Aquesta és la història de cinc noies sotmeses a la brutalitat del sistema educatiu de l’Espanya de la postguerra. L’escola és el reflex de la ideologia dominant. La dona, destinada al matrimoni i a les tasques domèstiques, va ser el principal objectiu de l’empresa moralitzadora. I en això es posava d’acord pràcticament tothom: la mestra, el capellà, els pares, les cupletistes, i les escriptores de novel·les roses. Quedava clar que només existien dos tipus de dones: les decents i les altres. Un text que ens parla en clau d’humor d’aquella escola que tenia com a finalitat perpetuar la submissió.