Centre Cívic Parc Sandaru

José Luis Ortiz Nuevo (Archidona, Màlaga 1947) és una d'aquelles polifacètiques i incombustibles figures de el món del flamenc. A ell se li deu, entre moltes altres coses, la creació de la Biennal de Flamenc de Sevilla, que va dirigir entre 1980 i 1996, o haver recollit i portat a el paper les veus i testimonis de llegendes del flamenc que guardaven memòria d'èpoques glorioses com pericón de Cadiz o Pepe de la Matrona, a qui sempre va considerar el seu mestre.
Tal com ens ho descriu l'editorial Athenaica, que està reeditant algunes de les seves obres descatalogades, menys cantar, tocar o ballar, aquest flamenc d'Archidona ha fet i fa gairebé de tot. De 1975 a dia d'avui, ha publicat gairebé una vintena de títols. Ha escrit en diaris i revistes. Ha impartit seminaris i conferències. Ha realitzat programes de ràdio i televisió. Ha dirigit espectacles. Ha estat i és còmic "a lo flamenco". I per sempre, des de molt temps, té estreta relació i vincle amb les hemeroteques, on s'entreté traient a la llum notícies del gènere. Ha publicat recentment Tremendo asombro. Huellas del género andaluz en los teatros de La Habana y otras informaciones a lo flamenco (1790-1850)
Creador, a més, de lletres o cobles flamenques, compilades, per exemple, en Coblas flamencas del siglo XX, que han cantat artistes com Carmen Linares, Fernando Terremoto, Arcàngel o Miguel Poveda.
José Luis torna al Dorado per parlar-nos de les relacions entre el gènere teatral i el flamenc, mons que ell ha entrellaçat en nombroses i fructíferes ocasions ...