Conservatorio Municipal de Música de Barcelona

Des de principis de la Revolució Industrial, els combustibles fòssils ens han proporcionat una abundància energètica sense precedents a la història de la humanitat. Avui, però, l'escalfament global i els estralls en la salut pública ens empenyen a deixar enrere aquestes fonts d'energia, que encara alimenten el 80 % del consum mundial i que, tard o d'hora, estan abocades a l'esgotament. Tot i així, hi ha motius de pes per dubtar que les innovacions tecnològiques arribaran a temps de possibilitar una transició ordenada cap a les energies renovables sense que calgui reduir els actuals ritmes de consum.

Així doncs, sembla prudent contemplar la possibilitat que ens endinsem en una era d'escassedat energètica. Aquest escenari, que la prognosi podria qualificar de «cigne negre» o «rinoceront gris», capgiraria profundament tres àmbits tan fonamentals per a la vida urbana com l'habitatge, la mobilitat i el comerç, que avui són les principals fonts d'emissions i consums. En un exercici de ficció política aplicada a la Barcelona contemporània, en aquest curs ens preguntarem fins a quin punt està preparada la ciutat per afrontar un escenari de decreixement. Volem fer-ho sense catastrofisme, amb rigor científic i esperit propositiu. Tal vegada descobrim que, lluny de suposar una dolorosa renúncia, l'austeritat ben entesa pot comportar formes de vida més netes, justes i agradables.

09.01.2025

La política en temps de racionament del carboni. Gisela Torrents Monegal 

Com afecten els actuals hàbits de consum al pressupost de carboni? Quines polítiques no estan contribuint a la transició ecològica i energètica? Quins serien els consums prioritaris en cas que calgués racionar les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH)? Quines conseqüències polítiques tindria el racionament? Quins dispositius culturals contribuirien més a la construcció d'una ciutadania post-fòssil?

16.01.2025

La trama urbana, sense combustibles fòssils. Albert Cuchí

L'urbanisme vigent facilita la transició energètica? Quins teixits urbans sobreviurien millor a la fi dels combustibles fòssils? Què caldria fer amb els suburbis de baixa densitat i els sectors monofuncionals en cas de decreixement forçat? Quines reformes requeririen les grans infraestructures? Quina relació ha de mantenir Barcelona amb el seu entorn?

23.01.2025

Descarbonitzar l’habitatge. Albert Sagrera

Quin futur tenen el formigó i l'acer? Com descarbonitzar la construcció i la rehabilitació? Com reduir els consums de les llars? Quines conseqüències energètiques té l'expulsió dels veïns dels centres urbans? Quines polítiques facilitarien l'accés als barris menys dependents del petroli? Com reallotjar la població dels teixits urbans energèticament inviables?

30.01.2025

El transport, després del petroli. Nel·la Saborit

Es pot contrarestar l'hegemonia propagandística del sector de l'automoció? És viable l'electrificació del fordisme? Com potenciar la mobilitat activa o compartida? Què fer de les infraestructures heretades de la massificació del vehicle privat? Com millorar l'eficiència energètica de la distribució de mercaderies? Quina mena de connexions caldria reforçar a escala regional i internacional?

06.02.2025

De què pot viure una Barcelona post-fòssil? Alfons Pérez

Quin futur tenen sectors energèticament intensius com l’automoció, el turisme o els grans esdeveniments? Es pot relocalitzar la producció agrícola i industrial? Quin model de comerç s'adaptaria millor a l'escassedat energètica? Pot la transició digital diversificar les activitats econòmiques? Es poden desacoblar el creixement econòmic i l’energètic? Hi pot haver prosperitat compartida després del petroli?