52 centres cívics amb propostes culturals que no et pots perdre!
Centres Cívics
Centre Cívic Sarrià
Situat als bells jardins de la Vil·la Cecília, el Centre Cívic Sarrià ofereix des de fa trenta anys activitats transversals en els camps més diversos, però les seves línies principals són la sostenibilitat, la integració, el treball comunitari i el suport a la creació.
- Contacte i horari
- Activitats
- Història
De dilluns a divendres, de 9 a 21 h.
Dissabtes, de 10 a 21 h.
Agost: tancat.
De Cal Noyo a Vil·la Cecília
Fins a principis del segle XX a Sarrià hi havia una antiga masia coneguda amb el nom de Cal Noyo. En el lloc on s’aixecava la masia, el 1909 s’hi va construir una casa Eduardo Conde, que era propietari dels grans magatzems El Siglo. La mansió, projectada per l’arquitecte Leocadi Olabarria, estava envoltada d’uns grans jardins d’inspiració neoclàssica. L’any 1912 es va afegir una tercera planta a la casa, que es deia Vil·la Cecília en homenatge a l’esposa d’Eduardo Conde.
Jardins expropiats
Els terrenys de Vil·la Cecília i els de la finca veïna, Vil·la Amèlia, propietat de la família Girona, van ser declarats zona verda el 1930 per l’Ajuntament de Barcelona, que va unir tots dos jardins. Les finques van ser expropiades el 1969 i, a canvi, els propietaris van obtenir el dret d’edificar part dels terrenys de Vil·la Amèlia, fet que va comportar la desaparició de la casa que havia estat residència d’estiueig dels Girona. Joaquim Maria Casamor, aleshores director de Parcs i Jardins de Barcelona, es va encarregar de l’adequació dels jardins com a parc públic el 1970.
Volem parc i equipaments!
La zona verda d’ús públic que es va configurar gràcies a l’expropiació i la unió dels dos jardins privats, pertanyents a les antigues vil·les de les famílies Conde i Girona, va estar amenaçada per l’especulació immobiliària que va patir la ciutat a finals de la dècada dels seixanta i principi dels setanta. Entre el 1974 i el 1976 l’Associació de Veïns de Sarrià va sol·licitar la modificació del Pla Comarcal per protegir l’espai, ja que s’havien declarat edificables els terrenys de la ja desapareguda Vil·la Amèlia. Els veïns reclamaven la conservació integral de la zona verda i que la torre Vil·la Cecília es convertís en un equipament públic.
Neix el Centre Cívic Sarrià
L’acord va arribar el 1978, després que el Ministerio de la Vivienda suspengués la llicència de construcció a Vil·la Cecília. Aleshores s’acordà que els propietaris cedissin 15.000 m2 de jardí i paguessin quatre milions de pessetes per a la reforma i adequació de la casa com a equipament públic. Finalment, l’any 1983 es va inaugurar el Centre Cívic Sarrià a la Vil·la Cecília. La reforma dels jardins, a càrrec dels arquitectes Elies Torres i José Antonio Martínez Lapeña, va obtenir un premi FAD el 1986.