Centre Cívic i Espai de Gent Gran Baró de Viver

Exposició dissenyada a partir d’un procés d’investigació de les inquietuds de les dones de Baró de Viver i creada mitjançant l’experimentació amb la fotografia documental com a eina artística. Facilitació i producció a càrrec de Carles Araguz. 

MIRADES VEÏNES 

La història de la fotografia és plena d'Henri Cartier Bresson's, Robert Frank's, William Klein's, i Lee Friedlander's: noms propis d'homes blancs heterosexuals, europeus o nord-americans, dels quals es coneix i conserva gran quantitat de treballs fotogràfics de grandíssim valor estètic, històric i etnogràfic. Les grans institucions de l'art hegemònic, amb el MoMA de Nova York al capdavant, han sabut protegir les seves obres i han realitzat una tasca tan important com esbiaixada: estructurar la història de la fotografia i solidificar la llista d'autors que, segons el canon, han esdevingut els pares (en masculí) de la fotografia. 

Innegablement, la història canònica recull també l'obra de dones fotògrafes que han sabut deixar la seva poderosa empremta en el món de l'art modern i les quals s'han obert camí en una forma d'expressió artística tant masculinitzada. Julia Margaret Cameron, Berenice Abbott, Dorothea Lange, Diane Arbus, Helen Levitt, Mary Ellen Mark... són alguns dels noms de dones fotògrafes que ens han ensenyat com era el món a través de les seves imatges. Tanmateix encara a dia d'avui cal recalcar que Gerda Taro era una de les dues meitats del pseudònim Robert Capa, o que hi va haver moltes mirades de dona que no han transcendit com les de tants homes. 

"Mirades veïnes" és així un projecte de fotografia documental, un retrat del barri de Baró de Viver, que està construït al revés que la història. No només perquè les imatges estan realitzades per dones, sinó perquè també estan realitzades per dones que viuen o estan fortament vinculades al barri. Les seves autores són integrants del grup "Temps de Dona" del CC Baró de Viver: la Mª Carmen Blázquez Fernández, la Toñi Garcia Rabal, la Grecia Hernandez Romero i l'Erika Castillo Pereira. Equipades únicament amb càmeres analògiques d'un sol ús i a través de l'emulsió en blanc i negre, han afrontat dos grans reptes: el de documentar el barri que tan bé coneixen i el de fer-ho des d'una posició ineludiblement introspectiva, personal i gairebé autoetnogràfica. Enlloc de recollir imatges realitzades per la mirada d'un home aliè a la societat que fotografia, "Mirades veïnes" mostra imatges que estan impregnades de les vivències i relacions que les seves pròpies autores tenen amb el barri, les persones que l'habiten, o les àrees properes. Així, de la mateixa manera que tota fotografia és sempre un petit autoretrat de la persona que la realitza, potser podríem dir que aquestes imatges constitueixen també un petit autoretrat del barri—realitzat per ell mateix. 

El resultat és una mostra híbrida entre realitats compartides i experiències profundament personals. Un recull de mirades heterogènies que no per això són menys rellevants en quant a la construcció de la imatge d'un barri. No és estrany, doncs, que entre el recull d'imatges hi apareguin retrats i autoretrats que s'han realitzat les pròpies fotògrafes. Per acabar de tancar el cercle, "Mirades veïnes" complementa la visió col·lectiva del barri de Baró de Viver amb quatre retrats de les pròpies autores, realitzats pel fotògraf Carles Araguz. Es produeix així una mena d'acte quasi meta-fotogràfic on el fora de pla esdevé imatge fotogràfica i ens mostra les mirades de les veïnes que han realitzat "Mirades veïnes".