Mita Casacuberta

Mita Casacuberta (Olot, 1964) és professora de literatura catalana contemporània a la Universitat de Girona, on dirigeix les càtedres Joan Vinyoli de Poesia Contemporània i Víctor Català d’Estudis sobre el Modernisme. La seva recerca se centra en la història de la literatura catalana contemporània i les seves implicacions culturals, polítiques i socials a llarg termini, amb una atenció especial al modernisme.

Ha investigat en profunditat la institució dels Jocs Florals, els certàmens literaris i la construcció literària del paisatge, tant rural com urbà. És autora d’Els Jocs Florals d’Olot (1988) i Els Jocs Florals de Girona (2010), i ha cocoordinat obres com Narratives urbanes. La construcció literària de Barcelona (2008) o La construcció literària del territori: Costa Brava i Empordà (2018).

Una part destacada de la seva trajectòria s’ha dedicat a l’estudi interdisciplinari del modernisme, amb títols com Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite (1997), Marian Vayreda i Vila (1853-1903). La recerca d’una veu pròpia (2003) o Víctor Català, l’escriptora emmascarada (2019).

Ha col·laborat en revistes culturals, editat clàssics catalans (Rusiñol, Berga i Boix, Vayreda), comissariat exposicions sobre art i literatura, traduït Zola, Némirovsky i Perec al català, i coordinat el Festival de Literatura MOT (2015-2017).