Centre Cívic Can Castelló

Un testimoni de la vida burgesa de Sant Gervasi
La història del Centre Cívic Can Castelló ens parla de les famílies més importants de l’antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, que, en urbanitzar les seves finques, van donar nom a un carrer, a un parc i a un mercat. La masia pairal, construïda cap al segle XVI, va pertànyer a la família Galvany, emparentada amb la família Castelló a través del matrimoni de la pubilla Rosa Galvany amb Gabriel Castelló l’any 1787. Els Castelló deixen testimoni de la vida burgesa d’aquell moment, i si els seus jardins particulars avui són un parc públic, el seu domicili es reparteix entre el casal per a gent gran i el Centre Cívic, que posa l’accent en una programació amb la salut integral com un dels eixos principals.
 
El Camp d’en Galvany s’urbanitza
Josep Castelló i Galvany, membre d’una de les famílies més representatives de l’antic Sant Gervasi, va promoure a partir del 1866 la urbanització d’una gran extensió de terrenys de la seva propietat. Aquests terrenys estaven situats a la part baixa del municipi, entre l’actual Diagonal i la Ronda del Mig, i eren coneguts amb el nom de Camp d’en Galvany.
A finals del segle xix, Joaquim Castelló Elias es va fer arreglar la masia com a residència familiar. L’arquitecte Guillem Busquets Vautravers va ser l’encarregat de la remodelació, dissenyada al més pur estil modernista: vidrieres de colors, enteixinats, mosaics hidràulics, parquet… Tot sense perdre la idiosincràsia de la masia catalana: el menjador al centre i, al voltant, les habitacions i la galeria. A la planta baixa es va conservar l’espai per als carruatges i cavalls, la capella amb una petita sagristia i la volta catalana decorada amb frescos, en què hi havia representades unes heures i la casa dels masovers.
 
Volem un ateneu popular!
El Pla Comarcal del 1953 ja establia que els terrenys que envoltaven la masia de Can Castelló fossin una zona verda, una vella aspiració dels veïns i veïnes, que també volien convertir l’antiga masia en un ateneu popular. Tot i això, una revisió del pla i un pla parcial redactat posteriorment van tornar a fer possible l’edificació dels terrenys.
Davant d’aquest fet, els anys 1975 i 1976 l’Associació de Veïns de Sant Gervasi va començar a reivindicar de manera decidida el parc i l’ateneu popular. Dos anys més tard, el 1978, l’Ajuntament va anunciar que havia pactat amb els propietaris la cessió de la masia i dels jardins. A canvi, però, acceptava una edificabilitat més elevada a la resta de terrenys.
 
Casal, centre cívic i parc
Segons l’acord assolit, la masia s’havia de destinar a un casal de gent gran i a un centre cívic, mentre que els jardins havien de passar a tenir un ús públic. El pacte amb els propietaris va respectar la masia i els jardins, però els va deixar envoltats d’uns blocs de pisos de més alçada que la prevista inicialment.
El recursos dels veïns davant els tribunals per aquesta qüestió no es van resoldre fins als anys noranta i, tot i que el Suprem va autoritzar l’enderroc de les plantes més elevades dels blocs, l’Ajuntament hi va renunciar.
 
Neix el Centre Cívic
La propietat de la masia i els jardins va passar a l’Ajuntament l’any 1981 i, després de diversos plans i projectes, l’any 1990 Can Castelló va començar a funcionar com a residència geriàtrica i casal de gent gran.
Posteriors treballs de rehabilitació de l’edifici van permetre adaptar part de les dependències que ocupava la residència geriàtrica com a Centre Cívic, que es va inaugurar l’any 2008 i comparteix espai amb el casal de gent gran.
Actualment al Centre Cívic s’hi fan tallers, xerrades, exposicions, concerts i teatre de petit format, tot i que dos dels eixos de les seves activitats són la salut integral i el creixement personal.