Centre Cívic Can Felipa

La fàbrica de l’art
La industrialització iniciada al segle xix va deixar en aquesta zona del Poblenou una fàbrica tèxtil, l’embrió d’una empresa que durant el segle següent es faria molt popular al barri: la CATEX. El tancament de la fàbrica i les reivindicacions dels veïns van convertir el que ja es coneixia amb el nom de Can Felipa en un equipament esportiu i en l’actual Centre Cívic. Avui, Can Felipa acull una intensa activitat escènica i ha esdevingut un centre de referència per a les arts visuals emergents de tota la ciutat.
 
La fàbrica de Barcelona
A la meitat del segle xix, l’antic municipi de Sant Martí de Provençals va veure canviar un paisatge de camps de conreu per les xemeneies de les fàbriques, fins al punt que se’l va acabar coneixent com «el Manchester català» o «la fàbrica de Barcelona».
Una d’aquestes fàbriques es dedicava al blanqueig de teixits i estava instal·lada on avui hi ha el Centre Cívic. La coneixien com Can Felipa pel nom del seu propietari: Felip Ferrando.
El negoci es va ampliar el 1867 i el 1876, però després el va absorbir una empresa veïna dedicada també al blanqueig i als acabats de cotó que era propietat de l’industrial Josep Vilà i Soler.
 
Neix la CATEX
En morir Vilà el 1906, l’empresa va passar a anomenar-se Viuda e Hijos de J. Vilà, i va incorporar noves seccions per controlar tot el procés de producció de teixits de cotó. Els propietaris de la companyia, que es va expandir amb fàbriques en altres barris i localitats, van acabar creant la Central de Acabados Textiles (CATEX), on es diu que va treballar el famós sindicalista i revolucionari anarquista Buenaventura Durruti!
El 1955, els propietaris de la CATEX van ampliar les instal·lacions de Can Felipa, ampliació que va donar com a resultat l’edifici dissenyat per l’enginyer industrial Benet Puig i Russinyol on es troba actualment el Centre Cívic.
 
CATEX per al barri!
Però amb els anys setanta arriba la crisi i a la CATEX se succeeixen els acomiadaments de treballadors i les protestes laborals. La fàbrica va acabar tancant el 1978 i l’empresa va haver de presentar un concurs de creditors el 1981.
Tan bon punt va tancar la fàbrica, l’Associació de Veïns del Poblenou va començar a reclamar que l’edifici es destinés a equipaments públics. El 1981, però, la campanya dels veïns s’intensificà: s’havia sabut que els propietaris volien aprofitar el solar per construir-hi habitatges.
«CATEX per al barri!», deien els cartells de la campanya endegada pels veïns el 1984, que va aconseguir que l’edifici més noble de la fàbrica i una hectàrea del voltant fossin cedits a l’Ajuntament per fer-hi un centre cívic i una piscina.
 
Un palauet francès
L’any 1986, finalment, comencen les obres segons el projecte de l’arquitecte Josep Lluís Mateo, amb qui col·laboren el també arquitecte Antonio Montes i els aparelladors Jordi Lleal i Francesc Rodós.
Del conjunt de la fàbrica, en queda l’edifici principal, al qual s’hi va afegir un annex, alt i estret, on hi ha la recepció i la comunicació vertical entre les plantes, i l’edifici posterior, on hi ha la piscina coberta.
El 1989 es va inaugurar la piscina i, el 1991, el Centre Cívic. L’estructura de l’edifici i els color amb què es va pintar fan que sembli més un palauet francès que un edifici industrial.
 
Arts escèniques i visuals
Tot i que s’hi organitzen tota mena de tallers, activitats familiars, concerts i xerrades, les arts escèniques i visuals són dos dels punts forts del Centre Cívic Can Felipa.
El programa d’arts escèniques del centre dóna suport a nous creadors amb els cicles Escena Familiar, Escena Contemporània i El meu veí fa performances.
El programa d’arts visuals està especialment lligat a la sala d’exposicions del centre i s’ha convertit en un punt de referència per a l’escena artística emergent de la ciutat.