“Cada vegada hi ha més persones joves interessades en altres formes de fer economia”

Entrevistem a l’Elisenda Vegué, Directora d'Innovació Socioeconòmica de Barcelona Activa.

..
14/02/2023 - 08:08 h - Empresa Ajuntament de Barcelona

Entrevistem a l’Elisenda Vegué, Directora d’Innovació Socioeconòmica de Barcelona Activa.

Com treballa Barcelona Activa la innovació socioeconòmica?

Barcelona Activa ofereix programes i serveis especialitzats en innovació socioeconòmica, és a dir, en innovar en les formes de fer economia. Sobretot, amb formes de fer basades en la satisfacció de necessitats, en posar les persones i la vida al centre. En no centrar-nos en el lucre sinó en les necessitats de la societat. I això ens obre diferents maneres de fer economia i de relacionar-nos, també, entre els agents econòmics en pro d’aquesta satisfacció.

També parlem del triple impacte: l’impacte ambiental, l’impacte social i l’impacte del bon govern. El que anomenem ASG. Per nosaltres també formen part de la innovació socioeconòmica aquelles empreses que volen millorar els seus impactes positius ASG. Són tres impactes que van completament lligats.

En aquesta visió, com encaixa l’Economia Social i Solidària (ESS)?

L’Economia Social i Solidària és una manera de fer economia que ja ha incorporat tot això en la seva definició. Llavors, entenem que l’àmbit de l’ESS ja és innovador en aquest sentit, i per això és important tenir serveis especialitzats a promoure aquest tipus d’economia.

I llavors, com treballeu l’ESS i la innovació socioeconòmica?

L’objectiu és mirar d’impulsar i consolidar aquest tipus d’economia.  Això, diguéssim, té diferents vessants. D’una banda, tenim un vessant inicial que és donar-la a conèixer. O sigui, facilitar la seva divulgació, el seu coneixement i el posicionament en la ciutat i en l’àmbit econòmic. A continuació, la impulsem a partir del coneixement. És a dir, fem formacions, no només en genèric sinó ja més concretes, en eines empresarials, pràctiques.

Després tindríem tot el que serien els serveis més dirigits ja a l’impuls de l’emprenedoria pròpiament. És a dir, persones que volen iniciar un projecte econòmic des d’aquest marc i necessiten respondre a preguntes com què hem de fer? Com poden fer-ho? Si ho poden fer individualment o col·lectivament?

I, finalment, hi ha tot el que seria quan ja tens una empresa i necessites enfortir-la, consolidar-la, ampliar-la, aquí parlem d’enfortiment socioempresarial.

A més d’aquestes quatre línies de treball, com organitzeu aquests serveis?

En aquest marc, les quatre línies poden estar travessades per sectors, ara sobretot estem treballant amb el sector tèxtil i el sector de les cures, i també poden estar travessades pel perfil de les persones participants, que poden ser, joves, dones, o persones amb situacions una mica més fràgils o més difícils, per entomar projectes econòmics. Doncs tot això, serien coses que travessen els projectes i els programes que fem.

Quan parles dels sectors, pots explicar com heu arribat a la identificació d’aquests sectors?

Quan vam començar el 2016, vam fer un parell d’anys de prospecció a nivell de ciutat, per identificar quins barris i districtes tenien pràctiques d’ESS o d’economies comunitàries. I vam anar copsant quines eren les necessitats que tenien aquests barris i districtes a nivell econòmic. Vam identificar que hi havia aquests dos sectors, cures i tèxtil, amb força activitat, però amb manca d’articulació i de força.

A partir d’aquí, vam aplicar una metodologia que es diu generadora d’impactes, que es basa, primer, en fer una exploració ja amb zoom de com estava el tèxtil o l’atenció domiciliària en aquells districtes, i després, una segona fase per donar eines.

En el cas de les cures, vam fer un programa a mida per formar a les persones en emprenedoria, en com obrir una empresa, perquè eren persones que treballaven o en situació d’economia submergida o en situació de condicions no gens favorables i volien emprendre pel seu compte.

I, en el cas del tèxtil, vam fer una exploració per conèixer les diferents baules de tot el procés del tèxtil sostenible. Quina presència de l’ESS hi havia en la producció, en la comercialització, en la part més de teixits i de la matèria primera, etc. I vam desenvolupar tota una sèrie de serveis d’assessorament i de formació específiques.

Des d’aquests serveis d’assessorament, com s’ha anat avançant?

Hem acabat amb un servei més d’acompanyament i d’assessorament socioempresarial. En quant a cures, l’Activem les curESS ha permès la creació de la cooperativa diu Ca l’Abril que actua a tota la ciutat de Barcelona i tenim un grup d’intercooperació d’empreses que majoritàriament tenen un inici bastant comunitari per ajudar-les a professionalitzar-se. Ara estan en una campanya conjunta, Prescrivim Cura Digna, en la que es presenten i intenten comercialitzar conjuntament.

En el cas del tèxtil, tenim una jornada anual, RevESStim el Tèxtil, en la que compartim les tendències que hi ha en el tèxtil sostenible, les normatives, eines per internacionalitzar-se, quines formes de digitalització poden facilitar l’enfortiment empresarial… Estem atenent ara un número bastant considerable de persones emprenedores que tenen marca pròpia i que estan intentant posar el seu producte al mercat i empreses que ja tenen el seu producte, però necessiten, més presència al mercat. En total, el programa ha donat suport a 545 persones durant els últims quatre anys, un 89% dones.

