Economia Social i Solidària

En el marc de la campanya “Amb l’ESS tot pot canviar”, una iniciativa que descobreix les moltes propostes que l’Economia Social i Solidària posa a l’abast de la ciutadania, i aprofitant que el mes d’octubre es dedica a les finances ètiques, entrevistem a Raimon Gassiot, membre de la coordinació col·legiada de Coop57. Ens parla de com funciona aquesta cooperativa i de l’acord amb l’Ajuntament de Barcelona que va permetre crear el Fons Municipal per al Foment de l’Accés al Finançament de Projectes d’Economia Social i Solidària de Barcelona. Es tracta d’un fons de crèdit municipal per finançar nous projectes i noves línies d’activitat d’empreses de l’àmbit.

Pots començar explicant què és Coop57 i per què es va crear?
Coop57 som una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris i ens dediquem a recollir l’estalvi popular per finançar exclusivament entitats d’economia social i solidària. Cal destacar que no som un banc i funcionem amb criteris diferents. El primer és que no tenim clients, només treballem amb les nostres sòcies i el vincle que establim amb elles no és un vincle comercial, sinó la prestació d’un servei. La finalitat última és estar al servei d’aquelles entitats de l’ESS que tenen projectes econòmics i socials transformadors. I tot el que fem, ho fem per un acord entre les sòcies. És una entitat autoregulada i autogestionada, i establim els preus i els tipus d’interès per acord entre les sòcies de manera democràtica.

I quantes sòcies teniu actualment?
Som unes 1.300 entitats sòcies de serveis, entitats d’economia social i solidària, i unes 6.000 persones sòcies col·laboradores, que dipositen estalvis a Coop57.

En quin context i territori va néixer la cooperativa?
Coop57 es va crear l’any 1995. Inicialment, era només d’àmbit català, però a partir de 2005 el model es va començar a replicar en altres territoris de l’Estat espanyol. Actualment tenim 7 seccions territorials.

Quina és la vostra incidència a la ciutat de Barcelona?
Una part molt significativa de l’activitat i de les nostres sòcies és a Catalunya, entre un 65 i un 70%, i bona part d’aquestes tenen presència destacada a Barcelona, sigui amb seu pròpia o amb activitat rellevant a la ciutat.

En quin context i com va sorgir la col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i Coop57 per crear el Fons Municipal per al Foment de l’Accés al Finançament de Projectes d’Economia Social i Solidària?
L’any 2015, durant una trobada de sòcies, vam debatre els eixos estratègics a impulsar i vam detectar la necessitat de ser més proactius en la promoció de nous projectes d’economia social i solidària. Alhora, vam constatar que el finançament d’iniciatives de nova creació comporta més risc que el de projectes consolidats, dels quals ja es coneix la trajectòria i viabilitat. Davant d’aquesta realitat, vam veure interessant impulsar una col·laboració amb administracions públiques per compartir el risc d’aquests projectes emergents. Així van començar les converses amb l’Ajuntament de Barcelona, que culminaren amb la signatura de l’acord a finals de 2016.

En què consisteix exactament aquest fons?
Coop57 va crear una nova línia de finançament d’un milió d’euros per a entitats de nova creació o noves activitats d’economia social i solidària a Barcelona. De manera mancomunada, es va constituir un fons econòmic de 200.000 euros, amb 100.000 aportats per l’Ajuntament i 100.000 per Coop57, per tal de cobrir la possible morositat d’aquesta línia. Així es va posar en marxa aquest fons municipal.

El fons va començar a funcionar l’any 2017. Quants projectes s’han finançat fins ara i quin és l’import econòmic total destinat?
Fins ara, hem concedit 341 préstecs per un import total de 15 milions d’euros. Tot i que la línia inicial era d’un milió, la seva bona acollida ens va portar a fer noves aportacions al fons i ampliar-ne la capacitat. A més, el retorn constant dels préstecs, amb una morositat molt baixa, ha permès alliberar recursos i continuar finançant nous projectes, fet que explica l’abast assolit. Tot això ha permès arribar a aquesta xifra.

