Ajuntament de Barcelona

Motivació:

En  reconeixement al seu compromís solidari i l'activisme social en favor de les persones en situació de vulnerabilitat, en especial la infància en risc i les persones privades de llibertat.

Biografia:

Graduat en Filosofia per l’Institut Catòlic de París i en Teologia per la Universitat de Sant Pacià de Barcelona, va començar els estudis d’Arquitectura. El 1975 es va fer capellà diocesà i el 1973, de la mà del seu amic Carles Flavià, llavors capellà com ell, es va introduir en la realitat de la presó. El que en un principi eren visites esporàdiques i intermitents a joves presos del Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona, “la Model”, amb el pas del temps, es convertiren en una de les seves prioritats d’acció social.

A meitat de la dècada dels 70, va establir contacte amb OBINSO, per a la reinserció de persones preses a través de llars d’acollida. En el marc d’aquesta entitat, fins el 1980, en Manel Pousa treballà com a educador a la llar de Badalona. La seva idiosincràsia personal, però, ja el portava a treballar i contactar amb els i les joves al carrer. El 1976 va aterrar al barri de Verdum on començà a treballar amb la realitat del jove delinqüent en medi obert. Aquesta realitat la combinà amb l’experiència de capellà al mateix barri on, a la seva pròpia casa, començà a acollir persones en situació d’exclusió.

A partir de 1987, en Manel Pousa comptà ja amb el suport d’un equip de joves voluntaris/es. Començaren a desenvolupar accions educatives de carrer,  ja no només amb els i les joves sinó també dinamitzant grups d’infants i famílies. El desig de respondre amb qualitat a les noves i velles realitats d’exclusió, va orientar a un grup de persones afins al Pare Manel a crear, a l’octubre de 2004, la Fundació Pare Manel, de la que va ser el president.