Centre Cultural la Farinera del Clot

Un centre cultural amb memòria històrica
Una fàbrica de farines que va funcionar gairebé fins a finals del segle xx va ser curosament rehabilitada en el marc de la campanya «Barcelona, posa’t guapa» per acollir el Centre Cultural La Farinera del Clot. Avui és un exemple d’arquitectura industrial que acull moltes activitats, especialment musicals i relacionades amb les arts escèniques, i que, mentre forma i estimula talents del futur, no deixa en cap moment de recordar el seu passat.
 
Tèxtils, bòbiles i... farina!
Una línia de ferrocarril que travessava el territori, un port proper... Amb facilitats com aquestes, l’antic municipi de Sant Martí de Provençals es va començar a omplir de fàbriques durant la segona meitat del segle xix.
Primer van ser moltes indústries tèxtils, però després hi van arribar les bòbiles, que produïen material de construcció per crear noves fàbriques. Finalment, s’hi van començar a instal·lar indústries alimentàries com La Farinera del Clot, també coneguda com a Farinera de Sant Jaume.
 
La fàbrica de pisos
L’empresa va néixer a Barcelona el 1892, quan Andreu Gallarda i Campanyà va fundar la Casa Harinera de San Jaime SA. Vuit anys més tard, edificava al Clot uns dipòsits que abastien una fàbrica situada fora de la ciutat. L’any 1908, finalment, l’arquitecte Josep Pericas i Morros va crear per a Gallarda l’actual edifici de la Farinera del Clot.
Superats els molins tradicionals, el nou edifici seguia un model arquitectònic amb una estructura de pisos (l’anomenada «fàbrica de pisos») que permetia adaptar el sistema productiu als mètodes més moderns del moment.
Pastes alimentoses, farina, sèmoles... La indústria va canviar de propietari, però va seguir produint els mateixos productes durant tota la seva existència com a farinera.
 
Els veïns reclamen
L’any 1977, l’Associació de Veïns del Clot i Camp de l’Arpa ja demanava la conversió de la fàbrica en equipament públic, una reivindicació que va aconseguir ràpidament el suport de les entitats del barri.
Oromas SA va ser la darrera propietària de la fàbrica, que va suspendre definitivament la producció l’any 1991.
El 1981, l’Ajuntament va començar les gestions per adquirir l’edifici. En aquell moment, ja funcionava un primer ateneu popular en unes dependències provisionals a la plaça de Valentí Almirall, on hi ha la seu del Districte de Sant Martí.
 
Farinera, posa’t guapa
Finalment, el 1995 l’edifici de La Farinera va passar a mans de l’Ajuntament de Barcelona, que en va encarregar la rehabilitació als arquitectes Carles Sanfeliu i Josie Abascal dins de la campanya «Barcelona, posa’t guapa».
A l’edifici preexistent se li van afegir unes estructures realitzades amb materials moderns, tot un símbol de la coexistència de passat i futur en un mateix conjunt.
La inauguració es va produir finalment el 8 de maig del 1999, amb un concert d’un fill del barri: el popular rocker José María Sanz, Loquillo, i la seva banda de Los Trogloditas.
 
Memòria històrica
El projecte de rehabilitació va rebre l’any 2000 el premi Bonaplata a la millor restauració d’edifici industrial que atorga l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i de l’Arqueologia Industrial de Catalunya.
Des del 2004, el Centre Cultural La Farinera del Clot està gestionat per la Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa mitjançant la fórmula de la gestió cívica.
El centre té una programació especialment centrada en la promoció i difusió de les arts escèniques, la música i les arts plàstiques. També dedica una atenció especial a la promoció de la vida associativa i la cultura popular, així com a la recuperació de la memòria històrica, tant de l’edifici com del barri.