"Cartografia do esquecemento" (Cartografia de l'oblit) proposa una reflexió sobre les conseqüències provocades per la indústria de l'eucaliptus a Galícia. La destrucció del bosc autòcton gallec és causada per diferents factors polítics, socials, econòmics i mediambientals que perjudiquen tant la biodiversitat com a la preservació de la memòria col·lectiva.
El conjunt s'exposa com un recorregut geogràfic amb elements dialogants que remeten a una cartografia, a un quadern de camp i a un àlbum de família que es desfà a mesura que el bosc desapareix. La intenció és reinterpretar una situació general des d'un punt de vista particular, subjectiu i líric. El trajecte s'inicia en els boscos autòctons pel seu valor històric, cultural i paisatgístic: dins de la mitologia gallega, els castreños (celtes) consideraven els roures i castanyers com a arbres sagrats, fonts de saviesa i vies de comunicació amb el més enllà. L'essència litúrgica de les ‘carballeiras’ (rouredes) s'aprecia en l'actualitat perquè són espais que solen albergar celebracions i festivitats, encara que siguin igualment considerades àrees d'oci i desconnexió. Per tant, també són llocs en els quals habiten records col·lectius i individuals en perill d'extinció. La grandesa i sacralitat del bosc autòcton contemporani es veu profanada per la presència de l'eucaliptus, una espècie invasora originària d'Austràlia que s'utilitza per a fabricar pasta de cel·lulosa i biomassa. L'explotació forestal de l'eucaliptus ha afavorit la colonització progressiva de la muntanya gallega dins d'un context d'abandó per l'absència de voluntat política. Les qualitats inflamables de l'eucaliptus resulten molt pernicioses davant un incendi, per la qual cosa el circuit es tanca amb la cendra com a mostra de la destrucció i desaparició de tot vestigi. L'eucaliptus emprèn el procés de l'oblit; el foc l'intensifica.
Cartografia do esquecemento neix d'una necessitat personal per exposar una situació agreujada exponencialment davant la falta d'una política forestal eficient i davant l'escalfament global. És un exercici d'introspecció, de curació i de reflexió associat a un conflicte intern provocat per la implicació familiar en la indústria forestal en dècades passades. Existeix una certesa: el bosc atlàntic és un llegat present del qual encara som testimonis. El dubte resideix en si arribarà a ser part d'un futur col·lectiu.
Exposició emmarcada dins del Festival Art Photo BCN.
Visita comentada divendres 30 de setembre a les 19h i
Taller monogràfic l’1 d’octubre d’11 a 13.30 h. INSCRIPCIONS A: info@artphotobcn.com
.png)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
