DocuCommons, mostra de cinema documental

El CC Golferichs estrena la nova mostra de cinema documental DocuCommons. A través de la projecció de nou films amb llicència Creative Commons, l'equipament de l'Eixample convida a reflexionar entorn el dret a la privacitat, la llibertat de premsa i el dret a la informació, així com aprofundir en les desigualtats socials, els conflictes armats i la sostenibilitat.

El festival comença dimecres 13 i s'allarga fins divendres 15 de maig. A partir de les 20.00 h, al web del CC Golferichs, trobareu l'enllaç a les tres pel·lícules del dia, que podreu consultar fins diumenge 17 de maig a la mitjanit. Podeu dir-hi la vostra amb l'etiqueta #DocuCommonsCCGolferichs.

El DocuCommons s'inaugura amb Nothing to hide (Fraça-Alemanya, 2016), un documental sobre l'acceptació generalitzada de la societat en una vigilància digital constant sota la premissa «no tinc res a amagar». Seguidament es podrà veure Democracia silenciada (Espanya, 2016) que tracta la retallada constant de les llibertats a Rússia. Finalment, la primera jornada acaba amb la projecció de Gdeim Izik: el campamento de la resistencia saharaui (Espanya, 2012) entorn les vulneracions de drets humans als territoris sahrauís ocupats per Marroc.

L'endemà es podrà veure el film Exposing the invisible (Alemanya, 2014) on podreu conèixer la lluita col·lectiva digital de diversos activistes a favor de la transparència política. La segona proposta per dijous 14 és De Madammen Van Mathilde (Bèlgica, 2012), una pel·lícula que mostra com la Mathilde ajuda algunes participants a preparar-se pel concurs "Miss sense sostre" belga. Les nostres energies (Espanya, 2014), tanca el segon dia denunciant l'actual sistema energètic català.

Per últim, divendres 15 es proposa visionar Mai és tan fosc (Espanya, 2014), un retrat de l'economista i activista Arcadi Oliveres durant dos anys. El dret d'imatge i la propietat intel·lectual en la societat actual és el tema del segon documental, The story of Technoviking (Alemanya, 2015). El DocuCommons 2020 es tanca amb Ruanda, la reconciliación obligada (Espanya, 2012) que se centra en els programes de reconciliació que s'han desenvolupat per facilitar la convivència després del sagnant genocidi de 1994.