Josep M. Ainaud de Lasarte

Barcelona, 1925-2012

Abogado, periodista, historiador y referente indiscutible del catalanismo político conservador, fue diputado en el Parlamento de Cataluña (1980-1984) y concejal del Ayuntamiento de Barcelona (1987-1990) por Convergència Democràtica de Catalunya. Él mismo definía su persona como "transversal y amiga de todas las ideologías sin perder la propia identidad". Hermano del historiador del arte Joan Ainaud (1919-1995), ambos eran hijos del pedagogo y artista Manuel Ainaud, figura clave en el impulso cultural catalanista de principios del siglo XX, y nietos de la periodista, escritora y feminista Carme Karr.

Fue un estudioso de la biografía de algunos de los personajes más emblemáticos del catalanismo, como Francesc Macià, Francesc Cambó, Ventura Gassol o Enric Prat de la Riba, y su obra siempre giró en torno a la difusión de la cultura y la historia de Cataluña. De su extensa bibliografía podemos destacar: Prat de la Riba, home de govern (1973), Immigració i reconstrucció nacional de Catalunya (1980), Francesc Cambó (1992), El llibre negre de Catalunya (1996) o Ministres catalans a Madrid. De Ferran VII a José María Aznar (1996).

Entre otras condecoraciones, Ainaud de Lasarte recibió el Premio Alòs-Moner del IEC (1970), el Premio Reynals del Ilustre Colegio de Abogados de Barcelona por Prat de la Riba, home de govern (1972), el Premio de Honor Lluís Carulla (1994), la Medalla President Macià de la Generalitat (2000), la Medalla de Honor de Barcelona (2006) y la Medalla de Oro de la Generalitat (2012).