Ajuntament de Barcelona

Motivació:

Al poeta i crític d'art, com a públic homenatge a la seva rellevant personalitat i perllongada trajectòria professional.

Biografia:

Es llicencià en Lletres a Barcelona. S’inicià molt jove en la literatura i col·laborà en La Publicitat, Mirador i Quaderns de Poesia, dels quals fou fundador. Aviat feu una gran amistat amb Carles Riba, Salvador Espriu i Joan Vinyoli. Com a poeta recollí les experiències més afinades del postsimbolisme i de l’avantguarda, a més de l’empremta de la generació castellana del 1927: Poemes (1932), Joc partit (1935) i L’aventura fràgil (1937). Després de la Guerra Civil s’afegí al grup fundador de la revista Destino i de l’Editorial Destino i hi escriví amb regularitat. La tragèdia col·lectiva, la guerra i la maduresa personal aprofundiren la seva lírica a Camí dels dies (1948) i sobretot a El príncep (1954), colpidor recull sobre la mort d’un fill de leucèmia. De fet, l’aparició d’aquests dos poemaris influïren en l’evolució de la poesia catalana de postguerra cap al realisme. També publicà Per aquest misteri (1962), de caràcter religiós, l’obra poètica completa Una veu et crida (1969), i el recull de prosa poètica Un cel blavíssim (1978). Tancà la seva excel·lent carrera de poeta amb Fluvià (1989, premi Ciutat de Barcelona). Com a crític literari s’emparava d’un mètode interpretatiu lliure, humanístic, d’acord amb la seva formació noucentista i internacional.