Contemporanis a la Barceloneta

Si sou amants de la dansa, segur que esteu al cas de tot el que es fa al CC Barceloneta: tallers especialitzats, jornades intensives, cursos de balls... però sobretot destaca per les residències de dansa on les companyies desenvolupen els seus projectes.

És el cas de Jacob Gómez Ruiz que obre els Contemporanis a la Barceloneta de febrer amb la peça Yofi (22/02 – 19.30 h). Dins el programa Dansa’m, on el treball coreogràfic i el moviment és el focus de recerca, el ballarí segueix el seu treball de recerca d’un llenguatge coreogràfic propi. Aquesta vegada, s'endinsa en un món de dos, un duet on els cors sonen forts i els cossos busquen la seva màxima extensió interpretat per Júlia Sanz i Joel Mesa.

Elèktrics, per altra banda, és el programa que engloba les propostes de més risc i on la investigació de nous llenguatges. Georgia Vardarou presenta Oceans (The moment she hovers over the ocean) (14/03 – 19.30 h), un espectacle desencadenat per un moment de consciència de Lenina, un dels personatges de la novel·la distòpica Un món feliç d'Aldous Huxley. Aquest primer moment de consciència que se sent just abans d'un despertar, d'una revolució o d'enamorar-se, és el que captarà aquest espectacle.

El mes de març també és quan se celebra el festival Dansa metropolitana amb un programa extens d’espectacles a l’aire lliure com Plata (03/03 – 12.00 h, plaça del Poeta Boscà). El Col·lectiu Big Bouncers utilitza espais de trànsit per destacar la idea de contagi, afectació, expansió i transformació del que es percep. L’espectacle ofereix la possibilitat de mirar els espais des d’una perspectiva diferent. L’interès del col·lectiu radica en el cos i les seves possibilitats, desbordant els límits de la dansa. Les seves peces pretenen convidar sense imposar i suggerir sense limitar l’imaginari del públic.

En el marc del 15è circuit del Barcelona Districte Cultural es podrà veure Soy madera (21/03 – 19.00 h) de la cia Elelei. Segons la tècnica del shiatsu, cadascú té un element (aire, aigua, terra, foc o fusta) que predomina sobre la resta. En el cas d'aquest solo de dansa és la fusta, un element que s'associa a la ràbia com a emoció. La peça aprofundeix en el concepte de ràbia dins l'univers femení com a estat físic i emocional i com a motor per no parar mai malgrat l’esgotament, a través de la poètica visual i la tècnica de la dansa contemporània.

Kune (15/02 – 17.00 h) és un taller intensiu dissenyat i impartit per la cia Kernel Dance Theatre, un mètode de moviment i d'entrenament que permet millorar el coneixement del propi cos mitjançant eines de la dansa contemporània i les arts marcials. L'objectiu és descobrir, investigar i desenvolupar el nostre instint, consciència i capacitats físiques. Aquest mètode qüestiona les fronteres entre disciplines i la relació entre el cos i la ment. No s'obvien les emocions ni es qualifiquen de positives o negatives, més aviat al contrari: s'observen i es canalitzen convertint-les en eines d'expressió. Cal un mínim d’experiència en el món de la dansa i tenir més de divuit anys.