Ajuntament de Barcelona

Motivació:

Per ser un ciutadà compromès amb Barcelona, militant per la justícia i rebel contra la injustícia al món, qualitats consubstancials al seu ofici d’historiador.

Biografia:

Historiador, deixeble de Ferran Soldevila, Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar. Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció d’Història, a la Universitat de Barcelona en 1956; tesi doctoral, dirigida per Fabià Estapé, a la mateixa universitat, en 1970.

Assistant lecturer a la Universitat de Liverpool (1956-1957); catedràtic d'història econòmica a les universitats de València (1974-1976), Autònoma de Barcelona (1976-1991), on va ser degà i vicerector, i, des de 1991, de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i director de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives de 1991 a 2002. Va ser investit doctor honoris causa per la Universidad Nacional del Comahue (Argentina) en 2002. Entre d'altres reconeixements, va rebre Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca el 1997; la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya, 2003; la Creu de Sant Jordi el 2006 o el Premi Nacional de Cultura 2007.

Va investigar temes d'història contemporània, d'història de l'hisenda pública, especialment en el període de 1814 a 1848, i d'història de la historiografia. Va ser president de l’Asociación de Historia Económica espanyola. Va publicar una vintena de llibres, entre els quals La quiebra de la monarquía absoluta (1972), Historia: análisis del pasado y proyecto social (1982), Europa ante el espejo (1994), La història dels homes (2001), La construcció de la identitat (2005), De en medio del tiempo (2006), La época del liberalismo (2007, volum 6 de la Historia de España que va codirigir amb Ramon Villares) o La guerra del francès (2008).