Centre Cívic Casa Orlandai

Art, convivència i transformació social
Un antic mas del segle xvii situat als afores de l’aleshores municipi de Sarrià va patir un seguit de reformes a partir de finals del segle xix que van millorar-ne l’aspecte exterior i van omplir-ne l’interior d’elements decoratius esplèndids. Després d’acollir dues escoles —entre el 1956 i el 1974 i entre el 1974 i el 2003—, es va convertir en el Centre Cultural Casa Orlandai, un dels equipaments més actius de la ciutat i tot un exemple de gestió cívica, que aposta per l’art i la cultura com a eines per a la convivència i la transformació social.
 
La casa de Manuel Galve
L’edifici on sou es va construir al segle xvii, tot i que l’aspecte que tenia aleshores era ben diferent. Era un mas aïllat a la rodalia del nucli central del municipi de Sarrià.
Amb el temps el mas va quedar integrat a la trama urbana de la vila, a la cantonada dels carrers Llibertat i Indústria, i al darrer terç del segle xix la família Galve va comprar-lo i el va reformar per convertir-lo en la seva residència. Les obres de reforma van anar a càrrec del constructor Rafael Guastavino, conegut de la família.
Quan va fer una nova façana al carrer de la Llibertat el 1874, Manuel Galve no s’imaginava que l’edifici tot just començava una transformació que duraria mig segle.
 
Cinquanta anys de reformes
El 1891 l’edifici guanya un pis, se n’arranja la façana i es crea un frontó central per tal de coronar el frontis del carrer de Jaume Piquet.
Juli Galve Brusson, gerent de l’empresa química Cros, n’era el propietari l’any 1922, quan es va construir una nova tribuna a llevant de l’edifici.
L’any 1928 s’adossa a l’estructura principal un edifici-tribuna amb soterrani, planta baixa i dos pisos, que dóna a l’actual Via Augusta.
Les reformes realitzades durant mig segle han alterat l’aspecte exterior de la casa i també l’interior, on es poden observar elements decoratius notables, alguns d’ells modernistes.
 
Anem a l’escola!
L’any 1956 s’hi va instal·lar l’escola Talitha («nena» en arameu), un projecte educatiu per a nenes fundat per Maria Teresa Codina que volia connectar amb la pedagogia catalana dels anys trenta.
L’any 1974 es va produir una escissió dins de l’equip de mestres del Talitha i les docents que es van quedar a Sarrià van fundar l’escola Orlandai, amb el propòsit de convertir-la en un centre públic lligat al barri.
Qui va posar-li el nom, a la nova escola? El van votar els alumnes, que van acabar triant el d’un personatge imaginat per... una nena de primària!
L’escola es va traslladar l’any 2003 a l’avinguda J. V. Foix i l’immoble va ser reivindicat per una plataforma veïnal per convertir-lo en un centre cultural de barri. L’any 2005 l’edifici es va sotmetre a una reforma i rehabilitació integrals.
 
Neix la Casa Orlandai
Les negociacions entre l’Ajuntament, propietari de l’edifici, i la plataforma veïnal van portar a l’obertura del Centre Cultural Casa Orlandai l’abril del 2007, que es va incloure dins de la xarxa de Centres Cívics de Barcelona. El centre és gestionat per l’Associació Cultural Casa Orlandai mitjançant la fórmula de la gestió cívica.
Els eixos al voltant dels quals s’estructuren les activitats del centre són l’art, la convivència, la transformació social i l’aposta per oferir un servei cultural de proximitat.