Susanna Rafart

Susanna Rafart (Ripoll, 1962) es va donar a conèixer com a poeta amb el premi Carles Riba l’any 2001, amb el llibre Pou de glaç. El van seguir els poemaris Retrat en blanc i Baies, premi Cavall Verd de poesia 2005. I la trilogia formada per L’ocell a la cendra (2010), La mà interior (2011) i La llum constant (premi Rosa Leveroni, 2012). Posteriorment, ha publicat la trilogia de poemes dramàtics Beatriu o la frontera, i Contracant (2024), que inclou La dona i l’arquitecte i Orfeu a Lesbos, en premsa a Mantis Editors en traducció al castellà.

Editorial Pagès ha publicat la primera antologia de la seva obra poètica, El saüc i la forja. Ha participat en diversos festivals internacionals i s’ha publicat part de la seva obra en italià, en anglès, en búlgar i en francès. Toro de Barro va editar un llibre bilingüe versionat per la mateixa autora, Molino en llamas (2005).

Ha col·laborat habitualment amb la premsa i les revistes especialitzades en literatura i és autora d’un Diccionari de la rima (1999). Com a traductora, s’ha ocupat de les obres d’Yves Bonnefoy, de Dino Campana, de Salvatore Quasimodo i de Franco Fortini.

Escriptora a la frontera de gèneres, ha publicat llibres de viatges, contes i dietarisme com Un cor grec: Memòria i notes d’un viatge (2006), Les tombes blanques. Contes de la Mediterrània (2008) i Gaspara i jo. Sobre l’amor. Retrat oval de Gaspara Stampa amb intervencions presents.