A més d’aquesta feina d’enfortiment de sectors, com treballeu amb certes poblacions, com el jovent?

Quant a joves, el TransformESS és un programa que en si mateix té diferents propostes. Té una proposta que és oferir píndoles petites en els instituts de secundària sobre què és l’economia social i solidària, què vol dir aprendre col·lectivament o quines competències són necessàries. Coses relacionades amb la innovació socioeconòmica o l’ESS perquè els joves vagin incorporant aquestes pràctiques econòmiques en el seu futur laboral o professional.

Tenim també les microcooperatives, un programa formatiu per simular la constitució d’una cooperativa en l’entorn escolar per gestionar alguna cosa del mateix institut.

I després, tenim materials específics que hem creat per a la difusió de l’ESS entre els joves. Com la maleta de recursos pedagògics, que la deixem en préstec en els instituts i una exposició itinerant en préstec, Mou-te cap a l’ESS. És un programa que anualment creix moltíssim, perquè cada vegada hi ha més persones joves interessades en altres formes de fer economia.

Quins altres serveis destacaries de Barcelona Activa per les empreses ja en marxa?

Pel que fa a l’enfortiment socioempresarial, el Servei d’Assessorament Socioempresarial (SAESS) està especialitzat en ESS i té un punt d’emprenedoria i un d’empresa. Des de l’emprenedoria, acompanyem a les persones emprenedores, individualment o col·lectivament, que volen emprendre una activitat econòmica i des del d’empresa ajudem a consolidar l’empresa. Els acompanyem en temes de digitalització, de comercialització, de màrqueting, de gestió interna, d’eines per fer més eficient l’empresa, temes de finançament. Allò que necessitin. Pel web poden demanar cita directament i des del servei d’assessorament tenen una persona referent que els hi va oferint recursos i els va fent aquest seguiment.

El SAESS també inclou un servei de persones expertes per poder oferir serveis més experts o més d’aprofundiment en temes concrets. Com pot ser com incorporar les cures a una organització o digitalització o màrqueting…

I després tenim la InnoBAdora, la comunitat d’innovació que tenim a Barcelona Activa per a projectes d’ESS o innovació socioeconòmica. En aquest sentit, la InnoBAdora pot també tenir projectes econòmics interessats en la millora del triple impacte que mencionava abans o poden ser projectes que estan ja en una forma jurídica de l’ESS o projectes que no tenen forma jurídica, però tenen pràctiques de l’ESS. Perquè no entenem l’ESS només com la fórmula jurídica, sinó com les pràctiques que tu portes a terme d’acord amb els valors.

Com es pot accedir a l’espai de la InnoBadora?

En breu traurem una nova crida. És una comunitat que està sempre oberta, però les empreses residents tenen un màxim de tres anys per estar allotjades a la comunitat. Tenim un màxim de quatre persones per empresa i oferim llocs fixos i llocs flexibles. Això també fa que el nombre d’iniciatives poden variar molt. Ara mateix tenim uns trenta-set o trenta-vuit llocs a oferir.

La idea de comunitat d’incubació és oferir recursos per l’acceleració i el creixement empresarial des d’un perfil més tècnic i professional, però també ens oferim des de la vivència entre iguals. La mateixa comunitat és un espai d’enfortiment. Físicament, són espais oberts que afavoreixen el contacte i la relació. Després generem alguns moments de trobada i de networking.

Finalment, quins altres serveis o programes estan oberts?

En el decurs de la nostra història, hem dissenyat i executat quatre programes, però més de tres a la vegada no els podem assolir. Actualment tenim tres oberts que funcionen com un itinerari.

Els dos programes que estan des de l’inici són el Construïm en Femení i el Camí a la Solidesa. Són dos programes dirigits només a dones. El primer facilita l’emprenedoria en femení en el marc de l’ESS, i en les set edicions que portem, cada vegada hi ha més projectes col·lectius, cosa que té a veure amb tota la presència de l’ESS a Barcelona Activa i amb l’històric del programa.

El segon es va crear per enfortir empreses liderades en el seu 80% per dones i està orientada a l’enfortiment del projecte socioempresarial. A partir de la tercera edició, vam ampliar-ho a aquelles empreses amb voluntat de facilitar l’accés a llocs de representació i de lideratge de dones. Això va venir perquè vam anar identificant que, així com l’Economia Social i Solidària té una presència de dones molt elevada, aquesta no es mantenia en llocs de lideratge i de representació.

Finalment, tenim el Reimaginem. És un programa que es va crear arran de l’impacte que va tenir el confinament. Vam detectar que hi havia necessitat de reinventar-se, de replantejar-se en funció també dels nous escenaris. Està molt enfocat a sortir amb un prototip del canvi. És un programa de transformació o bé perquè vols transformar l’empresa incorporant algun producte nou o un nou servei o perquè vols fer algun tipus de canvi en la teva organització interna, en el teu sistema de governança o vols elaborar una nova eina de gestió.

Què li diries a una persona que està interessada en emprendre perquè faci servir els serveis de Barcelona Activa?

Animaria a totes aquelles persones, col·lectius i empreses que volen contribuir a una economia més basada en les persones, amb un objectiu més dirigit a la satisfacció de les necessitats i no centrada en el lucre, que explorin com portar-ho a terme a partir de totes les propostes que nosaltres els hi oferim per, tant per començar-lo com per enfortir el seu projecte empresarial.