Ajuntament de Barcelona

Motivació:

Per la seva excepcional contribució a la teoria i a la metodologia de la ciència històrica; per les seves investigacions històriques sobre l’Antic Règim i la forma que va adoptar la transició vers la societat lliberal a Espanya; per la seva tasca incomparable d’edició i difusió de la historiografia estrangera més avançada a casa nostra; i per la seva activitat docent i d’acostament de la Història a la comunitat universitària.

Biografia:

Historiador, deixeble de Ferran Soldevila, Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar. Llicenciat en Filosofia i lletres, secció d’Història, a la Universitat de Barcelona el 1956; tesi doctoral, dirigida per Fabià Estapé, a la mateixa universitat, el 1970. Assistant lecturer a la Universitat de Liverpool (1956-1957); catedràtic d'història econòmica a les universitats de València (1974-1976), Autònoma de Barcelona (1976-1991), on ha estat degà i vicerector, i, des de 1991, de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i director de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives de 1991 a 2002. Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca el 1997; doctor honoris causa per la Universidad Nacional del Comahue (Argentina) en 2002. 

Ha investigat temes d'història contemporània, d'història de la hisenda pública, especialment en el període de 1814 a 1848, i d'història de la historiografia. Ha estat president de la Asociación de Historia Económica espanyola i figura al consell de diverses revistes internacionals. Ha

publicat una vintena de llibres, entre els quals La quiebra de la monarquía absoluta (1972, amb set edicions), Historia: análisis del pasado y proyecto social (1982; traduït al portuguès), Europa ante el espejo (1994, traduït a nou idiomes) o La història dels homes (2001, traduït a dos idiomes).