Benvinguts al web del
Centre Cívic Joan Oliver "Pere Quart"
POÈTIQUES DE LA FOLLIA
DEL 23 D'OCTUBRE FINS AL 20 DE DESEMBRE
La bogeria ha estat sempre marginada i exclosa de la vida pública. Però, qui no ha travessat moments de dolor, ansietat o pèrdua de control que esquerden allò que es considera normal?. En un moment en què el consum de psicofàrmacs ha augmentat exponencialment, és urgent obrir noves mirades sobre les diversitats psíquiques. L’exposició denuncia l’estigmatització social i reivindica la vulnerabilitat com a potència política i poètica, capaç d’activar nous imaginaris sobre la follia. Artistes: María Ruido, Claudia Ventola, Natalia Lazaro Prevost, Julia Montilla.
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES DE L’EXPOSICIÓ
INAUGURACIÓ
Dijous, 23 d'octubre a les 18 h
A càrrec d'Angelica Tognetti
ITINERARI TEMPORALS
Dimecres, 12 de novembre a les 18.30 h
"M’han dit que no soc normal. M’han dit que estic boja."
Una visita des-guiada realitzada des de l’experiència d’un cos diagnosticat com a “boig”, el de la mateixa curadora de l’exposició.
En aquest marc ens aproximarem a les investigacions, projectes artístics, lectures, conceptes i vacil·lacions que han donat forma a l’exposició «Poètiques de la follia».
Partint de la convicció de què anomenar definir i etiquetar no són gestos innocents sinó actes de poder violents que modelen els nostres cossos i les nostres formes de relacionar-nos amb el món, farem l’exercici de ressignificar i imaginar juntes els noms que ens han imposat i que diàriament ens limiten, ens encasellen i ens oprimeixen.
Explorem i problematitzem els conceptes que totes tenim terriblement incrustats als nostres cossos i que, massa sovint, percebem com a absoluts, ahistòrics, veritables i legítims, com per exemple: boig/assenyat, normal/anormal, capacitat/discapacitat, malalt/sa, dependent/independent, contingut/desbordat, autònom/dependent, vulnerable/fort, productiu/improductiu, equilibrat/desequilibrat, desviat/encarrilat, revolucionari/disciplinat...
Dins d’un sistema que no vol posar en risc els seus privilegis, que ens vol obedients, submises i manejables, la militància i les dissidències són llegides com a formes de follia. En resposta a aquests mecanismes de disciplinament, podem partir de la inadequació compartida per transformar la societat. Cal conspirar juntes, enfrontar-nos plegades a les violències sistèmiques i estructurals en què estem immerses.
COMPARTIR EL MALESTAR: PROYECCIÓN Y DIÁLOGO CON MARÍA RUIDO
Dilluns, 24 de novembre a les 18.30 h
«Estado de malestar» (2019) de María Ruido es un ensayo visual que aborda el dolor que nos provoca el sistema político y económico en el que estamos inmersos. Surge de un episodio de quiebre en la vida de la artista y de la necesidad de reflexionar, desde lo íntimo hasta lo colectivo, sobre el estado de malestar que nos atraviesa.
VISITA GUIADA
Dijous, 4 de desembre a les 18 h
"M’han dit que no soc normal. M’han dit que estic boja."
Una visita des-guiada realitzada des de l’experiència d’un cos diagnosticat com a “boig”, el de la mateixa curadora de l’exposició.
En aquest marc ens aproximarem a les investigacions, projectes artístics, lectures, conceptes i vacil·lacions que han donat forma a l’exposició «Poètiques de la follia».
Partint de la convicció de què anomenar definir i etiquetar no són gestos innocents sinó actes de poder violents que modelen els nostres cossos i les nostres formes de relacionar-nos amb el món, farem l’exercici de ressignificar i imaginar juntes els noms que ens han imposat i que diàriament ens limiten, ens encasellen i ens oprimeixen.
Explorem i problematitzem els conceptes que totes tenim terriblement incrustats als nostres cossos i que, massa sovint, percebem com a absoluts, ahistòrics, veritables i legítims, com per exemple: boig/assenyat, normal/anormal, capacitat/discapacitat, malalt/sa, dependent/independent, contingut/desbordat, autònom/dependent, vulnerable/fort, productiu/improductiu, equilibrat/desequilibrat, desviat/encarrilat, revolucionari/disciplinat...
Dins d’un sistema que no vol posar en risc els seus privilegis, que ens vol obedients, submises i manejables, la militància i les dissidències són llegides com a formes de follia. En resposta a aquests mecanismes de disciplinament, podem partir de la inadequació compartida per transformar la societat. Cal conspirar juntes, enfrontar-nos plegades a les violències sistèmiques i estructurals en què estem immerses.
Compartir
Tweet
.gif)
