Conservatorio Municipal de Música de Barcelona

L'Ètica de Spinoza és l'obra que converteix el seu autor, maleït per jueus i cristians, en la bèstia negra de l'Europa moderna i en el mestre secret de la Il·lustració més radical. El rigor geomètric del llibre no ha evitat que se n'hagin pogut fer interpretacions diferents, des de la que hi troba la culminació del naturalisme renaixentista, tendencialment ateu, fins a la que hi vol veure un home "ebri de Déu" (tal com sentenciava el poeta Novalis).

Per la nostra part, en aquest curs ens proposem d'identificar les peces mestres que articulen el sistema, d'explorar-ne algunes de les aportacions conceptuals més significatives (potència, llibertat, desig...) i de pensar la seva proposta de navegació per l'oceà procel·lós de la vida afectiva. N'hauria de resultar una familiaritat amb l'obra que permeti, a qui hi estigui interessat, de fer-ne després una lectura personal més aprofundida i de trobar-hi eines conceptuals útils per orientar-se en el món contemporani: al capdavall, tot i els tres-cents cinquanta anys de distància i el consegüent canvi de paisatge, a tots ens continuen passant, més o menys, les mateixes coses.

Aquest curs forma part de Llegir filosofia, un cicle dirigit per Daniel Gamper on llegirem, en comú i de manera guiada, petits i grans clàssics de la filosofia. En aquesta primera edició llegirem Cap a la pau perpètua de Kant, l’Ètica de Spinoza, i El príncep de Maquiavel.

29.01.2025

Presentació de l'obra en el seu context.

Spinoza, de Baruch a Benedictus; l'Ètica, un llibre singular: ¿per què el mos geometricus? Esbós de l'estructura general de l'spinozisme, amb especial atenció a un nou concepte de potència: naturalisme, immanentisme, determinisme. ¿Panteisme? La substància i les seves maneres.

26.02.2025

El lloc de l'home.

¿Què vol dir ser una manera? Coneixement, llibertat, felicitat. La crítica de les il·lusions: lliure arbitri i immortalitat de l'ànima. Del jo al nosaltres, o del savi i els ignorants (fonaments de la política).

26.03.2025

El laberint de l'afectivitat, entre el desconcert i la salvació.

Les amfibòlies del desig (¿cupiditas o desiderium?). La salvació assequible: el coneixement de segon gènere. La salvació difícil: l'amor intel·lectual de Déu, o ¿què vol dir que sentim que som eterns?

Participants: Josep Olesti

Directors/es: Daniel Gamper