Centre Cívic Parc Sandaru

Jeromo Segura (Huelva, 1979), autodidacta de el cant flamenc fins a l'any 2000 en què va quedar entre els finalistes del «Concurs de Fandangos Joves de Huelva» i va obtenir una beca a la fundació Cristina Heeren que li va permetre estudiar amb els mestres Naranjito de Triana o José de la Tomasa, entre d'altres. Comença llavors la seva carrera professional com a cantaor. Ha col·laborat en nombroses companyies flamenques, com la de Rafael Campallo, ha treballat amb Pastora Galván, amb Adela Campallo, amb Manolo Marín, Merche Esmeralda o Javier Barón. A l'estiu de 2013 es va fer amb la Lámpara Minera, el màxim guardó de la 53 edició de Festival Internacional del Cante de les Mines de la Unió. Oro viejo (2011) va ser el seu primer treball en solitari, dirigit i produït pel guitarrista Juan Carlos Romero. El va seguir La Voz de la Mina, Antologia dels cants miners de La Unió (2014), on recull 23 cants miners, en tots els seus estils. Romances de Alosno (2016) és el seu tercer disc, una edició limitada on presenta una antologia dels cants d'aquest emblemàtic poble. El seu últim disc és Lo que yo queria (2018), on torna a comptar amb la producció de Juan Carlos Romero i la col·laboració de destacats companys com Marina Heredia o Rocío Márquez.

Jeromo vindrà acompanyat a la guitarra per Manuel de la Luz (Huelva, 1980), a qui ja vam tenir el gust d'escoltar a El Dorado, el 2015, quan va venir a presentar el seu primer treball discogràfic, De la Luz (2015). Manuel va intervenir com a solista en les edicions 2004 i 2006 de la Biennal de Flamenc de Sevilla i en la Biennal de Màlaga de 2007, amb l'espectacle Siete Mundos, collint grans èxits en aquestes edicions. El 2010 va estrenar el seu espectacle Entreluces a la Sala Juaquín Turina de Sevilla i al Gran Teatre de Huelva. Des de 2004 gira pel món sencer amb el Ballet flamenc "Eva Yerbabuena", amb el qual ha visitat els millors teatres del món. Ha participat en "L'Obra Didàctica per a la Guitarra Flamenca", que dirigeix ​​i produeix el mestre Manolo Sanlúcar i com a Director musical del Ballet Flamenc d'Andalusia el 2012, participant de nou en el cicle Lorca i Granada, component la música de l'espectacle Lloro por la muerte d'Ignacio Sánchez Mejías. El 2013 va participar en l'espectacle dramàtic-musical Que no he muerto, dirigit per Carmen Linares, de nou dedicat al poeta granadí, en què ha realitzat l'adaptació musical de les "Cançons Populars Antigues" que Lorca va recollir, va recrear i va harmonitzar. El 2014 va presentar De la Luz en la XVIII Biennal de Flamenc de Sevilla