La línia de finançament es va pensar exclusivament per entitats de nova creació i noves línies d’activitat?
Inicialment, la línia era només per a nous projectes, però amb la Covid vam veure que les entitats d’ESS estaven molt afectades pel context de la pandèmia i vam incloure finançament per aquests casos. Més tard, es va obrir també a projectes de reactivació econòmica, i amb el temps hem anat ampliant les casuístiques, adaptant-nos de manera flexible a les necessitats de les entitats. Per exemple, durant la inflació i la pujada de preus energètics.

Quins criteris de sostenibilitat i de responsabilitat social i laboral han de complir les entitats que sol·liciten finançament?
El primer, un requisit bàsic, és que han de ser projectes que tinguin un impacte clar a la ciutat de Barcelona. El segon, que han de ser només entitats d’ESS: cooperatives, associacions, fundacions i empreses d’inserció fonamentalment. Però, a més, volem que la seva activitat sigui compatible amb la gestió democràtica, l’aplicació equitativa de la riquesa generada, l’ equitat de gènere i la cooperació amb criteris feministes. Si constatem que una entitat no està alineada amb això, no l’admetrem.

Quin tipus de projectes predominen i de quins sectors?
Afortunadament, l’economia social i solidària a Barcelona és molt rica i diversa, i ha experimentat un creixement important des de 2017. Per forma jurídica, diria que les cooperatives tenen un pes molt important, especialment les de treball associat, però també hi ha molta presència del teixit associatiu.
Hi ha una gran varietat d’àmbits: restauració, cultura, iniciatives socials i d’atenció a les persones, inserció laboral, lluita contra l’exclusió, comunitats LGTBI+, mobilitat sostenible…, així com associacions de veïns, ecologistes i feministes.

El ventall és realment ampli…
És molt plural i diversificat. Crec que per això ens hauríem de felicitar. Des de l’àmbit de l’ESS, s’està donant resposta a sectors molt diferents i això enriqueix.

Quins instruments financers oferiu a través del Fons?
Bàsicament, són préstecs d’inversió i préstecs vinculats a necessitats de finançament de l’activitat ordinària, que seria més tresoreria.

Quants llocs de treballs nous s’han creat?
Entre els nous i els que s’han preservat gràcies al finançament, en total més de 1.600.

Des del sector de les finances ètiques, quins són els grans reptes que veus per al finançament de projectes d’ESS a Barcelona en els anys vinents?
Hi ha diversos elements a tenir presents. Ens trobem en un context socioeconòmic internacional de profunda incertesa, amb factors com l’ascens de l’extrema dreta que ens pot afectar en qualsevol moment. Davant aquest escenari, és essencial que les entitats d’economia social i solidària no només puguin iniciar nous projectes, sinó que també disposin de resiliència i eines de finançament adequades. Les finances ètiques és estar al seu costat, saber captar les seves necessitats i poder donar respostes a mida. Hem de ser flexibles, perquè hi ha situacions que es poden preveure, però altres no.

 Què recomanaries a les entitats que estiguin considerant sol·licitar finançament a través del Fons?
Que no tinguin por i vingui a parlar amb nosaltres. A vegades, les entitats tenen molt clar què necessiten, i podem compartir neguits i problemàtiques. I, a partir d’aquí, veure com les podem ajudar a construir una solució financera. La valoració que hem tingut per part de les entitats és molt bona. A més, juntament amb l’Ajuntament hem sigut capaços d’adaptar aquest fons a les necessitats reals. Per tant, que ningú pensi que aquí trobarà un banc que els digui “tinc aquest producte financer i és el que necessites”. A Coop57 és a l’inrevés: volem saber què necessita el projecte i, en funció d’això, buscar la solució més idònia.

Finalment, quin missatge voldries transmetre a la ciutadania sobre la importància del finançament ètic i solidari en la transformació social de l’economia?
Si no tens eines de finançament, és molt difícil poder desenvolupar projectes en l’àmbit de l’ESS. Per sort, l’economia social i solidària ha crescut molt, tenim molts més projectes i un nivell d’ambició més gran. Per tant, les necessitats de finançament són també més elevades. La capacitat que tenim les entitats de donar resposta a això dependrà de si la ciutadania confia en nosaltres i diposita els seus estalvis en les finances ètiques. Fem una crida a tothom: depèn on posin els seus diners, serviran per a una cosa o una altra. Per exemple, per finançar armament o per finançar projectes arrelats al territori amb valors de l’economia social i solidària.