Economia Social i Solidària

L’Assemblea anual, com a màxim òrgan de l’Estrètegia #ESSBCN2030, es va estructurar en dues parts: una dinàmica participativa i l’Assemblea pròpiament dita, amb balanç, reptes i aprovació del pla de treball dels Grups de Treball pel 2025.

L’acte es va obrir amb les paraules de benvinguda de Guillem Llorens, president de l’Associació d’Economia Social de Catalunya (AESCAT), seguides de la presentació de l’Assemblea a càrrec d’Ester Vidal, directora de Serveis d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament. Vidal va remarcar la importància de generar espais compartits: “Aquest any, més enllà de l’Assemblea, volíem tenir un espai de reflexió. Ara mateix hi ha vuit grups de treball actius amb molta gent implicada. Volem aprofitar aquest espai per generar sinergies i perquè les participants puguin posar en comú els seus projectes”.

Què s’està fent i oportunitats compartides

Durant la dinàmica es van organitzar deu taules, perquè en cadascuna d’elles es pogués construir sobre els grups de treball de l’Estratègia, actius o en construcció (Ocupació, Finançament i Inversió, Contractació Pública, Dades, Consum Conscient, SomESS, Digitalització, Joventut i Educació, Bloc4BCN i d’Estratègies Territorials).

L’activitat es va desenvolupar en tres rondes: una primera per compartir accions i resultats, oportunitats de futur i interseccions entre grups; una segona ronda per aprofundir en oportunitats i interseccions detectades i una tercera per prioritzar accions conjuntes. L’intercanvi va permetre aflorar punts en comú i necessitats comunes, i va despertar l’interès tant entre persones i organitzacions ja implicades en els GdT com entre les que encara no en formen part.

Mònica Colomer, coordinadora de La Confederació, que forma part de l’Estratègia com a entitat i també en alguns grups de treball, com Ocupació, Contractació Pública o SomESS, va destacar el valor del format: “Hem exposat els reptes dels GdT i hem buscat sinergies entre grups per impulsar accions conjuntes”. També Sara Borrella, de la cooperativa Colectic, va valorar la dinàmica positivament: “Encara que no participo directament a cap grup de l’Estratègia, m’ha agradat molt per conèixer la feina que estan fent els diferents grups i aprofundir en propostes de millora i sinergies compartides.”

Una Estratègia que avança: 290 entitats de 13 sectors econòmics

Després d’una pausa, el segon bloc es va iniciar amb l’obertura de l’Assemblea ordinària per part d’Ester Vidal, que va fer balanç dels cinc anys de l’Estratègia. Aquesta, amb 290 entitats adherides que representen 13 sectors econòmics, es consolida com un espai compartit per al desplegament de l’economia social i solidària a la ciutat.

“Creiem que hem fet moltes coses bé, però també és moment de reflexionar, veure els resultats i encarar els pròxims cinc anys”, va assenyalar Vidal, remarcant l’objectiu principal: sumar esforços i enfortir l’ESS a la ciutat, donant molta importància a veure com es treballa per a la seva transversalització. “Avui han sortit moltes idees. Esperem que en aquests cinc anys puguem concretar moltes més coses”, va rematar.

Els Grups de Treball: actuacions destacades i reptes compartits

Seguidament, els grups de treball van compartir les línies estratègiques i els principals reptes que tenen sobre la taula. En l’àmbit de l’Ocupació, es treballa per millorar la captació de talent i acostar persones interessades a l’ESS, amb accions com la creació d’un metacercador i l’elaboració d’un pla de comunicació específic. Pel que fa a Finançament i Inversió, es busca enfortir les aliances amb les finances ètiques i ampliar l’abast del suport financer, més enllà dels cercles habituals.

En relació amb la Contractació Pública, es considera un moment clau per millorar la incorporació de clàusules socials a l’administració, i facilitar l’accés d’entitats i empreses de l’ESS als processos de licitació.

El grup de Dades treballa en l’organització i ús de dades obertes, així com en la creació d’eines digitals que facilitin la visualització i l’anàlisi per enfortir les organitzacions. Un dels grans objectius de Consum Conscient és unificar espais de venda en línia en una plataforma compartida que actuï com a mercat digital de l’ESS que generi sinergies entre iniciatives existents i visibilitzi els valors de l’ESS en l’oferta.

Des del grup SomESS, es treballa per generar un relat comunicatiu propi i clar, i per difondre l’existència de l’Estratègia, així com les activitats i esdeveniments vinculats. En aquest sentit, s’impulsa una campanya d’adhesions, ja es treballa en la Febrerada 2026 i els continguts per a la campanya Amb l’ESS tot pot canviar. I des del grup de Digitalització, es promou una estratègia comuna amb eines com DigitESSt, fomentant l’enxarxament i actualitzant el diagnòstic del sector.

El grup d’Estratègies Territorials, en procés de decisió de la seva constitució, es plantejaria com un espai de coordinació entre agents de l’ESS i l’administració local, per a enfortir l’articulació territorial entre les diferents famílies de l’àmbit.

Finalment, el grup de Joventut i Educació treballa, entre altres objectius, per incorporar l’ESS als currículums educatius, promoure la participació juvenil i dissenyar itineraris formatius en col·laboració amb centres educatius i entitats.

Un nou Pla d’Impuls per al període 2024–2027

L’Assemblea també va servir per presentar el Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2024-2027 (PIESS), una nova etapa de les polítiques públiques d’ESS a la ciutat, en continuïtat amb els PIESS anteriors (2016–2019 i 2021–2023). El nou Pla s’emmarca dins del Pla d’Actuació Municipal 2023–2027 i el programa Barcelona Impulsa, i contribueix al desplegament de l’Agenda Barcelona 2030.

En paraules d’Ester Vidal, “la inclusió de l’àmbit és una oportunitat que hem d’aprofitar per continuar enriquint i enfortint els objectius de l’Estratègia.” El PIESS 2024–2027 es basa en tres grans objectius estratègics: promoure una major resiliència i un salt d’escala de l’ESS a través de diversos models, afavorir l’accés a l’ESS per part de tota la població i fomentar la transversalitat i la referència de l’ESS en les polítiques públiques. Aquests objectius es concreten en 69 accions.

Xavier Rubio, cap del Departament d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, va subratllar que “el primer PIESS posava el focus en què feia l’Ajuntament i que ara, d’allò més important és el que feu vosaltres, l’àmbit”.

Cap al 2025: més accions i més transversalitat

L’Assemblea va finalitzar amb l’aprovació per unanimitat del Pla de Treball 2025, que recollirà les accions prioritzades en aquesta trobada i les línies marcades pel PIESS. Amb una clara voluntat de continuar sumant esforços, reforçar la transversalitat i avançar cap a una ESS més articulada i transformadora a la ciutat de Barcelona.