25 anys del CC Josep Maria Trias i Peitx

L’any 1999, al Districte de Les Corts s’inaugurava un nou edifici de cinc plantes que acollia un nou centre cívic, una biblioteca i una ludoteca. Vint-i-cinc anys més tard, el CC Josep Maria Trias i Peitx aprofita l’arribada del bon temps per començar a celebrar l’aniversari.

Avançant-se uns mesos a les celebració conjunta amb el CC Joan Oliver – Pere Quart que enguany també arriba al vint-i-cinquè aniversari i en el marc de la Festa d’Estiu del centre, l’equipament de Les Corts fa una petita festa per commemorar els primers vint-i-cinc anys d’història.

El dijous 13 de juny, entre el jardí del Clot d'en Salvi (Travessera de les Corts, 60) i la sala d’actes hi haurà un espectacle de circ (13/06 – 17.30 h) ple de diversió i emoció, l’estrena de l’obra de teatre Agafa els diners i canta! (13/06 – 18.30 h) de la companyia La Inestable, una masterclass de ball (13/06 – 18.30 h) on qui vulgui podrà afegir-se a la classe en directe, un concert únic d’arpa i òpera (13/06 – 19.00 h) i el concert final de la Nathalia Wojcik (13/06 – 20.00 h), una jove artista intèrpret de cinc instruments (violí, ukulele, kalimba i percussions) i veu que crea una atmosfera màgica.

L’edifici de disseny racional es va construir a la Riera Blanca, via que separa Barcelona de l’Hospitalet del Llobregat. La zona va ser una àrea agrícola plena de masies fins ben entrat el segle XX, que no va començar a urbanitzar-se. Cap al 1920, a l’antic torrent hi havia un nucli de barraques amb vora sis-centes construccions i on es calcula que hi vivien tres mil persones aproximadament. Lentament, l’imparable creixement urbà i la construcció del Camp Nou a final dels anys cinquanta van fer desaparèixer aquestes casetes precàries.

Anys més tard, s’hi va construir l’edifici on avui hi ha el CC Josep Maria Trias i Peitx. En un principi, l’equipament va rebre el nom de CC Riera Blanca, però més tard es va rebatejar en homenatge al periodista i diplomàtic català que, des de l’exili francès passada la Guerra Civil Espanyola, va aconseguir treure dels camps de refugiats més de 26.000 persones.