Ajuntament de Barcelona

Motivació:

Per ser un personatge decisiu mitjançant la gestió pública i l’activitat privada en la configuració de la Barcelona actual a nivell arquitectònic i cultural.

Biografia:

Arquitecte, urbanista i investigador decisiu en la definició de la Barcelona actual, tant pel conjunt de les seves intervencions directes –com a arquitecte privat, des de l’estudi MBM; com a gestor públic, des de l’Ajuntament de Barcelona– com per l’impacte de la seva recerca, divulgada en diversos llibres i en nombrosos articles. El compromís cívic de Bohigas va depassar, a més, l’àmbit estricte de la seva professió, i es va veure traduïda, entre moltes altres vessants, en la presidència de diverses institucions culturals de la ciutat.

Bohigas va titular-se en Arquitectura l’any 1951, mateix any en que va crear, juntament amb Josep Maria Martorell, l’estudi MBM Arquitectes. Al llarg de les seves gairebé set dècades d’activitat, aquest estudi ha destacat en el disseny d’habitatges privats (conjunt de la Vila Olímpica a Barcelona; apartaments a la Kochstrasse de Berlín, etc.);  edificis industrials i d’oficines (edifici Mútua Metal·lúrgica, Barcelona; seu de Nestlé, Esplugues de Llobregat; etc.); obra pública (Disseny HUB Barcelona; estació de metro Liceu, Barcelona; etc.) i intervencions urbanístiques (Parc de la Creueta del Coll, Barcelona; Fronts Litorals de Barcelona, Rio de Janeiro, Benidorm, Bari, etc.).

Des de ben jove, Bohigas va tenir una preocupació pel paper social de l’arquitectura que es va traduir en diverses iniciatives (creació l’any 1951 del Grup R, divulgació de pensament crític sobre el paper social de l’arquitectura i l’urbanisme o llibres sobre la problemàtica de la manca d’habitatge digne, etc.). Un dels principals camps en els que Oriol Bohigas va influir i exercir el seu mestratge sobre les generacions posteriors d’arquitectes catalans ha estat –a banda de la seva obra arquitectònica i escrita– a través de la docència a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, institució que va dirigir i reorientar entre 1977 i 1980.

L’any 1980, Oriol Bohigas va incorporar-se al primer govern democràtic de l’Ajuntament de Barcelona i va dissenyar la democratització de la ciutat a través de polítiques urbanístiques revolucionàries, entre les que van destacar la monumentalització de la perifèria i el pla de recuperació del Raval. Entre el 1991 i 1994, va ser regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, càrrec des del qual va idear una sèrie de línies estratègiques que incloïen la reconstrucció del Liceu després de l’incendi que el va destruir, els projectes del MNAC, el MACBA i l’impuls d’una xarxa de biblioteques públiques que arribessin a tota la ciutat.

Simultàniament a tota la seva carrera com a arquitecte i com a gestor cultural públic, Bohigas va presidir Edicions 62 (1975-1999), la Fundació Joan Miró (1980-1988) i l’Ateneu Barcelonès (2003-2011).