Ajuntament de Barcelona

Motivació:

Pel rigor de la seva tasca acadèmica i escriptora i per l’important mestratge exercit en el terreny de les arts plàstiques i de l’arquitectura catalana contemporànies, a través d’una dedicació constant a la crítica i a la divulgació d’aquestes disciplines i de les aportacions enriquidores que ha deixat en les nombroses exposicions de les quals ha estat comissària, entre elles, la dedicada a Pau Gargallo que va suposar, el 1981, l’obertura de la Virreina a la cultura més dinàmica i creativa de la ciutat.

Biografia:

Doctora en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, escriptora, crítica i comissària d'exposicions, especialista en avantguardes i en dadaisme. Es va llicenciar inicialment en Filosofia i Lletres i seguidament en Semítiques a la Universitat de Barcelona. Uns anys més tard, el 1963, la Ford Foundation Award li va permetre, gràcies a una beca, residir un any als EUA, cursar l'especialitat d'Art Contemporani a la New School, i conèixer de primera mà l'art contemporani nord-americà. Es va doctorar en Història de l'Art l'any 1973 amb la seva tesi sobre Francis Picabia. A partir de l'any 1964, Borràs va fer-se càrrec de la secretaria del Club 49, i aviat va col·laborar amb el seu fundador, Joan Prats –promotor de l'art d'avantguarda a Catalunya– en la tercera etapa dels llibres visuals Fotoscops (1966-1979) com a autora de set dels títols de la col·lecció.

Entre 1969 i 1973 va exercir com a secretària de Joan Miró. Juntament amb Joan Prats i Francesc Vicens, va impulsar activament la creació de la Fundació Miró, de la qual va ser secretària general (1971-1975) i membre del patronat, a més de membre del comitè executiu. Més endavant va exercir els mateixos càrrecs a la Fundació Joan Brossa, designada en ambdós casos per voluntat dels mateixos artistes arran de la seva amistat i compromís.