, a més, ets feminista i activista. A mi mateixa, de fet, em van amenaçar de mort a Twitter fa poc. Les paraules exactes van ser: “això de matar dones està malament, però amb tu faré una excepció”. Vaig denunciar el comentari a la plataforma social per incitació a l’odi, i Twitter li va bloquejar el compte uns dies a mode de sanció. ES Racismo fins i tot va repiular el comentari mencionant la policia.

No va passar res més. Així que et preguntes: ¿per què haig jo de denunciar davant la justícia si no passarà res? Per a mi és com quan entres a una botiga i els dependents et segueixen o fins i tot et conviden a marxar pel simple fet de ser gitana. Evidentment, aquest maltractament et genera un disgust, però, què hi pots fer? La societat és antigitana i la majoria de les denúncies que interposem no donen cap fruit. Per això, moltes vegades ja ni denunciem. Però si alguna cosa som les dones gitanes és resilients.

I, llavors, davant d’aquesta discriminació com creus tu que haurien d’actuar: la societat, les administracions públiques, les plataformes socials, etc.?

Per a mi, evidentment, l’ideal seria que s’apliquessin les lleis que prohibeixen la discriminació contra els gitanos, tant dins com fora d’Internet. Però les lleis no funcionen perquè el sistema és antigitano, i a més estan, com ja hem vist, del costat dels més poderosos. En qualsevol cas, al meu entendre s’hauria de començar frenant el discurs estereotipat i discriminatori que difonen els mitjans de comunicació, tant als diaris en paper, com als digitals o la televisió.

Al cap i a la fi, si un diari pot penjar titulars amb barbaritats com: “Dues persones i tres gitanos s’embranquen en una baralla…” i no passa res, com no s’atrevirà qualsevol persona anònima a cridar-me “gitana de merda” a Internet? Si els mitjans de comunicació no poguessin fer aquest mal de manera gairebé impune, molts altres no s’atrevirien tampoc a fer-ho.

No fa gaire, la investigadora Patricia Caro Maya afirmava en aquesta web l’existència d’un “antigitanisme específic de gènere”. Com diries tu que es manifesta en el dia a dia d’una dona gitana aquesta discriminació per raó de gènere i ètnia?

Primer de tot, diria que a mi m’agrada més anomenar-lo “antigitanisme masclista” per la mateixa raó que prefereixo que la violència de gènere es digui “violència masclista”: ja que és un sistema racista i sexista que afecta únicament les dones, no els homes.

I, sobre com es manifesta, l’exemple més sagnant és en els drets sexuals i reproductius i la cura dels nostres fills. Patim una violència obstètrica molt superior que les dones paies; se’ns dóna un tracte paternal quant a l’ús dels anticonceptius es refereix (se’ns pren per ximples); les persones que treballen com a assistents socials vigilen molt més la criança que fem dels nostres fills (moltes vegades sota l’amenaça d’assenyalar-nos com a mares irresponsables i el que això comporta).

En general patim un paternalisme i una vigilància patriarcal molt més estricta que qualsevol dona paia, per la mirada estereotipada que es té de les dones gitanes: brutes, analfabetes, submises, que tenim molts fills, que els tenim molt joves… com si això fos extensible a totes les dones gitanes, o simplement fos dolent! ¿Qui dicta que sigui un problema criar els fills mentre s’és jove i no en una edat més avançada? ¿Per què jo, com a dona, no em podré desenvolupar plenament com a persona per no tenir una carrera o per preferir casar-me i tenir els meus fills en una edat més primerenca? Hauria de ser igual de respectable, però no ho és.

Actualment s’estan fent visibles altres tipus de feminismes, com són l’anomenat “feminisme gitano”. En què consisteix aquest feminisme? Diries que és una cosa nova?

Crec que igual que altres feminismes anticolonials, el gitano es caracteritza per ser primordialment antiracista. La realitat és que un gitano, per molt que sigui home, no gaudeix dels mateixos privilegis que un home paio. Per això, les gitanes feministes creiem que la nostra lluita ha d’estar acompanyada dels homes gitanos en tot moment. És a dir: volem acabar amb l’antigitanisme alhora que acabem amb l’antigitanisme masclista, perquè a mi no em val de res acabar amb el patriarcat si l’antigitanisme seguirà aquí.

I, sobre si això és nou: en absolut! Són molts els exemples que podem trobar en el passat, de dones gitanes fortes i independents defensant els drets de les dones i els homes gitanos. De fet, només cal llegir com es van revelar pels seus drets les preses de la Gran Batuda.

Recentment, en una xerrada sobre interseccionalitat i gènere, es defensava que el feminisme no podrà ser mai realment complet si no és antiracista. Com creus que els paios i les paies hauríem de posicionar-nos com a aliats de “les nostres veïnes gitanes”?

Personalment opino que el feminisme pot ser una esquerda en la societat des d’on les dones gitanes i paies poden lluitar unides per una igualtat real contra dos “mascles”: l’antigitanisme i el Patriarcat. Perquè la nostra lluita ha de ser conjunta, i les feministes paies han d’adonar-se que nosaltres també busquem canviar un sistema que no és just i que no defensa la igualtat entre les persones. La posició deu ser d’escolta, de no jutjar-nos i de braços oberts. Perquè el contrari és violent, i portem ja molts segles patint violència.

I no nego que de vegades la nostra postura pugui ser defensiva, però és que portem ja molta discriminació a les nostres esquenes, i per a les paies és molt difícil posar-se en les nostres sabates. És impossible. No es pot ser plenament conscient del racisme que existeix en la nostra societat si no s’és una persona racialitzada.

I, per acabar: es diu que les dones gitanes no tenen referents feministes, ens desmuntaries aquest estereotip?

Sí, és clar! M’agradaria molt visibilitzar a figures com l’eurodiputada gitana Soraya Post, la representant del primer partit feminista, Feministiskt I nitiativ, F!, que va aconseguir un escó a les eleccions europees.

També m’agradaria destacar: la tasca d’Ethel Brooks, dona gitana doctora en Estudis de Gènere i professora associada d’aquest departament a la Rugerts University; d’Araceli Cañadas Ortega, professora de l’única assignatura de tot el sistema universitari espanyol que es dedica a la història i la cultura gitana, i cosina meva; de la fotògrafa y mestra Emilia Peña i el seu treball sobre Insubmises gitanes; i, finalment, l’activisme politicosocial de María José Cortiñas (la Guru), presidenta, a més, de l’associació Gitanes Feministes per la Diversitat.

A títol personal, també són referents per a mi, La Paquera de Jerez, la meva àvia i la meva sogra, i, per descomptat, Pikara Magazine, que no només ens deixa un forat per parlar sobre antigitanisme en la seva plataforma, sinó que a més, ens dona total llibertat per fer-ho des d’una perspectiva antihegemònica.