Impuls al comerç de proximitat i la restauració als districtes

Comerç de proximitat. Les mesures de govern tenen l’objectiu d’impulsar i consolidar el teixit comercial i econòmic dels barris.

El comerç de proximitat i la restauració de barri han rebut un gran impacte negatiu amb la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia de la covid-19. Per això s’han promogut diferents campanyes municipals, subvencions i ajuts per acompanyar aquests sectors. L’estratègia de ciutat per a la reactivació de l’economia i la protecció del comerç de barri és global, però s’adapta als territoris amb diverses fórmules, com ara els plans de xoc o les mesures de govern que ja estan implementant els districtes de Ciutat Vella, l’Eixample, Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Gràcia.

Des dels deu districtes es treballa per impulsar el comerç i la restauració, ja que aquests sectors constitueixen dues de les principals activitats econòmiques a Barcelona, amb un pes del 21% sobre el total de l’economia de la ciutat, a més de ser generadores de bona part de l’ocupació. El comerç de proximitat és també un dels pilars de la identitat del territori i dels barris, afavoreix la cohesió social i la convivència del veïnat, genera interacció social i aporta activitat en l’espai públic.

Plans de xoc i mesures de govern en marxa

A cinc districtes de la ciutat (les Corts, Sarrià – Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Martí), s’està treballant per aprovar plans de xoc específics o mesures de govern globals de reactivació econòmica que inclouen el comerç dins de les accions prioritàries. En la majoria de casos, els plans estaran aprovats i es posaran en marxa abans que acabi l’any.

Als altres cinc districtes, els plans de xoc ja s’estan implementant. Es tracta de Ciutat Vella, l’Eixample, Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Gràcia.

Districte de Ciutat Vella

El districte de Ciutat Vella està patint especialment els estralls de la pandèmia, ja que depèn econòmicament del turisme. El 15 d’octubre es va aprovar la mesura de govern “Ciutat Vella davant la crisi produïda per la covid-19”, que inclou un eix per treballar cap a un model econòmic més resilient, creant ocupació de qualitat al districte, i que recull 27 mesures per a la reactivació del comerç de proximitat, com ara la consolidació del sistema de lliurament a domicili o la mediació en la renegociació dels lloguers de locals.

Districte de l’Eixample

L’Eixample té cinc eixos comercials, catorze associacions de comerciants i, segons el cens comercial del 2019, disposa de més de quinze mil establiments de comerç i restauració, a més de cinc mercats municipals (un per barri) i tres mercats singulars (Mercat Fira de Bellcaire, Encants de Sant Antoni i Mercat Dominical del Llibre de Sant Antoni).

El Pla de xoc i mesures de recuperació econòmica (post-covid-19) per al comerç, mercats i restauració de l’Eixample es va aprovar el 8 d’octubre i s’articula al voltant de quatre línies estratègiques: la resiliència del comerç de proximitat en moments de crisi; la fidelització cap al comerç de proximitat; la competitivitat, innovació i digitalització, i l’associacionisme comercial com a element clau.

Districte de Sants-Montjuïc

El comerç constitueix una de les activitats econòmiques fonamentals de Sants-Montjuïc, amb un pes del 25% sobre el total de l’economia del districte.

La mesura de govern “Pla de xoc per al comerç, mercats i restauració de Sants-Montjuïc” es va presentar el 15 d’octubre al Ple del Districte. Consta de quatre línies estratègiques i catorze accions, que tenen com a objectiu adaptar el comerç als reptes sanitaris i econòmics i promoure la diversitat comercial a través de la innovació i la formació per adaptar-se a nous processos de venda, incloent-hi la millora de les competències digitals i l’impuls de nous models de distribució de mercaderies, a través d’un servei mancomunat de repartiment a domicili. També és clau el pla de xoc per a la sostenibilitat ambiental en l’activitat econòmica, així com la promoció del treball transversal i cooperatiu amb l’Administració.

Districte de Sant Andreu

A Sant Andreu hi ha 4.449 establiments. D’aquests establiments, 1.448 corresponen a comerç al detall, 2.319 a serveis (671 dels quals són establiments de restauració) i 682 a altres activitats.

El Pla de xoc de suport al comerç de proximitat de Sant Andreu el va aprovar el Consell Plenari el 8 d’octubre i té com a objectiu activar mesures i accions per ajudar a mantenir l’activitat i sostenibilitat econòmica i ocupacional del teixit comercial a través d’accions de formació, assessorament o comunicació, entre d’altres. Les quatre línies estratègiques, com el pla de xoc de l’Eixample, inclouen la resiliència en el moment de la crisi, la fidelització cap al comerç de proximitat, la millora de la competitivitat, digitalització i innovació i, finalment, l’associacionisme comercial com a element clau.

El pla integra accions impulsades pel Districte, per Barcelona Activa i per la Regidoria de Comerç.

Districte de Gràcia

Segons l’últim cens comercial, el districte de Gràcia té un total de 5.460 comerços, una bona part concentrats al barri de la Vila de Gràcia (3.277), el segon barri de la ciutat amb més comerç.

El Pla de xoc de suport al comerç de proximitat al districte de Gràcia, aprovat el 14 d’octubre, inclou 68 mesures dividides en tres línies estratègiques, amb prioritats molt similars a les de Sant Andreu, l’Eixample i Sants-Montjuïc: protegir el comerç de proximitat, potenciar la competitivitat, la innovació i la transformació digital i fomentar l’associacionisme comercial.

El pla de Gràcia consta de tres fases: la primera es va activar entre els mesos d’abril i juny del 2020. La segona fase, l’actual, es va iniciar al juliol i durarà fins al desembre, amb accions que inclouen la campanya de Nadal, la revisió dels criteris de concessió de terrasses i la pacificació de la travessera de Gràcia i el carrer Gran de Gràcia els dissabtes en horari comercial. I la tercera fase de desplegament de mesures inclourà tot l’any 2021.