Ajuntament de Barcelona

Motivació:

Per la seva magnífica aportació a la narrativa catalana.

Biografia:

Estudià a l’Escola Superior de Belles Arts. Es donà a conèixer a L’Esquella de la Torratxa (1936), revista que dirigí durant la darrera època amb Avel·lí Artís i Gener. El 1936 publicà un primer recull de contes, El primer Arlequí, i la novel·la La glòria del doctor Larén (reeditada el 1994). El 1938 fou finalista del premi Crexells amb la novel·la Gaeli i l’home déu (posteriorment perduda i editada el 1986), i escriví la crònica de guerra Unitats de xoc. Arran de la Guerra Civil s’exilià a França, i després, a Mèxic, on residí fins el 1963. Hi fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres, redactà “Fascicles Literaris” (1958-59) i col·laborà en La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau. El 1954 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (1955), considerada la seva obra més significativa, la qual, juntament amb altres llibres de narracions constituí el volum Tots els contes (1968). Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1986, el 1992 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.