Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall

Cultura. Les biblioteques són equipaments de proximitat que, més enllà del préstec de llibres, ofereixen un ampli ventall de serveis i estimulen les relacions socials i la participació cultural amb la programació de cicles i activitats.

Les biblioteques són equipaments de proximitat que, més enllà del préstec de llibres, ofereixen un ampli ventall de serveis i estimulen les relacions socials i la participació cultural amb la programació de cicles i activitats. A més, a través d’eixos temàtics, centralitzen el coneixement sobre un àmbit concret.

A Sarrià – Sant Gervasi n’hi ha tres: la Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall, al barri de Sant Gervasi – la Bonanova; la Biblioteca Clarà, al barri de les Tres Torres; i la Biblioteca Collserola-Josep Miracle, al barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. I se n’està construint una quarta a la plaça de Sarrià. Cadascuna té un eix temàtic específic al voltant del qual gira la major part de la seva activitat, i que està connectat amb el seu nom.

Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall: llibre i lectura

Pot semblar evident que el pal de paller d’una biblioteca sigui ‘llibre i lectura’, però aquest eix temàtic té molta més molla. D’una banda, la Sant Gervasi-Joan Maragall disposa d’un fons especial d’obres que tenen com a protagonista alguna cosa relacionada, com ara espais (biblioteques, llibreries, editorials…) o persones que s’hi dediquen (llibreters, editors, bibliotecaris, escriptors, correctors… i també en femení, és clar). També s’hi pot trobar contingut sobre altres elements que hi prenen part com, per exemple, la impremta o la tipografia. Són sobretot obres de ficció, tot i que també hi ha obres d’assaig. D’altra banda, la biblioteca organitza tres clubs de lectura: un d’obert, que abasta una àmplia varietat de gèneres, èpoques, cultures i registres, i dos en llengua estrangera: en italià i en alemany.

Biblioteca Clarà: Noucentisme i escultura catalana

La Clarà és la més artística de totes tres. Disposa d’un catàleg d’escultura catalana de totes les èpoques i estils, i programa seminaris en col•laboració amb l’Institut Català per a la Recerca de l’Escultura (ICRE), amb conferències i exposicions a la mateixa biblioteca. També està especialitzada en el Noucentisme, amb un fons especial format per llibres i revistes sobre aquest moviment artístic i literari a Catalunya. S’hi pot consultar La ben plantada, d’Eugeni d’Ors, símbol de la renovació estètico-filosòfica del noucentisme, o la publicació Almanach dels noucentistes, obra clau també del moviment. A més, la Biblioteca Clarà compta amb un centre d’interès d’òpera, i un club de lectura sobre aquest gènere musical que es fa en col•laboració amb el Gran Teatre del Liceu.

Biblioteca Collserola-Josep Miracle: literatura de natura i préstec de llavors

Per a qui és més de verd, ocells i natura, sens dubte, la Collserola-Josep Miracle és la seva biblioteca. És l’única integrada en el parc de Collserola, i té un fons especialitzat en ecologia, sostenibilitat i naturalesa. S’hi poden trobar llibres sobre botànica, fauna, gestió forestal, horticultura, micologia o canvi climàtic, entre altres matèries, i també adaptats per a infants. El club de lectura és de literatura de natura i busca promoure la consciència ambiental i crear comunitat. L’any 2022 van organitzar el primer Festival Liternatura. A més, destaca el servei Bibliollavors, un projecte inspirat en una visita a una biblioteca d’Estrasburg. La biblioteca ofereix llavors de varietats autòctones de Collserola que les persones usuàries poden agafar. Un cop hagi crescut la planta, es tornen les noves llavors, per poder mantenir-les al catàleg.

Qui dona nom a les biblioteques de Sarrià – Sant Gervasi?

Joan Maragall (Barcelona, 1860 – 1911)
Poeta, escriptor, periodista, traductor i advocat català. Figura clau de la poesia modernista del tombant del segle XIX-XX. Entre les seves obres destaquen Poesies, Visions i cants, El Comte Arnau, Seqüències i Nausica. Els seus articles a La Veu de Catalunya, El Poble Català o el Diario de Barcelona van influir en l’opinió pública del país. També va traduir al català obres de Goethe, Nietzsche, Novalis i Homer, entre d’altres.

Josep Clarà i Ayats (Olot, 1898 – Barcelona, 1958)
Escultor noucentista català. De família humil, va estudiar dibuix i l’any 1900 es va traslladar a París, on va conèixer els escultors Aristides Maillol i Auguste Rodin. Algunes de les seves obres destacades són Deesa i Serenitat, que es troben al jardí de Montjuïc, i Repòs, per la qual va rebre l’única medalla d’honor de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Es l’autor de La Pomona, l’escultura que es troba a la porta de la seu del Districte de Sarrià – Sant Gervasi.

Josep Miracle (Barcelona, 1904 – 1998)
Escriptor i lingüista català. De formació autodidacta dins els grups culturals i populars de Sants, va ser el deixeble de Pompeu Fabra i director literari a l’Editorial Selecta. Destaquen les seves biografies, com les dedicades a Jacint Verdaguer o Pompeu Fabra. Miracle va ser veí de Vallvidrera des dels anys trenta fins al final de la seva vida i va participar en el teixit associatiu del barri.