Centre Cívic Parc Sandaru

La nit del 25 de setembre de 1962 l’aigua s’ho va endur tot per davant.  

La coneguda com la riuada del Vallès (encara que també va afectar al Baix Llobregat i al Barcelonès) va causar més d’un miler de morts o desapareguts i quantiosos danys materials. Barris sencers van ser assolats i moltes famílies van veure com l’aigua els ho prenia tot en la major catàstrofe hidrològica de la història del país. 

La crisi de la riuada va estar acompanyada d’una onada de corrupció institucional i, alhora, de propaganda pel règim franquista. Però també va despertar un fort moviment de solidaritat cap a les víctimes de les inundacions. 

Les fotografies que presentem en aquesta exposició, inèdites fins ara, mostren els escenaris de la tragèdia les hores posteriors a aquella nit, i retraten no només el paisatge desolat que va deixar la tromba d’aigua, sinó també la tasca de les persones que, com podien i amb el que podien, van ajudar en els primers treballs de rescat, neteja i reparació. 

Volem que aquesta exposició serveixi de pròleg visual i auditiu de l’obra teatral Les traces del silenci, que aborda una de les conseqüències més silenciades i desconegudes de la riuada: el tràfic d’infants.

Exposició organitzada per Therkas Teatre en el marc de l’estrena Kinètic de Les traces del silenci, d’Esther Lázaro, el proper 19 de març a la Sala Sandaru. 

Amb la col·laboració de l’Associació Nens Desapareguts de la Riuada de 1962 i del poeta Paco Checa.