Cinestèsies, cinema i pensament: d’Aristòfanes a la trinxera

El cicle que combina el pensament i el cinema del CC Ateneu Fort Pienc estrena una nova edició. Després de parlar de l’alta cuina i de la paradoxa quàntica, el Cinestèsies de tardor posa el riure en el punt de mira.

Aristòfanes va sacsejar la societat d’Atenes amb tot de sàtires. Plató desconfiava de l’humor i Aristòtil reconeixia el valor catàrtic de la comèdia. El filòsof John Morreall sosté que l’origen del riure humà va ser una expressió compartida d’alleujament un cop ha passat el perill. Per Bergson, el gran teòric del riure, té una funció social. Per Critcheley és una eina de resistència i per a Benedetti l’alegria és trinxera. De tot això i molt més, tracta l’edició de tardor del cicle.

L'exposició L’humor i el sentit (que es pot veure al centre entre el 2 i el 30 d’octubre) inaugura el tercer Cinestèsies. És una mostra col·lectiva multidisciplinària centrada en l’humor i les emocions que desperta. Amb artistes com Flavita Banana, La Prados o Álvaro Carmona, l’exposició inclou objectes absurds, il·lustracions i llibres. La llibreria La Llama, referent a Barcelona, lidera aquest viatge artístic. En complement a la mostra, hi haurà l’emissió en directe del pòdcast Pena y pánico (08/10 – 19.30 h) amb la Violeta Navas, il·lustradora, humorista i guionista coneguda com La Prados, i Raquel Hervás, còmica i guionista.

Converses sobre i per riure
02/10 – 18.30 h
Les vinyetistes Flavita Banana i La Prados conversen sobre l'ús de l'humor com a eina d'expressió, debat i reflexió. Amb una mirada crítica i irònica, aquestes artistes tracten temes com les relacions, el cos, el feminisme, la política i les xarxes socials. Flavita Banana, coneguda per la seva obra sobre l'absurd de les relacions humanes, ha publicat diversos llibres i col·labora amb mitjans com El País. La Prados, amb un estil minimalista, fa servir l'humor per retratar la societat actual, destacant especialment a Instagram.

Dr. Strangelove (Regne Unit, 1964)
03/10 – 19.00 h
Dirigida per Stanley Kubrick, Dr. Strangelove és la gran sàtira sobre la Guerra Freda i la possibilitat d’un conflicte nuclear que retrata com pocs films l’estupidesa i arrogància. Poques pel·lícules han reflectit de manera tan precisa com l’humor, la farsa, la mordacitat i la burla poden esdevenir una eina de reflexió. La projecció, en V.O. anglesa subtitulada en castellà, té una durada de 93 minuts. A continuació hi ha un cinefòrum a càrrec del director i professor cinematogràfic, Lluís Aller.

Cinema i comèdia
09/10 –18.30 h
El cinema ha estat des del seu inici una oportunitat per evadir-se, també a través de la comèdia. Lluís Aller, cineasta i cinèfil de pedra picada, proposa un recorregut per les grans comèdies de tots els temps repassant noms com Chaplin, Keaton, Lubitsch, Hawks, Sturges, Donen, Tati, Berlanga, Tashlin, Lewis, Allen... i fa una aproximació a les eines que construeixen els gags més memorables del cinema, els que encara provoquen la riallada del públic i que han resistit el pas del temps.

Amanece que no es poco (Espanya, 1989)
10/10 – 19.00 h
José Luís Cuerda va dirigir aquesta pel·lícula coral d’humor absurd, de guió surrealista i delirant que s’ha convertit en un film de culte entre alguns cercles de cinèfils. Amanece que no es poco narra les peripècies d’un enginyer espanyol que, després d’uns anys treballant als Estats Units d’Amèrica, torna al seu país per viure un any sabàtic. Acompanyat del seu pare, s’arriben fins a un poble remot per assistir, estupefactes, a unes eleccions peculiars. A l’indret també hi arriben un grup d’estudiants americans, uns meteoròlegs belgues, un conjunt de dissidents dels Cors de l’Exèrcit Rus i un grupuscle d’invasors del poble veí. El cinefòrum posterior va a càrrec de la Doctora en Història i arqueòloga Carme Navarro, al voltant de les poblacions reals on es va filmar la pel·lícula, localitzacions que van formar part de la seva tesi doctoral.