Ajuntament de Barcelona

Motivació:

Pel conjunt de la seva obra literària, imaginativa i transgressora, en la qual ha sabut incorporar magistralment valors propis de la cultura “pop” i del món del còmic tot revalorant el melodrama, i on destaca especialment la sàvia utilització de la sàtira com a mitjà descriptiu de la societat de la nostra època.

Biografia:

Gran escriptor i reconegut cinèfil, es va convertir en un dels escriptors més llegits de la literatura espanyola després de la publicació de No digas que fue un sueño (Premi Planeta 1986), amb més d'un milió d'exemplars.

Va néixer al barri del Raval, on la seva família regentava la Granja de Gavá. De formació autodidacta, va treballar en diverses ocupacions abans de dedicar-se completament a la literatura. Va residir a Londres entre els anys 1964 i 1966, on es va familiaritzar amb la contracultura pop imperant als països anglosaxons, que va influir en la temàtica i l'estil de les primeres novel·les. Després de la publicació, el 1984, d'Amimi, Alfredo!, Terenci Moix es va inclinar per la creació de novel·les històriques iniciat per No digas que fue un sueño. El somni d'Alexandria (1988), La ferida de l'esfinx (1991) i Venus Bonaparte (1994) completen el cicle de narracions històriques. El món dels faraons li va inspirar també novel·les com L'amarg do de la bellesa (1996) i el llibre de viatges Terenci del Nil. Viatge sentimental a Egipte (1970).

També va ser conegut pels seus articles d'opinió a les publicacions Teleexprés, El Correu Català, Destinació, Serra d'Or, La Vanguardia, El País, ABC i El Mundo. La seva passió pel cinema clàssic, l'antiguitat egípcia o la crítica demolidora contra certs personatges de la societat espanyola s'entrecreuen en l'abundant literatura periodística de l'escriptor, que va participar activament al món mediàtic. En la dècada del 1980 va ser el responsable i presentador de dos espais per a Televisió Espanyola.