Ajuntament de Barcelona

Motivació de l'atorgament:

En reconeixement de la seva trajectòria i implicació en les reivindicacions i lluites per a la millora de les condicions de vida del barri de la Trinitat Vella.

Biografia:

Mare de família nombrosa, la Montserrat Llopart és tot un referent de l’activisme del barri de Trinitat Vella. Va néixer el 1936 i la seva vida laboral està lligada a l’hospital de la Vall d’Hebron, on va exercir primer com a auxiliar i després com a infermera. Ha tingut una vida dedicada a tenir cura dels malalts, treballava de nit per poder fer-se càrrec dels seus vuit fills, quatre nois i quatre noies, conciliant la vida laboral amb la familiar. A banda de la seva feina a l’hospital, la Montserrat va participar en la creació de l’organització de l’esquerra comunista que es va començar a forjar a Pontons (Barcelona) amb gent molt diversa, però que lluitava per una mateixa causa. Més tard, va participar en la primera comissió obrera del barri de Trinitat Vella que va originar el desenvolupament de comissions obreres en altres barris del districte. Durant aquest temps, també va formar part de l’associació de veïns de Trinitat Vella.

Va estar present en totes les lluites del barri com a membre actiu en manifestacions, concentracions i assemblees, reivindicant les millores, algunes de caràcter urgent, que necessitava Trinitat Vella: l’escolarització per a tots els infants, la construcció de la primera escola bressol pública, el centre educatiu Ramon Berenguer. Però la seva lluita també abraçava altres àmbits com la necessitat de disposar d’espais verds, d’un centre de salut o d’una parada de metro, per millorar la connexió amb altres àrees de la ciutat.

La seva solidaritat és coneguda al barri. Totes les persones nouvingudes, d’altres regions d’Espanya als anys setanta i, actualment, les que venen de països d’arreu del món, tenien i tenen a la Montserrat com una ajuda, guia i orientadora. Des de la discreció, ha fet grans coses pel barri i per la ciutat gràcies a la seva participació activa. Una pionera en uns temps en què les dones tenien menys protagonisme en els mitjans de comunicació, en els discursos oficials, però que mai van deixar de lluitar per ajudar a millorar el seu barri.