Roger Bartra

Roger Bartra és una figura de referència en sociologia i antropologia a Mèxic i Llatinoamèrica. 

Fill dels escriptors catalans Agustí Bartra i Anna Murià, exiliats a Mèxic després de la Guerra Civil espanyola, Roger Bartra es va formar com a antropòleg a Mèxic (INAH) i es va doctorar en Sociologia a la Université de Paris-Sorbonne. Va ser professor d’Història Social i Política a l’Institut d’Investigacions Socials a la Universidad Nacional Autónoma de México (actualment investigador emèrit) i també ha estat professor convidat a les universitats de Wisconsin, Califòrnia, dels Andes (Veneçuela), Católica (Lima), Johns Hopkins (Baltimore), Rutgers (Nova Jersey), al Paul Getty Center (Los Angeles) i a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona). 

Entre els seus llibres més destacats hi ha La jaula de la melancolía (1987), una obra clau sobre la identitat mexicana; Las redes imaginarias del poder político (1981), on examina les formes simbòliques del poder; El salvaje en el espejo (1992) i El salvaje artificial (1997), sobre mites i representacions del “salvatge” a Occident; Cultura y melancolía (2001) i El duelo de los ángeles (2004), que exploren el llegat de la malenconia en la cultura europea, i Antropología del cerebro (2006), on formula la teoria de l’“exocervell”, segons la qual el cervell s’ha construït, en part, amb pròtesis externes “socioculturals”. 

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos guardons, entre els quals destaquen una beca Guggenheim (1985), el Premio Universidad Nacional (1996), el Premio Nacional de Ciencias y Artes de Mèxic (2013), el Doctorat honoris causa per la UNAM (2015) i el Premi Internacional Eulalio Ferrer (2016). 

Foto: Milton Martinez  Secretaria de Cultura CDMX